Batxillerat - Escola Proa

esProa
Revista de l’Escola Proa
any 14 número 40
gener de 2011

Escola Proa
C. Almeria, 57
08014 - Barcelona
Tel. 93 421 95 29
www.escola-proa.cat
escolaproa@escola-proa.cat
Consell de redacció
Assumpta Andrés; Sergi Garcia;
Carles Núñez; Anna Pérez, Àlex
Recasens, Maria Isabel Rico.
Maquetació
Carles Núñez
Correcció
Àlex Recasens
Mònica Garcia
Edita
Fundació Ressons
APBSM
Imprimeix
Covigraf - Arts gràfiques
C. Alpens, 20 - 08014 Barcelona
Tiratge d’aquest número
1.500 exemplars (difusió gratuïta)
Sumari
Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Recordant la Maricè . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Nova plataforma de gestió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Educació Infantil: Parvulari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Educació Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Educació secundària obligatòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Batxillerat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Ciència infusa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Educació física . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18
Dulces besos y versos (poema) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19
Àlbum de fotos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Mirant el camí recorregut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25
El Consell Escolar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Grup de mares i pares delegats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28
Escola de bàsquet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
Recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
www.escola-proa.cat

Sergi Garcia
Tutor d’ESO
Acostumats a les grans commemoracions
(mil.lenis, centenaris...)
sembla que un deseni és poc, però
no és cert. En aquests deu anys
que portem del nou mil·leni, han
passat tantes coses i tan greus,
que totes plegades mereixen un
comentari. Abans, però, deixeume
fer un incís important: teniu a
les vostres mans el darrer número
en paper de l’EsProa, però no
patiu, que continuarà en format
digital, esperem que durant molt
de temps, amb la intenció de fervos
arribar els batecs de l’escola
que segueixen sent regulars,
símptoma de la bona salut de què
gaudeix, i amb la no gens
menyspreable d’estalviar la tala
d’uns quants arbres cada vegada
que la revista arriba a les nostres
mans.
Recordeu amb quina expectació
esperàvem l’arribada del 2000?
Els ordinadors s’havien de tornar
bojos sota el temut Efecte 2000,
que, finalment, va esdevenir un
simple efecte col·lateral, alguns
anunciaven la fi del món, altres
van llogar el Concorde per anar a
rebre el nou segle des de l’aire, ja
veus quina extravagància... I la
resta de mortals esperàvem estoicament
que tot seguís igual, atès
que tot anava prou bé: l’atur estava
sota control, els conflictes
armats es limitaven als llocs que
nosaltres decidíem, segons els
beneficis que en podíem obtenir,
els pisos tenien preus exagerats,
però els bancs donaven hipoteques
com qui regala caramels, el
petroli es mantenia en uns preus
molt raonables i no s’albirava per
escolaproa@escola-proa.cat
enlloc cap fet imprevisible que
pogués fer ombra a un esdevenidor
ple de promeses que ens
faria a tots molt més feliços. No
ens preocupava que els immigrants
rebessin salaris de misèria i
que tinguessin feina, sempre que
fos una feina que nosaltres no
volíem fer, que les targetes de
crèdit fumegessin sense límit,
perquè sempre pagàvem la
mateixa quantitat a final de mes,
sense revisar de tant en tant quin
era el volum del deute que
anàvem acumulant... Però, vet
aquí que un bon dia del 2001,
aquest món equilibrat i bonic es
veié sotraguejat per un malson
que va començar pel salvatge
atemptat contra les torres
bessones de Nova York, mai ben
explicat, l’atemptat terrible als
trens de rodalies de Madrid i el
del metro i autobusos londinencs,
l’evidència que entre palestins i
israelians les coses empitjoraven
per moments i que, tot plegat,
ens despertava d’un somni molt
més real del que ens pensàvem.
Tot va canviar. Vàrem perdre llibertats
mentre acceptàvem que
era per guanyar seguretat i de
l’eufòria vam passar a la por, però
no s’acabava aquí. La bombolla
econòmica que havia permès l’enriquiment
d’uns quants, esclatava
de forma implacable i obligava els
governs a redefinir el capitalisme,
que, en el fons, volia dir,
ajudem els qui ens han enfonsat
per tal que, quan ells treguin el
cap de l’aigua, si volen, ens ajudin
a treure’l també a nosaltres. Tot a
base de mitges veritats i mentides
que ens empassàvem amb resi-
editorial
Primer deseni del tercer mil·leni...
gnació, com si no hi hagués més
remei que fer-ho. Fins que una
web desconeguda fins fa poc,
comença a escampar a tort i a
dret les misèries d’un poder que
n’ha fet de tan grosses que no vol
que se’n sàpiga res. La mateixa
xarxa creada amb diferents finalitats,
serveix Mr. Assange per
escampar la brutícia, però ràpidament
és acusat d’assetjament i de
violació, dos delictes que als Estats
Units tenen efectes implacables
sobre candidats presidencials o
personalitats reconegudes, enfonsant
les seves carreres, tant si
l’acusació és certa com si no ho és.
Sembla ser que hi ha gent que
considera el comú dels humans
com una espècie immadura que
no pot entendre els motius que
fan que uns quants escollits facin
el que fan i que el millor és que
ignorin la realitat que els envolta,
no fos cas que, en descobrir-ho,
decidissin protestar i abandonar
el ramat, un cop comprovat que
hi ha alternatives raonables i que
posar-les en pràctica, ves a saber,
o ens faria més feliços o, com a
mínim, repartiria millor, per
començar, aquesta felicitat que
ara sembla privilegi de pocs.
Fóra interessant comprovar si som
capaços d’encetar el nou deseni
d’una forma diferent, on paraules
com justícia, història real, revisió i
pluralisme, recuperessin el sentit
que tenien abans de ser pervertides
per uns manipuladors que
van començar precisament per
aquí, per la perversió del llenguatge.
3

4
La Maricè Borràs va ser
professora de Llengua i
Literatura, de Llatí i cultura
clàssica a la nostra
Secundària (EGB, BUP, COU,
ESO, Batxillerat) fins el
moment en què un càncer de
pulmó li va impedir
continuar treballant. Va
morir el dia 5 de novembre
de 2010 a l’edat de 60 anys.
El dia 1 de desembre vam fer un
acte a l’escola en record d’ella,
durant el qual l’Assumpta va llegir
aquest text.
Bona tarda a tothom.
Assumpta Andrés
Directora pedagògica
Lluís, Albert, Adrià, antics alumnes,
pares i mares, amics de Proa,
sigueu molt benvinguts.
Quan preparàvem aquest acte,
vaig suggerir als companys de
l’escola que em parlessin de la
Maricè, dels sentiments i els
records que els havia deixat.
Tenia la intenció d’aplegar les
respostes en una mena de retrat
de la Maricè fet col·lectivament,
amb els retalls de les vivències i
evocacions de tothom qui volgués
compartir-les.
Aquest text, per tant, està fet de
pinzellades que els companys de
la Maricè hem aportat des de l’emoció
i l’afecte que ella va suscitar
en tots nosaltres.
Entre les mestres actuals de Proa,
n’hi ha unes quantes que van ser
alumnes de la Maricè. Els seus
relats parlen de les classes dinàmiques
que feia, de com hi aportava
alegria i optimisme.
Recorden que els explicava històries
sorprenents de la mitologia,
que sempre posava exemples
ocurrents i que s’ho passaven
molt bé a les seves classes.
Destaquen la seva proximitat als
alumnes i la paciència que tenia
amb ells quan trobaven dificultats
en algun aprenentatge,
especial-ment de llatí. Diuen que
els transmetia tranquil·litat, que
els donava confiança i afecte, els
acollia, els feia sentir bé, els estimava.
La descriuen com una persona
afable, oberta, simpàtica, divertida,
entregada als altres, transparent,
lluitadora, sensible, que
feia les coses amb il·lusió, vivacitat
i entusiasme. Diuen que era
graciosa i comediant, que feia
passar bones estones a tots, que
sempre tenia el somriure a la
cara i una paraula amable per a
cadascú. Diuen que, com tots
sabem, era una gran persona.
I jo us dic, si m’ho permeteu:
Quina avaluació tan magnífica
dels alumnes! Avui en dia, quan
en l’àmbit de l’educació es vol
avaluar tot i tothom, val la pena
tenir present que al final, quan
el que compta és només allò
essencial, els alumnes ens valoren
pel que els hem aportat com
a persones. Això és l’important.
Com voldríem tots tenir una
nota tan alta com a mestres com
la que obté la Maricè!
Els companys també la recordem
plena de vida i d’alegria. Si un
dia arribaves a l’escola una mica
“baixet d’ànims”, com diu una
mestra de ciències, cinc minuts
amb la Maricè et posaven les
piles per a tot el dia.
Amb ella s’hi podia comptar
sempre; per a tot aportava solucions
enginyoses i divertides; el
recordant la Maricè
seu humor era contagiós; la seva
paciència, inesgotable.
També era molt tenaç. Ella va
decidir que el “pin” que l’escola
ens regala quan fa 25 anys que
hi treballem no havia de ser un
“pin”, sinó un penjoll. No va
parar de parlar amb uns i altres...
i va aconseguir el penjoll amb el
disseny del “pin”!
Ja li va anar bé aquesta tenacitat
i sort en vam tenir, ja que com a
coordinadora de BUP, li van tocar
temps de canvis importants. Va
haver de lidiar amb la implantació
del nou Batxillerat, amb el
trasllat del carrer 26 de Gener a
l’edifici nou de Secundària,
aquest on ens trobem ara, que,
com era d’esperar, no va estar
acabat a temps al moment de
començar el curs; va haver d’implementar
les “pràctiques
d´empresa”; va ser la primera a
qui va tocar coordinar els treballs
de recerca i també la que va
inaugurar l´acolliment i presentació
de l´escola als pares nous.
Quanta dedicació, i quina feina
tan ben feta!
Tot ho feia amb generositat,
amb discreció, entenent els
altres, entomant els problemes
que la vida inevitablement planteja
amb una visió positiva i amb
optimisme.
Al Departament de Llengua la
recorden com a bona consellera
a l’hora de recomanar llibres;
sabia el que agradaria a cadascú;
també la recorden, de vegades,
recitant poemes a base d’intercalar
versos a mitges amb una companya;
sovint, també, fent fitxes
d’alumnes decorades amb petits
cromos de picar.
www.escola-proa.cat

La Maricè era molt detallista.
Quan havíem de fer un regal d’aniversari
a algun company, ella
coneixia botiguetes per Gràcia
on sabia que trobaria una cosa
especial per a aquella persona.
Molts de nosaltres tenim la sort
d’haver rebut objectes que la
Maricè ens havia triat i havia
portat embolicats primorosament
en un paper especial en
tons liles o malva.
Molts recordem els sopars de
final de curs. Ella era qui donava
el toc d’humor i alegria a la
festa. Es disfressava i portava disfresses
per a nosaltres. No li costava
gens agafar el micròfon i
imitar la Marisol, però de fet no
cercava protagonisme ni fer-se
veure, simplement volia que tothom
s’ho passés bé i es sentís
feliç.
Els professors que feien de tutors
paral·lels amb ella compartien
moltes hores de treball conjunt,
les mateixes reunions, avaluacions,
excursions i els mateixos
alumnes. Hi ha moltíssimes anècdotes:
les famoses convivències a
Cantàbria de fa molt temps, les
no menys famoses de Navarra,
les del Delta de l´Ebre, explicant
coses als alumnes des del micròfon
de l´autocar... Tots recorden
la convivència amb la Maricè
amb un somriure i amb molt
d´afecte.
Quan va haver de traspassar la
seva tutoria de 1r de Batxillerat,
cap al final del darrer curs que va
passar amb nosaltres –i en ple
procés d’assumir el recent
diagnòstic de la seva malaltia–
va tornar a ser un model de
generositat. El tutor que s’estrenava
va rebre els seus consells,
un magnífic traspàs d’informació
i els seus ànims constants. Encara
escolaproa@escola-proa.cat
recordant la Maricè
ara la sent al costat, fent plegats
aquesta tasca tan gratificant i
intensa de la docència.
Com ella deia, cada any complia
“Quince abriles”, el quinze d’abril,
és clar. És una data que tots
tenim gravada a la memòria.
Només fa dos “quince abriles” va
venir a dinar amb nosaltres a
l’escola. Estava esperançada amb
el tractament experimental que
li feien i es mostrava optimista. A
mi m’explicava sempre com progressava
a les classes d’anglès,
com li agradaven, com feia
resums i apunts per als seus companys
de classe, que tenien
menys temps...
Generosa i valenta, un model.
Durant la seva malaltia, va transmetre
a una companya del
departament el molt com-moguda
que es sentia pel suport
incondicional que estava rebent
dels seus. Lluís, Albert, Adrià:
ella va percebre amb felicitat i va
transmetre que estava rebent el
millor, l’estimació de tots vosaltres.
Nosaltres, la gent de l’escola,
ens sentim agraïts pel temps que
vam compartir amb la Maricè. La
sentim molt propera, hi pensem,
en parlem i l’estimem.
Ella viu a la nostra memòria i al
nostre cor; el seu mestratge és
un tresor que s’ha quedat aquí,
formant part de l’escola i de
cadascun de nosaltres.
Maricè, gràcies.
5

6
Carles Núñez
Director general
Ja fa temps que a l’escola ens
ocupa el tema de la infraestructura
tecnològica doncs sabem,
sens dubte, que cada any que
passa aquest és un tema que va
prenent especial rellevància.
El parc informàtic de l’escola ha
crescut espectacularment: de 205
ordinadors ara fa tres anys als
481 que hi ha actualment, més
del doble (el proper curs es preveuen
60 ordinadors més); de 12
aules multimèdia a les 41
actuals, més del triple, algunes
amb pissarres interactives (està
previst comprar més pissarres); la
infraestructura necessària per a
donar suport a tot això també ha
crescut exponencialment. I tot
plegat va a més.
A més a més, cada cop depenem
més de la comunicació amb l’exterior
i amb la incorporació al
projecte EduCAT 1x1 encara més,
doncs hi ha moments en que
poden estar connectats a la
xarxa més de 200 ordinadors.
Actualment disposem d’una connexió
per radiofreqüència amb
una capacitat de tràfic de 10 Mb
reals, simètrics (de fet la
instal·lació té capacitat per
suportar fins a 40 Mb i tot fa
pensar que no trigarem massa
en fer-les servir).
El fet de disposar de molts ordinadors
portàtils a l’escola (179
dels alumnes i 63 del professorat)
també ens ha obligat a fer
una instal·lació wifi que cobreix
tota l’escola.
Aquest curs, a més a més, hem
renovat la plataforma de gestió
general i acadèmica de l’escola.
Fins ara teníem, d’una banda,
una aplicació de gestió escolar
instal·lada en local i d’altra, teníem
la intranet des de la que gestionàvem
la comunicació interna
amb els alumnes. El problema
d’aquesta plataforma, que ens
agradava molt, és que no podia
créixer donada l’estructura amb
la que havia estat creada. Un
altre problema addicional era
que la base de dades des alumnes
i del professorat l’havíem de tenir
duplicada, la qual cosa afegia
dificultat al fet de tenir-les actualitzades
i sense errors.
Des de la Fundació Trams ens vam
posar d’acord en buscar conjuntament
una mateixa plataforma
per a totes les escoles de la
Fundació. Es va crear una comissió
que va estudiar diverses
opcions i en va seleccionar una.
Abans de prendre la decisió definitiva
es van fer diverses trobades
amb gent de totes les escoles, de
diferents perfils, tècnics i pedagògics,
es van fer proves, i al final les
valoracions globals de tothom
van ser positives.
Al final del curs passat es va fer el
canvi de plataforma, amb la
migració de dades, i des de
començament d’aquest curs que
l’estem fent servir.
Cal fer en aquest moment un
reconeixement públic a tot el
personal de l’escola, docent i no
docent, per l’enorme esforç que
està fent per tal d’anar normalitzant
l’ús de la nova plataforma. Si
algú de vosaltres us heu trobat a
les vostres empreses amb un
infrastructura tecnològica
canvi similar, sabeu el gran enrenou
que això suposa i sabeu que
en el millor dels casos es produiran
mil errors que cal anar solucionant
sobre la marxa. Això és el
que ens està passant i tothom,
absolutament tothom, està reaccionant
positivament i acceptant
el sobreesforç que està suposant
tot aquest canvi: s’ha d’ajustar a
les necessitats específiques de
l’escola (encara que fa moltes
més coses que l’anterior, hi ha
coses que no les fa i d’altres que
les fa diferents); requereix, en
alguns casos, uns canvis importants
d’hàbits i de rutines; requereix
molta formació, molta més
paciència i un sobreesforç considerable,
doncs en alguns casos ha
significat fer algunes tasques dos
cops.
La nova plataforma representa,
però, una millora substancial.
És una alternativa molt més com-
pleta que l’anterior: gestió general
(facturació, comunicació...),
www.escola-proa.cat

nova plataforma de gestió
gestió acadèmica (dades i documentació dels alumnes, notes...) i gestió d’aula (control d’absències i retards,
feines i treballs...) i de continguts (llibres digitals, recursos multimèdia...), i tot integrat en una sola plataforma.
escolaproa@escola-proa.cat
Disposa també d’una superestructura que permet compartir els recursos
amb totes les escoles de Trams (en aquests moments ja som 11 i
estan a punt d’afegir-se dos centres més). Això representa una riquesa
col·laborativa extraordinària.
Estem posant en marxa els departaments virtuals formats per professors
de totes les escoles.
D’altra banda permet una gran immediatesa en la comunicació professor/alumne, que millora substancialment,
i permet aquesta mateixa comunicació amb les famílies, cosa que facilitarà enormement la seva informació
i participació.
La plataforma té dos dissenys de pantalles de comunicació: una per als alumnes més petits (fins
a segon de primària) i una altra per els alumnes més grans i les famílies.
Calendari amb esdeveniments importants:
dates d’avaluacions, reunions...
Comunicació directa amb professors i companys,
demanda i entrega de treballs...
Informació de les dades acadèmiques: notes,
horaris, incidències...
Revisió i modificació de les dades personals:
adreces, telèfons... (només pares i mares)
En aquest moment estan connectats a la nova plataforma, a banda de tot el personal de l’escola, tots els
alumnes de secundària (ESO i Batxillerat). En un termini molt curt es connectaran els alumnes de primària
a partir del CM i tot seguit hi incorporarem totes les famílies de l’escola.
7

8
Núria Pi
Tutora de P3
Rosa Cabré
Tutora de P3
Al mes de juny ens comencen a
arribar les fotos dels futurs alumnes.
Al juliol ja ens les hem mirades
i remirades i fem les típiques
suposicions a través de les seves
cares de “com seran a classe?”
Fem els grups i així ja tenim ubicats
25 nens i nenes a cadascuna
de les primeres aules del
Parvulari. Ara per ara, no sabem
res, ni dels nens ni de les nenes,
ni del nom que tindran les aules.
Ja ho anirem descobrint més
endavant. Al setembre la "marató".
Hem de veure'ls tots i totes
en pocs dies i ens hem de quedar
amb alguna cosa de la que els
pares ens diuen d'ells que ens
ajudi a l'hora de rebre'ls.
Per fi som als primers dies d'escola.
Tenim tota una tripulació
de mestres a les aules. Qui té un
moment, també s'escapa i ve cap
a la classe i ens ajuda: intentem
entre totes que estiguin ben atesos
i que no trobin a faltar els
pares, que s'entretinguin, que
juguin i que s'ho passin d'allò
més bé fins que descobreixin que
més tard els pares vénen a buscar-los
i no els han trobat a faltar
tant. El pati i la classe són els seus
espais per relacionar-se i
començar a fer i desfer dintre de
la nova escola. De fet, és saníssim
a P3 enyorar-se una estoneta
dels pares.
La veritat és que són molts nens i
nenes i tots amb les seves
demandes i necessitats, però el
més important és que vinguin
i estiguin tranquils i
en això ens ajuden moltíssim
els pares.
I dia a dia, entre jocs, contes,
cançons, repre-sentacions,
simulacions
aprenen els hàbits de
posar-se la bata, col·laborar
uns amb els altres,
considerar les opinions,
escoltar, aprendre unes
normes de grup, uns
valors de convivència,
que hi ha també uns
límits. Un munt d'actituds,
perquè durant l'etapa
de l'Educació Infantil
és quan s'adquireixen els hàbits
que aporten seguretat i eficàcia
al desenvolupament dels infants
i au, vinga, a seguir endavant.
Sembla que serà complicat i de
fet a mig octubre encara sembla
que no ho aconseguirem. Però
arriba la Castanyada i tots i totes
estan més tranquils, atents,
engrescats. Contents amb els
seus saborosos panellets de
moniato aixafat que han fet!
Entusiasmats amb les castanyeres
del Montseny!.
I de seguida, arriba el desembre.
Tot té un altre color dins les
aules, tot ja es veu més clar, i en
canvi tot és més fosc al carrer. Ja
no recordem que fa poc anàvem
amb màniga curta i no sabien fer
ni això, ni allò altre. I ja no es
Educació Infantil: Parvulari
L’adaptació a P3
recorden dels primers dies d'escola
quan reclamaven els pares.
Per Nadal, amb nom a la classe,
amb padrins assignats, amb
alguns hàbits apresos i amb nous
amics, ja ens coneixem una
miqueta més i tot queda molt
llunyà.
Aquells nens i nenes que no sabíem
com serien quan miràvem les
seves fotos, ara ens els hem fet
una mica nostres i d'això es tractava.
Això ha estat l'adaptació a P3.
Ara que estem tan bé, fins al
proper setembre no en volem
saber res més...
www.escola-proa.cat

Educació Infantil: Parvulari
Cada 22 de novembre
es celebra arreu del món la festa de
Santa Cecília
L’any 1594 va ser nomenada
Patrona de la música i es va
adoptar universalment el dia del
seu naixement com el Dia de la
Música.
A l’escola cada any és una de les
celebracions que es fan en di-ferents
etapes. Ja des de ben petits,
escolaproa@escola-proa.cat
al parvulari, volem prendre consciència
de la importància que té
la música en les nostres vides i,
per tant, el Concert de
Santa Cecília és un estímul
i una motivació més
per apropar-nos al món
musical.
En aquesta ocasió els protagonistes
són els nens i
les nenes de P4. Ja des de
principi de curs, l’aprenentatge
de les cançons
per al Concert és un dels
objectius de trimestre.
Normalment són sis les
cançons que es preparen:
quatre en català, una en
castellà i una en una llengua
estrangera.
Els protagonistes, uns
dies abans, han de fer
molts preparatius. Dins
l’espai del pati de parvulari,
es penja una
cartellera on cadascun
dels nens i les nenes ha
dibuixat la seva cara i
que, col·locades totes
juntes, formen una coral
amb els seus respectius
noms. També es fan les
invitacions per als companys
de P3, P4, per a totes
les mestres i també per als seus
padrins, que ja estan impacients
per veure cantar els fillols.
Una altra de les activitats que
Montse Alós
Tutora de P4
Nati Masachs
Tutora de P4
s’han de fer a la classe és l’elaboració
del programa amb la
lletra de totes les cançons i un
recull de dibuixos fets per ells
com a il·lustració. I no ens oblidem
d’un petit guarniment
perquè aquell dia fem força
goig, com pot ser un llaç, un
coll…
I arriba el gran dia. A les 9 del
matí van arribant a la classe i van
ensenyant a la mestra i als companys
el vestit de mudar que
s’han posat per a l’ocasió. Amb
nervis, però amb il·lusió, els nens
i les nenes de P4 canten, acompanyats
al piano per la seva mestra
de música i amb les seves
tutores com a directores. I ho fan
molt bé! I reben força aplaudiments
dels seus companys.
Aquell dia se senten molt importants!
Val la pena l’esforç que fem
entre tots per fer aquesta celebració
tant bonica i tot el que
comporta. I val la pena sobretot
perquè a més a més del treball
musical i plàstic, els nens i les
nenes van consolidant els hàbits
socials de respecte i tolerància
envers els companys.
Visca la festa de la Música!
9

Dolors Grífols
Tutora de 2n del CI
Montse Bayo
Tutora de 2n del CI
A partir d'uns cursos de formació
sobre el treball cooperatiu,
als quals vam assistir les dues
tutores de segon de Cicle Inicial,
vam començar a treballar per tal
de poder posar en pràctica amb
els nostres alumnes una bona
part del que havíem après.
El més important que cal remarcar
sobre aquest tipus de treball
és que:
L'APRENENTATGE COOPERATIU
PARTEIX DE L'ORGANITZACIÓ
DE LA CLASSE EN PETITS GRUPS
ON ELS ALUMNES TREBALLEN
CONJUNTAMENT DE FORMA
COORDINADA ENTRE ELLS PER
RESOLDRE TASQUES ACADÈMI-
QUES I APROFUNDIR EN EL SEU
APRENENTATGE.
Aprendre en cooperació amb els
altres és una manera important
d’adquirir, motivació, suport...
El professor no ha de ser un savi
sinó un guia al costat de l'estudiant,
facilitant-li l'aprenentatge.
LES PERSONES QUE DESCO-
BREIXEN EL CONEIXEMENT PER
ELLES MATEIXES APRENEN MÉS
QUE SI AQUEST CONEIXEMENT
ELS ÉS PRESENTAT PER D’ALTRES.
Així que amb tots aquests elements
vam decidir posar en
pràctica els contes cooperatius.
Els treballarem al llarg
d'aquest curs repartits entre
els tres trimestres.
El primer serà el conte
cooperatiu família-escola.
El segon, el conte cooperatiu
barrejant alumnes dels dos
segons.
El tercer, el conte cooperatiu
entre alumnes de primer i segon
de Cicle Inicial.
El primer conte ja és a punt de
finalitzar i hem quedat
força sorpreses de la bona
acollida que ha tingut tant
per part dels alumnes com
de les seves respectives
famílies.
Totes dues classes esperen
amb entusiasme el desenllaç
dels seus contes que han
treballat en grups de vuit o
nou alumnes.
L'inici dels contes va sorgir
del treball cooperatiu de
cada grup; tant el grafisme
com les il·lustracions han
estat realitzats íntegrament
per ells/es.
Al llarg d'aquests mesos, els
diferents relats han anat
passant per les cases dels
nostres alumnes on, per una
estona, pares, mares, ger-
Educació Primària
Contes cooperatius
mans/es han trobat un temps
preciós per poder asseure's i
compartir tots junts aquest meravellós
món de la fantasia.
Moltes gràcies a tots/es per la
vostra col·laboració.
10 www.escola-proa.cat

Educació Primària
escolaproa@escola-proa.cat
Enigmàtiques
Els alumnes de Cicle Superior de
la nostra escola, des del curs passat,
participem en un blog de la
Fundació Trams anomenat
Enigmàtiques.
És una activitat força entretinguda
pensada des del
Departament Virtual de Matemàtiques
de diferents escoles:
Centre Escolar Empordà, Escola
Guinardó, Escola El Pilar, Escola
Montseny, Escola Paidos, Escola
Proa, Escola Sant Jordi, Escola
Sant Gervasi i Escola Solc, i s’hi
pot accedir a través de la nostra
web.
Cada mes una escola de les que
col·laboren pensa un enigma
perquè el resolguin els altres
centres, i el penja al blog. Els
alumnes tenim una setmana o
quinze dies per pensar la resposta
i contestar. Passat el temps
d’incògnita, coneixem la resposta
altra vegada a través del nostre
blog.
L’Enigmàtiques està pensat per
als alumnes de cinquè de
Primària, però ja des d’un principi,
a la nostra escola, vam decidir
convidar-hi els alumnes de sisè.
Aquest curs, ens toca pensar i
penjar l’enigma del mes de
març. Hem decidit que els de sisè
buscarem un enigma ben divertit
per als de cinquè.
Animeu-vos a participar-hi!
Alumnes de Cicle Superior
11

12
Josep Maria Martorell
Cordinador d’ESO
Des de l’inici de curs, l’alumnat
de 1r, 2n i 3r d’ESO sabia que
algun dia o altre acabaria tenint
un portàtil de propietat compartida
entre el noi/a i els seus
pares... És clar que això de compartida
és molt imaginar, perquè
amb la ingent i inhumana quantitat
de deures que els professors
posem als alumnes, la utilització
paterna dels portàtils queda
subs-tancialment reduïda, per
no dir anul·lada.
Les dues o tres primeres setmanes
de curs les vàrem suportar
amb una certa dignitat. Només
els alumnes més agosarats deixaven
anar la pregunta màgica:
- Quan arribaran els portàtils?
La resposta era:
- Diuen que la setmana vinent.
A partir de l’octubre, cada vegada
era més alt el percentatge
d’alumnes que s’atrevia a formular
la pregunta màgica. La resposta,
la de sempre. A finals
d’octubre, més que formular la
pregunta màgica, els alumnes i
els professors ens creuàvem una
mirada amb un somriure de
fons. Ja sabíem què volíem dir
els uns i els altres: la setmana
vinent! Al final, però, tot arriba.
Quina joia veure les trenta caixes
col·locades a la classe una darrera
de l’altra!
- Són els portàtils?
- Són els nostres?
I sí; eren els seus. A partir d’aquell
moment, nervis si jo no
pertanyia a la classe que, per
sort, era la primera en rebre’ls. I
si ja el tenia a les mans, més nervis
encara fins que en Josep
Maria o en Quim no ens donaven
permís per obrir la caixa ditxosa
perquè abans s’havien de
comprovar no sé quants números
de sèrie (ni que m’estigués
Educació Secundària Obligatòria
comprant un cot-xe!). I un cop
oberta la caixa, comprovar que
hi havia tot el que hi ha d’haver.
Per fi, el tret de sortida:
- El podeu engegar.
- Ostres! però si funciona i tot!
- I està molt ben equipat; però
no connecta amb Internet!
Pobres alumnes innocents; no
sabien el calvari que els quedava
per recórrer: posar nom d’usuari
i contrasenya a l’ordinador,
configurar la wifi de l’escola,
passar per la plataforma de compra
virtual de llibres digitals,
entrar a la plataforma dels llibres
digitals en si i, per acabar,
donar accés a Clickedu, la nova
plataforma informàtica de l’escola.
Pel qui coneix una mica
aquest món, sap que tot procés
informàtic tira a ser llarg i sempre
es complica per la llei aquella
d’en Murphy. Qui no coneix
aquest món, sap que aquest procés
no només es pot allargar sinó
que es pot fer etern. Doncs bé,
un procés d’aquest tipus portat a
terme amb trenta hàckers
potencials per classe és un tema
que recorda més el Big-Bang que
qualsevol altre fenomen terrenal;
dels trenta, vint-i-cinc es
pensen que en saben molt més
que tu i intenten anar molt més
de pressa que tu i que els companys.
Dels vint-i-cinc, set ja
estan accedint a la informació
confidencial del Ministeri de
Defensa (per pur avorriment, no
per fer mal a ningú), però sempre
n’hi ha quatre o cinc que
encara no han posat la segona
lletra del seu usuari o s’han confós
per setena vegada teclejant
la contrasenya. Una mostra més
del que és la diversitat a les
aules. Al final resulta que acaben
abans aquests cinc, que no pas
els que estan xatejant amb
l’Obama o amb el Bin Laden,
El projecte EduCat 1x1
o la setmana vinent
o la plaga de llagosta
que de xatejar en saben molt,
però com que utilitzen aquest
llenguatge críptic són incapaços
d’escriure un usuari sense posarhi
sis lletres ”x” i nou lletres “k”
i no se’ls connecta l’Internet ni
fent senyals de fum. Però poc a
poc, quasi tothom es va connectant.
Només uns quants no ho
aconsegueixen.
Aquí entra la figura de l’informàtic:
es tracta d’un individu
extremadament pa-cient, amb
un somriure permanent clavat a
la boca (amb xinxetes). No és
d’estranyar; mantenir en vida la
tropa d’ordinadors que hi ha a
l’escola no és feina fàcil. I el que
és pitjor, mantenir en vida la
munió de profes que estem
darrera d’aquests ordinadors ja
és feina d’ONG. Però ell demostra
un cop més la seva paciència
de Job: atén els alumnes als
quals això de la world wide web
se’ls resisteix més, fins donar-los
una solució. Les xinxetes li tiben
un xic més del que és habitual,
però manté el somriure. Està
content; amb el que ha arribat a
caminar aquests dies s’ha pogut
esborrar del gimnàs... Amb la
crisi, tot ajuda.
Durant una setmana, aquest
bon noi i jo mateix semblem els
“informàtics sense fronteres”.
No fem més que visitar ordinadors
malalts. Ordinadors malalts
d’origen (un parell) o ordinadors
que han emmalaltit per la
saviesa excessiva de l’alumnat
quant a la instal·lació de programes
(uns quants més que un
parell). És com una plaga de llagostes,
però amb toshibas
negres petitons.
Encara que us sembli estrany, a
mitjans de novembre podem dir
que tots els 179 ordinadors fun-
www.escola-proa.cat

Educació Secundària Obligatòria
cionen, que tots els alumnes de
1r a 3r es connecten a la wifi de
l’escola, que tots els alumnes
tenen accés als llibres digitals i
que tots els alumnes tenen accés
al Clickedu. No hagués dit mai
que en tan poc temps tot funcionés
tan bé. Sembla que l’informàtic
està plantejant-se tornar
al gimnàs.
Ah! i a l’escola fins i tot utilitzen
els ordinadors per treballar com
podeu veure a la fotografia.
A partir d’aquí, se’ns obre un
nou món a professors i alumnes.
La gràcia d’aquest invent és que
el professorat estem canviant la
metodologia de fer les classes.
Potser per primera vegada en
molt i molt temps l’escola no va
cinquanta anys endarrerida en
relació a la societat que l’envolta...
Sense que això vulgui dir
que despreciem o aban-donem
totalment el paper, el bolígraf i
el regle. Trobar el just equilibri
entre totes les eines és el repte
del professorat pel que fa a
metodologia. Educar en l’ús responsable
de l’ordinador és un
repte compartit entre famílies i
professors, igual que quan els
avis actuals es barallaven amb
els pares actuals pel nombre
d’hores que vèiem la tele...
I a tot això, els de 4t què? Doncs
des d’aquí el meu record per a
ells, que han de suportar estoicament
la plaga de llagosta
veient que, un cop més, els “germans
petits” aconsegueixen més
coses que els grans, o les aconsegueixen
abans. Una altra llei de
vida que es dóna a les millors
famílies però que a ells no els fa
cap gràcia especial. Sort que no
han de conviure a la mateixa
planta; això salva una mica la
situació
escolaproa@escola-proa.cat
13

14
Els alumnes de l’actual promoció
de segon de Batxillerat afrontaran
un model de PAU (Proves
d’accés a la Universitat) que es va
estrenar el passat curs 2009-2010.
Segons aquest nou format, els
alumnes que vulguin anar a la
Universitat, han de fer obligatòriament
una fase general forma-
Helena Roura
exalumna
Ara que estudio a l'Autònoma, la
meva vida és molt diferent: els
horaris, el ferrocarril, la multitud
d'estudiants, el campus universitari...
Abans, qualsevol cosa que
em passés, la podia explicar amb
total confiança als professors
perquè, entre d'altres coses, tenia
un tutor i aquest tenia un nombre
reduït d'alumnes (en comparació
amb la universitat). Ara, els professors
em veuen com una estudiant
més que fa el que pot i que
s'esforça per aprovar la seva assignatura,
com els altres 200
alumnes.
Encara que moltes coses hagin
canviat, també m'he adonat que
la universitat no deixa de ser un
mite més a la vida de l'estudiant.
Quan ets a primària, esperes la
ESO amb una barreja de curiositat,
ànsia i por, però al cap de
quatre anys t'adones que ha passat
volant i que ets a les portes del
Joan Josep López
Cordinador de Batxillerat
Batxillerat
Temps de canvis a les PAU
da per cinc exàmens: Llengua
catalana, Llengua castellana,
Llengua estrangera (Anglès, en el
cas de la nostra escola), Filosofia
o Història i una de les quatre
matèries de la modalitat cursada.
En aquesta primera fase, els cinc
exercicis realitzats tenen el
mateix valor i per tant la nota es
Transició escola/universitat
següent mite: el batxillerat. Molta
més feina, nous companys, nous
professors i unes assignatures que
et guien en un camí determinat.
Al cap de dos anys, si és que els
estudis han anat bé, apareix el
següent mite: la selectivitat. Qui
no s'angoixa quan sent aquesta
paraula centenars de vegades
durant tot l'últim curs? La nota de
tall fa molt respecte i l'esforç s'intensifica
amb el treball de recerca
i els trimestrals. Però de seguida
arriba el maig, s'acaben les classes
i et prepares per a les PAU: tres
dies intensos d'exàmens i després,
llibertat.
Així és com arribes a la universitat,
a l'espera d'un món que t'han
explicat els amics més grans, els
pares i els professors. Quan t'hi
trobes dins, veus que realment
tenien raó: la universitat val molt
la pena, tant pels estudis com per
l'ambient i la gent que hi coneixes.
Però, com amb tot, tendim a
exagerar i a mitificar les experiències.
La universitat és un graó més
a la vida de molts estudiants, una
etapa molt prometedora i estimulant
que, com la resta d'etapes,
passarà i en vindrà una altra. Com
deia aquell, res no és ni millor ni
pitjor: és diferent.
calcula fent la mitjana aritmètica.
Aquesta nota té un valor màxim
de deu punts i té validesa indefinida.
I ara ve la novetat més important
respecte a com era la Selectivitat
fins fa dos cursos.
Aquells alumnes que vulguin
accedir a estudis universitaris
amb una forta demanda i per
tant amb una nota d’accés alta,
poden realitzar una segona fase,
formada per fins a un total de
tres exàmens, que corresponen a
les altres tres matèries de modali-
Judit Caballero
exalumna
Segon de batxillerat és dur i
estressant: exàmens, Treball de
Recerca, Selectivitat... Tot i això,
és un any que passa molt ràpid i
està ple d’emocions, ja que quan
s’acaba comença una nova
etapa: la Universitat.
El no saber quina carrera triar o
no aconseguir la nota desitjada
a Selectivitat crea incertesa i no
saps com continuar amb el teu
futur. A vegades, es dubta si el
que tries és el correcte o també
et pots sentir decebut perquè el
que has triat no és com tu t’esperaves.
Però, començar la Universitat és
una experiència molt positiva
perquè inicies un estudi del que
www.escola-proa.cat

Batxillerat
tat cursades a l’escola.
En qualsevol cas es trien les dues
notes més altes i es multiplica
cadascuna d’elles per un paràmetre
de ponderació, que té un
valor de 0,1 o 0,2, i que el determina
cada facultat o escola universitària.
Això es suma al resultat de la
fase general i d’aquesta manera
tenim la possibilitat de treure
fins a un màxim de catorze punts
a la Selectivitat. Oi que sona
estrany?
gaudeixes, perquè és el que et
vols dedicar en un futur.
És un canvi brusc passar del
Batxillerat a la Universitat: els
horaris són molt diferents, coneixes
gent nova, les tècniques d’estudi
canvien..., però una cosa
que tenen en comú és que continua
havent molta feina a fer i
també molt d’estrès. Tot i això,
és una experiència única i de la
que pots treure molt de profit.
Maria Millan
exalumna
Fa més de sis mesos que sóc ex
alumna de l’escola Proa. I encara
ara se’m fa estrany sentir aquesta
paraula, fins i tot evito dir-la
perquè em distancia massa de la
que va ser la meva casa. El pas
era important. Ara aniria a la
universitat, “la uni” pels estu-
escolaproa@escola-proa.cat
Aquesta nota, anomenada nota
d’admissió, pot ser diferent per a
diferents facultats (un alumne
pot tenir diferents notes d’admissió)
i té una validesa de només
dos anys.
Tots aquests canvis no han estat
exempts de controvèrsia. Un cop
establerts els valors dels paràmetres
de ponderació, s’han donat
situacions com ara que per accedir
a estudis d’Economia,
Psicologia o Ciències de
l’Activitat Física i l’Esport (abans
INEF) la millor opció sigui fer el
Batxillerat de ciències o tecnologia,
i no pas el d’humanitats i
diants. L’estiu simplement va ser
una transició relaxant per encarar
un nou repte que es presentava
com un canvi motivant. Una
nova vida, una nova rutina, un
nou espai, nova gent, un futur
professional més pròxim.
Al principi va ser difícil acostumar-s’hi,
però només va ser
qüestió de dies. El més diferent
respecte l’escola va ser el tracte
amb els professors, perquè bàsicament
a la universitat el tracte
és molt indirecte, quan abans
era proper i fins i tot personal.
També varia la dinàmica de classe:
ja no estàs amb els quatre
amics i el tutor, sinó que pots
arribar a fer classe fins i tot amb
dues-centes persones, de les
quals en coneixes com a molt
deu o quinze. El canvi és important,
però no deixa de ser un pas
més a la vida d’un estudiant,
com tots els que han anat formant
el camí que porta transcorregut.
Sí que és veritat que hi
ha una diferència notòria entre
l’escola i la universitat però, com
ciències socials.
Això ha obligat a modificar i
adaptar els itineraris de
Batxillerat en els centres de
secundària, per tal de poder oferir
als alumnes la possibilitat de
cursar almenys una matèria que
computi el màxim de cara a la
nota final d’admissió.
I aquest ha estat el cas de la nostra
escola, en la què els alumnes
de primer de Batxillerat han
estrenat uns nous itineraris adequats
a les necessitats de la nova
Selectivitat.
tot en aquesta vida, no n’hi ha
per tant.
Des del meu punt de vista, la universitat
no s’ha de contemplar ni
amb pànic ni com una manera
de ser més lliure. Simplement
s’hi ha de posar ganes, esforç i
empenta. Només cal ser conscient
del que suposa i...endavant!
Miquel Martorell
exalumne
El pas a la Universitat ens fa por
a tots. Quan era petit, m’imaginava
aules immenses amb savis
saberuts lluint llargues barbes
blanques i desenrotllant vells
pergamins, manuscrits plens de
fórmules matemàtiques impossibles
i dissertacions filosòfiques
inabastables per una ment ten-
(segueix)
15

16
Batxillerat
Transició escola/universitat
dra i humil com la de la meva
infància. Al cap dels anys, vaig
anar abandonant les barbes
blanques, els rotllos de pergamins
i les plomes sucades en tinters,
aconseguint una visió més
pràctica i cruel: la Universitat
era un temple del saber però
d’un saber pràctic i eficaç, sempre
enfocat cap a la suposada
vida professional que li espera a
tot universitari triomfant; veia
un lloc despietat on els estudiants
cauen com fulles dels
arbres per culpa de les males
notes i la duresa dels temaris.
La realitat, per sort o per
desgràcia, no s’adequa ni amb
la visió romàntica ni amb la
cruel: la Universitat, els tres
mesos que hi he estat, encara
no sé ben bé què és, però d’una
cosa n’estic del tot segur: el fet
que ja no em faci gens de por és
gràcies a la formació prèvia. I és
que no ha estat fins ara que he
entès moltes de les coses que
havia après durant els dos anys
anteriors a la sempre temuda
selectivitat. Tinc companys que
estan ofegats per la feina; d’altres
–com jo– que vivim una
mica millor malgrat que també
tenim feina (i no ens hem d’oblidar
mai dels que sorprenentment
estan en unes vacances
permanents), però tots compartim
un sentiment íntim de gratitud
no només envers els professors
que ens han dut fins on
som, sinó també cap a nosaltres
mateixos que, en definitiva,
som els veritables responsables
d’haver fet les coses com i quan
tocaven. No ens hem d’oblidar
en cap cas del respecte per les
dificultats, de la humilitat i d’un
cert gust pel treball que sempre
amenitza els moments difícils de
la formació de tot estudiant,
entenent en tot moment que el
Batxillerat no és altra cosa que el
millor dels entrenaments possibles
-si bé sovint es faci difícil de
suportar- per al futur.
Sincerament –i hi he pensat llarga
estona– no hi ha volta de full:
sense un bon Batxillerat ni les
carreres més difícils ni les més
fàcils tindrien cap sentit. A la
meva universitat hi ha professors
que tenen la barba blanca i porten
pergamins, com també em
trobo amb estudiants que cauen
com fulles dels arbres per les
males notes però, de cap de les
maneres, la universitat és un lloc
que a mi m’espanti. La comoditat
i la sensació de calma que he
sentit des del primer dia responen
només a la feina ben feta
amb regularitat així que, a tall
de consell, tant per aquells que
(com jo) veuen la universitat com
un lloc temible, com pels que la
veuen com l’únic espai desitjable
(sempre hi ha qui porta tota la
vida desitjant entrar-hi), els dispararé
amb una combinació del
tòpic clàssic del carpe diem i de
la màxima cistercenca de l’ora et
labora (ometent la part mística,
si es considera inoportuna).
Paciència, ganes, esforç diari i
valentia són la recepta per tenir
una mudança agradable cap al
que serà una nova i intensa vida
d’universitari.
www.escola-proa.cat
Ciència Infusa
Josep Maria Calverol
Professor de secundària
“La vida te da sorpresas, sorpresas
te da la vida”. Per als que
intentem aprendre una mica més
sobre la vida, la vida en general,
ni que sigui estant al cas de la
feina dels que realment l’estudien,
aquesta cançó ha estat últimament
més que d’actualitat.
Penso que el que la doctora
Wolfe-Simon i el seu equip han
descobert al llac Mono, als Estats
Units, és un dels descobriments
més importants en el món de la
Biologia en el que va de segle
(em llançaria a dir que en el que
va d’Història); potser aquests
bacteris (del gènere Halomonas)
ens poden semblar insignificants,
però han obert unes
perspectives més que interessants
sobre la vida.
D’entrada potser hauríem d’aclarir
què és un bacteri. Els bacteris
són microorganismes, formats
normalment per una o unes
poques cèl·lules semblants,
cèl·lules que tenen una estructura
bastant més simple que la de
les cèl·lules de la resta dels éssers
vius de la Terra; però simple, no
vol dir inferior. La capacitat dels
bacteris en conjunt de viure en
els ambients més insospitats
encara sorprèn a propis i
estranys. Potser ja sabeu que
molts viuen en el nostre cos (a la
boca, l’estómac, els budells, la
pell,... el nostre cos té més
cèl·lules de bacteris que cèl·lules
pròpies); alguns ens beneficien,
d’altres ens perjudiquen i d’al-
escolaproa@escola-proa.cat

Arsènic sense compasió
tres simplement es busquen la
vida entre les nostres restes, com
clochards microscòpics.
Però viure en un cos humà és
relativament fàcil, malgrat que
tenim un sistema immunitari
sempre disposat a eliminar intrusos:
temperatura conforta-ble i
estable, aigua i aliment a dojo,
definitivament un spa bacterià.
Almenys comparat amb els
ambients que colonitzen altres
bacteris: reactors nuclears,
mines, els llocs més freds i salins
de l’Antàrtida, l’aigua bullent de
les fonts hidrotermals...; cadascun
té la seva especialitat “gastronòmica”,
extraient ener-gia
dels materials més impossibles
(almenys per a la resta d’éssers
vius): l’hidrogen, el sofre, l’àcid
sulfhídric, l’amoníac, el ferro,... I
sí, fins i tot l’arsènic, que a dosis
no gaire altes és un verí per al
comú dels mortals.
De fet, ja es sabia que hi havia
bacteris que oxidaven arsènic per
obtenir energia i d’altres que
n’extreien electrons per fer anar
la fotosíntesi (les plantes els
extreuen de l’aigua); però el sorprenent
de l’Halomonas és que
l’arsènic no l’utilitza per a aquestes
finalitats tan nobles sinó que,
si cal, és capaç d’incorporar-lo a
la mateixa matèria que el forma.
Abans de continuar, deixeu-me
presentar l’altre element químic
protagonista d’aquest conte: el
fòsfor. Segurament us hauran dit
que heu de prendre fòsfor que
és molt bo per al cervell. De fet,
el fòsfor és molt bo per a tot
perquè forma part de dues de
les estructures bàsiques de la
vida: l’ADN (la molècula que
conté la informació per a què
funcioni un ésser viu, informació
que transmetem als nostres fills)
i les membranes cel·lulars, que
permeten que les cèl·lules ho
siguin perquè en són la frontera
que les separa, relativament, de
l’ambient. Preneu ADN, aigua i
una membrana embolcallant-ho
tot i tindreu un inici de cèl·lula,
un inici d’ésser viu.
La doctora Wolfe-Simon sospitava
que hi havia la possibilitat
que l’arsènic podés substituir el
fòsfor en els éssers vius perquè
aquests dos elements tenen
característiques químiques semblants;
per això va anar a recollir
bacteris al llac Mono, un llac
amb grans concentracions
d’arsènic. Els bacteris que va
recollir, “treballaven” amb fòsfor,
com tu i com jo, però quan
els va fer viure i reproduir-se en
un ambient cada cop amb
menys fòsfor i cada cop amb
més arsènic es va trobar que
anaven substituint l’un per l’altre
sense gaires problemes, tant
al seu ADN com a les seves membranes;
vivien, es reproduïen,....
No són tan eficients com quan
utilitzen fòsfor, que per això és
l’element habitual en els éssers
vius, però van tirant.
Què ens demostra tot això?
Apart de, com va dir una de les
meves alumnes, una capacitat
d’adaptació increïble per part
d’alguns bacteris, Halomonas
ens indica que la base íntima de
la vida no té perquè ser sempre
la mateixa. I no ha calgut anar a
altres planetes a buscar aquesta
vida diferent: la teníem a casa
nostra, sota l’estora, com qui
diu.
Amb les seves habilitats bioquímiques
sorprenents , els humils
bacteris terrestres ens fan adonar
que la vida pot sorgir en els
llocs més extraordinaris en les
formes més inversemblants. Ens
suggereixen, cada cop amb més
certesa, que no és gens probable
que estiguem sols a l’Univers.
17

18
Tu ets dels qui diu EDUCACIÓ FÍSICA
o GIMNÀSTICA?
Segur que has escoltat molts cops
com un professor corregeix un
alumne quan aquest diu que ha fet
una classe de gimnàstica.
És clar! és que són dues paraules,
que encara que tinguin algunes
coincidències, tenen un significat
diferent.
- Oi que per dir mates no dius pas
sumes? o divisions?
- No.
- Doncs per dir Educació Física no
has de dir gimnàstica!
La gimnàstica és un esport i alhora
forma part de l'educació física, però
l'educació física és molt més que la
gimnàstica com les mates són molt
més que les sumes o les divisions.
Veiem què és la GIMNÀSTICA...
És un conjunt d’exercicis destinats a
millorar la condició física.
També parlem de gimnàstica quan
ens referim a determinats esports:
la gimnàstica artística (masculina i
femenina) on es treballa al terra, les
anelles les paral·leles, el salt de poltre,
la barra fixa o la barra d’equilibri
i la gimnàstica rítmica (només
practicada per dones) amb les
Per què dir “educació física”
si tothom diu “gimnàstica”?
Raúl Campeny
professor d’EF
Víctor Izquierdo
professor d’EF
modalitats individual i per equips i
en què s’utilitza la pilota, les maces,
la cinta, la corda o el cèrcol. Ben
segur que algun cop n’has vist alguna
competició per la “tele”!!!
I ... què entenem per EDUCACIÓ
FÍSICA?
Educació del moviment?
Educació a través del moviment?
L’Educació Física s’entén com una
autèntica forma d’ensenyar les conductes
motrius de les persones. La
seva finalitat és l’educació i el medi
que utilitza és la motricitat.
L’àrea d’Educació Física que es practica
a l’escola té per objectiu millorar
la forma física, mostrar diferents
tipus d’activitat física i mostrar les
possibilitats del cos com a medi de
comunicació i expressió.
El que es persegueix
amb aquesta
assignatura és ajudarvos,
a vosaltres els
alumnes, al desenvolupament
personal i integral
a través de l’activitat
física i introduirvos
en aquest àmbit per a
arribar a treballar de
forma autònoma en un
futur un cop acabeu els
estudis.
Recordes el que has practicat durant
aquest temps en les sessions d’educació
física?
Oi que no només has practicat
esports?
És clar! I és que a l’educació física
escolar, a part de practicar esports,
el que es treballa és:
- La condició física
- Els jocs
- Les activitats a la natura
- L’expressió corporal
- El coneixement del cos i el seu funcionament
- Hàbits d’higiene, alimentació i postura
- Organització espacial
- Ritme i moviment
www.escola-proa.cat

Dulces besos y versos
escolaproa@escola-proa.cat
Siempre me barres con tu escoba
me reduces a cenizas,
y me escondes del aire.
Me consumo por tu falta de respeto,
de cariño.
Me consumo por el desprecio que me tienes,
que me causas,
que me agota…
Me resguardo en mis llantos,
(es el único sitio
donde no me pierdo…)
es mi rutina,
después de tus amargas caricias.
Tus manos se han vuelto ásperas.
De tantas malas palabras,
tu voz se ha quebrado
y me desgarra.
(Incluso en silencio…)
Antes esperaba una buena mañana,
en la que tus palabras no fueran más que dulces besos y versos,
en la que tus ojos me miraran amorosos.
Ahora me he acostumbrado al ruido
(Tu ruido)
Ahora sólo deseo el destierro,
caer en uno de tus duelos,
y quedarme en el suelo,
quieta,
herida,
para siempre.
Marta Torns
1r. BAT
19

20
àlbum de fotos
festa de la Mercè
excursió a Torrelles de Llobregat
Els nens i nenes de P5 han anat a Torrelles
de Llobregat a observar un poble
Educació Infantil
conta contes
Els nens i nenes de P3 estan
a la Mediateca escoltant
com la Fina explica un conte
www.escola-proa.cat
f
A
q

Educació Infantil i Primària
excursió a Torreblanca
fruits secs
observant la tardor
Els nens i nenes de 1r. de CI
hem anat a observar la tardor
concert de Santa Cecília del CM
P4 han anat al parc de Torreblanca a
observar la tardor
A P4 estan observant els fruits secs
que han anat a comprar al mercat
al museu arqueològic
5è de primària reviu el passat al Museu d’Arqueologia
i coneix com era la vida dels nostres avantpassats, els Ibers
en un poblat ibèric
21

22
panellets
navegant amb caiac
Els alumnes de 6è fem sortides d’activitats a la natura a la
pròpia ciutat, com aquesta que naveguem en Caiac
Cm i CI celebrem la castanyada
fent panellets
taller
d’alimentació
Per treballar l’alimentació equilibrada
els nens i nenes de 3r. hem
preparat i menjat 3 models diferents
de berenar a través d’un
taller d’alimentació
la verema
taller d’higiene postural
Educació Primària
Els nens i nenes de 2n. hem conegut de prop el
procés d’elaboració del vi
Els alumnes de 1r. hem fet un taller d’higiene postural
representant i corregint les diferents postures
que adoptem durant el dia i n’hem fet una auca.
www.escola-proa.cat

Educació Secundària Obligatòria
padrins
Cel Bru
promoció de 4t
Sopar de comiat de la promoció
de 4t d’ESO 2009-2010
Els alumnes de 1r. d’ESO expliquen
contes als seus fillols de P5
La nit del Cel Bru acaba amb la sortida
del sol, a Les Golondrines. Tots junts,
alumnes, pares i personal inmortalitzem
el moment.
videoconferència
Els alumnes de 2n d’ESO fan una
activitat de videoconferència amb
altres escoles de la Fundació Tr@ms
mediació
Activitat de la matèria optativa de
1r. d’ESO.
escolaproa@escola-proa.cat 23

promoció 2010
promoció 2010
24
Jena (Alemanya)
Trobada a Jena, Alemanya, de l‘Alfons
Moreno, professor de batxillerat (baix esquerra),
Anna Llopis i Judit Caballero, alumnes de
Batxillerat (centre imatge) amb altres participants
del Projecte Carboschools.
Dance For Life
Batxillerat
Els alumnes de Batxillerat ballen per
lluitar contra la SIDA al poliesportiu
de l’escola.
castanyers del Montseny
Aquests són els castanyers que van
arribar del Montseny per celebrar
amb nosaltres la castanyada.
sopar final de 2n. de Baxillerat; promoció 2010
www.escola-proa.cat

S’han jubilat
mirant el camí recorregut
Carta de la Rosa Oller i el Joan Mollà als companys de l’escola
Benvolguts companys,
Aprofitant els dies festius de la
Mercè vàrem gaudir del vostre
fantàstic obsequi de l’Smartbox;
vàrem triar Can Boix de Peramola,
on les dues parelles hi passàrem uns
dies de tranquil·litat vivint com a
autèntics “Senyors de casa bona”.
Moltes gràcies!
Era inevitable, donades les circumstàncies,
la reflexió sobre la
feina que ha ocupat la nostra vida,
l’Escola, i el paper que, en el context
del model social que ens ha
tocat de viure, hi hem anat desenvolupant.
Ens plau, doncs, enviar-vos una
breu síntesi en aquest darrer comunicat,
fruit de l’experiència de més
de 30 anys en l’exercici amb adolescents,
aquesta etapa de la vida tan
meravellosa com complexa i incongruent.
La Societat, amb el canvi constant
ha anat teixint el que anomenem
progrés. L’Escola, a remolc d’aquesta
societat, també ha anat modificant
els continguts i la metodologia;
a més velocitat en els canvis
socials, més reformes educatives
han anat perseguint els pobres
ensenyants: nosaltres n’hem viscudes
3 o 4 (no ho recordem exactament).
Cada canvi de Reforma ha
suposat un titànic esforç i molt de
Enric
Bàguena
Àngels
Bou
temps dedicat a la modificació de
programes i mètodes.
Amb tot, ara que ja ens hem fet
grans, veiem que allò que és realment
essencial per a la for-mació
intel·lectual i ètica dels educands
no canvia; tant li fa si cal treballar
amb llibres o apunts, amb llibretes,
fulls o ordinadors, el que realment
importa és la predis-posició de l’ensenyant
davant l’alumnat.
Sens dubte és un treball dur i exigent,
que demana dedicació i generositat,
i en el que sempre tens la
sensació de no arribar a tot.
Però també té les seves compensacions.
Unes a llarg termini, especialment
quan veus que aquells
alumnes d’ahir són els ciutadans
d’avui, assumint les seves responsabilitats
familiars i socials. D’altres,
més immediates, provenen de la
relació amb els companys de treball,
com l’ambient d’equip, de
col·laboració mútua, d’aguantar els
moments de mal humor o desànim,
dels petits detalls, de qualsevol
celebració en grup. Practicament
tothom que ha treballat a l’escola o
hi ha fet pràctiques una temporada
ha acabat valorant molt l“alt l’esperit
Proa”.
Com a cloenda, mirant el camí fet,
no ens podem resistir a fer-ho amb
paraules de dos grans mestres:
Maria Rosa
Bruguera
Araceli
Martín
“Cal no abandonar mai ni la lluita,
ni l’esperança”
Pompeu Fabra
L’elogi de viure
“Estima el teu ofici
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel què serveixes
allò en què realment
ets un entre els homes,
esforça’t en el teu quefer
com si cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses
de cada cop de martell que dónes
en depengués la salvació de la
humanitat.
Perquè en depèn, creu-me.”
... Joan Maragall
Vostres per quan us convingui, dos
companys que
Rosa Oller
han treballat feliços on avui és la
vostra Escola.
Tardor de 2010
Josep
Sánchez
Joan Mollà
Margarida
Tiel
escolaproa@escola-proa.cat 25

26
Segons el Decret 102/2010, de 3
d’agost, d’autonomia dels centres
educatius, el Consell Escolar
és l’òrgan col·legiat de participació
de la comunitat escolar en el
govern del centre.
Segons el Reglament de Règim
Intern de la nostra escola, el
Consell Escolar és l’òrgan màxim
de participació de tota la comunitat
educativa i de control de
l’escola, compta amb representació
de tots els estaments que
configuren la comunitat escolar i
està presidit per la mateixa persona
que exerceix la direcció
pedagògica.
Assumpta Andrés
Presidenta del Consell Escolar
Representants de la Titularitat:
Carles Velázquez Vicepresident de l´APBSM
Tom Puigcerver Tresorer de l´APBSM
Carles Núñez Director general
Administrador
Miquel Verdura Director administratiu
Representant de l’Ajuntament
Cèlia Ciurana
Representants dels pares:
Meritxell Pérez
Àngels Forés
Carme Turégano
Iyuvita Miguel
Carmen Capdevila
Els Consells Escolars van néixer
oficialment l´any 1985, amb la
Llei Orgànica del Dret a
l´Educació, però a Proa ja feia
molts anys que comptàvem amb
un organisme similar, que anomenàvem
Comitè Escolar, així
com amb un Consell Assessor,
òrgans col·legiats formats per
pares i mestres que vetllaven pel
bon funcionament de l’escola.
Actualment, el nostre Consell
Escolar el formen representants
de la Titularitat de l´escola,
representants dels pares, dels
mestres, del personal d’administració
i serveis, dels alumnes
d´ESO i Batxillerat i de
l´Ajuntament de Barcelona. Els
càrrecs electes duren quatre
Consell Escolar
el Consell E
anys i es renoven per meitats
cada dos.
El passat 21 de desembre vàrem
constituir el Consell renovat,
després de les recents eleccions.
Com és costum, ens vàrem reunir
primer els membres antics en
una breu sessió de cloenda; després
vàrem rebre els nous membres,
amb els quals vam compartir
un petit refrigeri nadalenc
mentre escoltàvem les impressions
dels que plegaven i que
van transmetre als nous; ens
vam fer fotos junts i separats i
finalment, vam constituir el que
és ara el nostre Consell Escolar,
del qual vam fer la sessió inicial.
Voldria destacar especialment
les valoracions que els “antics”
membres van fer del seu pas pel
Consell.
Aquests van ser els comentaris
Representants del professorat:
Rosa Cabré
Victòria Zamora
Gemma Muntaner
Pepita Alonso
Ricard Salcedo
Representant del personal d´administració i
serveis:
Laura Vinuesa
Representants dels alumnes:
Oriol Roig 4t ESO
Guiu Puigcercós 3r ESO
Martí Costa 3r ESO
Andrea Oró 1r Batxillerat
Presidenta
Assumpta Andrés Directora pedagògica
www.escola-proa.cat

Consell Escolar
Escolar es renova
de les alumnes de Batxillerat:
“El pas pel Consell ha estat molt
positiu; m´ha servit per entendre
millor l´escola; he entès millor
que a l´escola hi ha democràcia,
que tothom compta; m´hi he
sentit molt bé; animo els nous
que diguin el que hagin de dir,
que opinin, que preguntin, i que
facin el full “El Consell t’informa”
per als companys; us trobaré
a faltar; he vist l´escola molt
diferent; es port participar en les
decisions, dóna poder...”
Els adults que plegaven també
van coincidir que els havia agradat
l’experiència; “hem vist
l´escola des d´un punt de vista
que no havíem apreciat abans; a
l´escola es fa molta més feina de
la que sembla”; una mare va dir
que ha pogut apreciar la
diferència que hi ha entre coses
que es diuen al pati i com fun-
ciona de veritat tot; “he vist com
l’Escola es preocupa realment
pels alumnes”, va comentar.”
Les mestres van destacar la
importància de treballar en un
organisme on tots, independentment
del sector que representem,
som al mateix bàndol, treballant
junts perquè l’escola
funcioni al màxim de bé.
Una persona que no va poder
assistir a la reunió de cloenda
ens va fer arribar el seu comentari
per escrit: “Ha estat un plaer
compartir amb tothom aquestes
vetllades nocturnes de dimarts,
de veritat. En faig una valoració
molt positiva. Hi ha hagut
moments delicats i d’altres més
distesos, reunions més denses i
d’altres més resolutives, però
penso que tenim sort de treballar
en un lloc on és possible de
parlar entre tots els estaments
que formen l’escola i en què tothom
aporta el seu petit esforç
per ser-hi i participar-hi després
de la seva jornada laboral o estudiantil.
Penso que us enyoraré i
tot!”
Hem agraït de cor als “antics” la
feina feta.
Al mateix temps, hem acollit l’arribada
de nous membres amb
les seves noves inquietuds i
aportacions com una mostra de
la col·laboració de tota la comunitat
educativa perquè l’escola
assoleixi de la millor manera els
objectius que té plantejats; amb
aquest esperit, i sempre cercant
l’entesa, seguirem treballant.
D’esquerra a dreta, davant: Guiu Puigcercós, Martí Costa, Andra Oró, Oriol Roig, Mertixell Pérez, Laura
Vinuesa. Darrera: Carles Velázquez, Carles Nuñez, Miquel Verdura, Tom Puigcerver, Gemma Muntaner,
Pepita Alonso, Carme Turégano, Carme Capdevila, Assumpta Andrés, Victòria Zamora, Rosa Cabré,
Àngels Forés i Ricard Salcedo
escolaproa@escola-proa.cat 27

Grup de Mares i Pares Delegats
L´escola està formada per quatre
grups de persones que entre ells es
necessiten i a la vegada es complementen.
El primer grup és el que formen tots
els alumnes de l´escola, des dels més
petits de P3 fins els alumnes que
estan cursant l´últim curs de batxillerat.
El segon grup és el format per tot
l’equip educatiu i administratiu.
El tercer és el constituït per la Junta
Directiva, la qual té un paper molt
important dintre l´escola, ja que és
l´encarregada, entre d’altres coses,
de dirigir i administrar l´Associació,
portar la comptabilitat dels fons
socials, etc...
El ponent del Fòrum havia de ser el
Sr. Luis Boza Osuna, Director
General de TAC (Associació de
teleespectadors de Catalunya), però
finalment va ser el Sr. Luigi Bugalla,
Director d’Expansiò de TAC.
Les noves tecnologies, un repte
educatiu a la famÌlia i a l’escola
Mitjançant les noves tecnologies,
tant nosaltres com els nostres fills,
tenim l’univers a l’abast i això té
aspectes positius i negatius, segons
els criteris que utilitzem.
28
El quart, és el format pel grup de
mares i pares delegats.
El grup de mares/pares delegats
està format per gent voluntària
amb ganes de participar activament
de tot el que passa a
l´escola i intenta (dintre les seves
possibilitats) millorar alguns aspectes
perquè l´escola vagi creixent.
A les nostres reunions de treball
sempre tenim temes sobre la taula,
ja que recollim totes les inquietuds i
suggeriments que ens manifesten la
resta de pares. Nosaltres els presentem,
els deba-tim i intentem trobar
la millor solució possible, ja sigui
amb l´ajuda de la Junta o la de la
direcció de l´escola. Un altre recurs
que apor-tem és l´organització de
És molt important
tenir un control dels
continguts on tenen
accés els nostres fills,
ja sigui mitjançant
l’ordinador o la
televisió.
És recomanable
veure una sèrie o
mirar l’ordinador junts, per tal
d’inculcar valors i ser crítics.
Avui en dia, molts joves tenen la
percepció que si no surts a la
televisió o a internet (xarxes socials),
no existeixes. És molt important
dialogar amb els nostres fills per
intentar canviar aquesta percepció.
Mitjançant l’ús de les noves
tecnologies tambè podem accedir
més fàcilment a la cultura, però això
s’ha de fer fent un bon ús de les
fòrums de debats sobre temes educatius
que ens preocupen a tots els
pares. Intentem donar cobertura a
totes les etapes educatives i que els
temes siguin al més variats possible.
Un altre tema important en el que
els pares delegats invertim el nostre
temps és en el projecte “Meu, Teu,
Nostre” (reutilització de llibres).
Pensem que és un projecte molt
interessant per diferents motius, ja
que, per una part ensenyem als
nens una sèrie de valors (com tenir
cura dels llibres, companyerisme...),
per una altra ajudem el medi
ambient, i l’últim i el més important
és la despesa econòmica que fan a
les familíes quan arriba setembre.
Per això, quan al juny, el grup de
pares delegats us demanem ajuda
per revisar tots els llibres, penseu en
tots els arguments que us acabem
d´ano-menar i intenteu assistir.
Fem un bon ús d
pantalles, mitjançant la prevenció i
la restricció. Els pares hem d’utilitzar
l’autoritat com a gran eina de
treball i mai hem de fer servir les
pantalles per negociar, donat que
d’aquesta manera els hi donem
molta importància.
Característiques del mitjà
televisiu
Segons Francisco Alonso Fernàndez,
autor del llibre “Las otras drogas”,
la televisió pot provocar efectes
similars a les drogues, com
l’addicció, l’alienació i la síndrome
d’abstinència.
Dades a tenir en compte
. El 98,9% de llars tenen un televisor
. El 55% en tenen 2 ó més.
. El 43% en tenen 3.
. 1 de cada 3 nens té TV a
l’habitació.

GMPD
Però la cosa no acaba aquí. Després
de tota aquesta feinada que realitzem
durant tot l´any, encara ens
queden forces per realitzar altres
tipus d’activitats, com són -la recollida
d´ali-ments en la campanya de
Nadal, la venda de roses per Sant
Jordi, i la festa de final de curs “LA
GRESCA “. Tot això suposa hores,
esforç, però ho fem encantats perquè
tots els pares de l´escola gaudeixin
i sentin que formen part d´un
gran grup de persones amb interessos
comuns.
Per acabar, dir-vos que el grup és
obert a tots els pares de l´escola,
tant per si en volen formar part,
com si volen proposar noves idees
que ajudin a fer més gran l´escola.
de la televisió
.A l’estat Espanyol hi ha aproximadament
5 milions de nens clau.
Un nen passa en el conjunt de l’any
més temps davant la televisió que a
l’aula.
Una família d’estatus mitjà sense TV
té garantit l’èxit escolar dels seus
fills.
Actualment, els nens tenen accés a
molta informació i creixen massa
ràpid.
Conclusions
La televisió és un tema educatiu de
primer ordre que hem de tenir molt
present, tant a les famílies com a les
escoles.
La televisió ben utilitzada és estupenda
i serveix com a instrument
educatiu.
. Per utilitzar bé la televisió s’ha
d’estar ben informats. És important
consultar la pàgina web de TAC:
www.taconline.net
www.escola-proa.cat
Activitats extralectives
escola de bàsquet
Cada any l’escola de bàsquet
Proa-Sant Medir intenta reciclarse
i millorar per a poder anar
creixent.
Aquest curs hem començat amb
nens i nenes de primer i segon
de primària, que aviat es convertiran
en jugadors i jugadores.
Durant les sessions d’entrenament
motivem els jugadors a
lluitar per no deixar d’aprendre;
volem arribar a fer-los entendre
que practicant i esforçant-se,
arribaran als seus objectius, i a
créixer com a jugadors, però
també com a persones. També
intentem transmetre que per
arribar-hi no ho poden fer sols,
sinó que necessiten del company
del costat, ja que és un esport
col·lectiu.
Per nosaltres el bàsquet és una
escolaproa@escola-proa.cat
eina d’educació, formació, convivència
i integració. A més de
compromís, respecte i fidelitat.
L’objectiu al que volem arribar és
que es diverteixin aprenent coses
noves; que darrere tot esforç,
tota lluita, hi ha una recompensa
que els fa somniar i riure. Aquest
esport dona uns valors que a la
llarga seran útils per a la seva
vida quotidiana.
I per arribar a aquests objectius,
tant l’Escola Proa com el club
Sant Medir procuraran fer-ho
possible.
La nostra finalitat és que els
jugadors puguin gaudir i anar
creixent dins el club per a poder
arribar a competir.
Esther Esquivias Lara
Coordinadora de l’escola de bàs-
quet.
29

30
Avui faig bona cara
Pere PRATS SOBREPERE
editorial La Galera
CI d’Educació Primària
Hi ha coses
que són de mal perdre.
Jaume CELA
La Galera
L’àvia Teresa i el sol.
Joaquim CARBÓ
editorial La Galera
llibres
Educació Infantil: Parvulari
Mariona de llimona
Agnés ROSENSTIEHL
La Galera
CM d’Educació Primària
La meva germana Aixa
Meri TORRAS
editorial La Galera
Paraules embarbussades
Carme ALCOVERRO
editorial Barcanova
www.escola-proa.cat

i
recomanacions
Paraules bessones.
Pere MARTÍ
editorial Barcanova
CS d’Educació Primària
Dràcula
Bram STOKER
editorial La Galera
El conte de Nadal.
Charles DICKENS
editorial La Galera
escolaproa@escola-proa.cat
El diari d’en Marcel.
Gabriel COMES
editorial La Galera
El llibre de les endevinalles
Carme ALCOVERRO
editorial Barcanova
CS d’Educació Primària
ESO
Nat el Gran.
Lincoln PEIRCE
editorial La Galera
El llibre dels enigmes.
Ximo CERDÀ
editorial Barcanova
31

ESO
He jugat amb els llops
Gabriel JANER
editorial La Galera
Any Maragall
CI
La vaca cega
i altres poemes
Joan Maragall
editorial Baula
El testament de John
Silver
Josep VALLVERDÚ
editorial La Galera
Les increïbles aventures
de Fanboy Goth Girl
Barry LYGA
editorial La Galera
Els mons perduts
Francesc MIRALLES
editorial La Galera
Tom Sawyer i Huckleberry Finn
Mark TWAIN
editorial La Galera
CM
Vull conèixer
Joan Maragall
Pep Molist-Ignasi Blanch
editorial Baula
ESO i Batxillerat
Entre el sol,
núvols i vents...
Joan Maragall
editorial Baula
recomanacions
ESO i Batxillerat
Antologia poètica i
altres textos.
Joan Maragall
edit. La llum del Far
www.escola-proa.cat