Batxillerat - Escola Proa

16
Batxillerat
Transició escola/universitat
dra i humil com la de la meva
infància. Al cap dels anys, vaig
anar abandonant les barbes
blanques, els rotllos de pergamins
i les plomes sucades en tinters,
aconseguint una visió més
pràctica i cruel: la Universitat
era un temple del saber però
d’un saber pràctic i eficaç, sempre
enfocat cap a la suposada
vida professional que li espera a
tot universitari triomfant; veia
un lloc despietat on els estudiants
cauen com fulles dels
arbres per culpa de les males
notes i la duresa dels temaris.
La realitat, per sort o per
desgràcia, no s’adequa ni amb
la visió romàntica ni amb la
cruel: la Universitat, els tres
mesos que hi he estat, encara
no sé ben bé què és, però d’una
cosa n’estic del tot segur: el fet
que ja no em faci gens de por és
gràcies a la formació prèvia. I és
que no ha estat fins ara que he
entès moltes de les coses que
havia après durant els dos anys
anteriors a la sempre temuda
selectivitat. Tinc companys que
estan ofegats per la feina; d’altres
–com jo– que vivim una
mica millor malgrat que també
tenim feina (i no ens hem d’oblidar
mai dels que sorprenentment
estan en unes vacances
permanents), però tots compartim
un sentiment íntim de gratitud
no només envers els professors
que ens han dut fins on
som, sinó també cap a nosaltres
mateixos que, en definitiva,
som els veritables responsables
d’haver fet les coses com i quan
tocaven. No ens hem d’oblidar
en cap cas del respecte per les
dificultats, de la humilitat i d’un
cert gust pel treball que sempre
amenitza els moments difícils de
la formació de tot estudiant,
entenent en tot moment que el
Batxillerat no és altra cosa que el
millor dels entrenaments possibles
-si bé sovint es faci difícil de
suportar- per al futur.
Sincerament –i hi he pensat llarga
estona– no hi ha volta de full:
sense un bon Batxillerat ni les
carreres més difícils ni les més
fàcils tindrien cap sentit. A la
meva universitat hi ha professors
que tenen la barba blanca i porten
pergamins, com també em
trobo amb estudiants que cauen
com fulles dels arbres per les
males notes però, de cap de les
maneres, la universitat és un lloc
que a mi m’espanti. La comoditat
i la sensació de calma que he
sentit des del primer dia responen
només a la feina ben feta
amb regularitat així que, a tall
de consell, tant per aquells que
(com jo) veuen la universitat com
un lloc temible, com pels que la
veuen com l’únic espai desitjable
(sempre hi ha qui porta tota la
vida desitjant entrar-hi), els dispararé
amb una combinació del
tòpic clàssic del carpe diem i de
la màxima cistercenca de l’ora et
labora (ometent la part mística,
si es considera inoportuna).
Paciència, ganes, esforç diari i
valentia són la recepta per tenir
una mudança agradable cap al
que serà una nova i intensa vida
d’universitari.
www.escola-proa.cat
Ciència Infusa
Josep Maria Calverol
Professor de secundària
“La vida te da sorpresas, sorpresas
te da la vida”. Per als que
intentem aprendre una mica més
sobre la vida, la vida en general,
ni que sigui estant al cas de la
feina dels que realment l’estudien,
aquesta cançó ha estat últimament
més que d’actualitat.
Penso que el que la doctora
Wolfe-Simon i el seu equip han
descobert al llac Mono, als Estats
Units, és un dels descobriments
més importants en el món de la
Biologia en el que va de segle
(em llançaria a dir que en el que
va d’Història); potser aquests
bacteris (del gènere Halomonas)
ens poden semblar insignificants,
però han obert unes
perspectives més que interessants
sobre la vida.
D’entrada potser hauríem d’aclarir
què és un bacteri. Els bacteris
són microorganismes, formats
normalment per una o unes
poques cèl·lules semblants,
cèl·lules que tenen una estructura
bastant més simple que la de
les cèl·lules de la resta dels éssers
vius de la Terra; però simple, no
vol dir inferior. La capacitat dels
bacteris en conjunt de viure en
els ambients més insospitats
encara sorprèn a propis i
estranys. Potser ja sabeu que
molts viuen en el nostre cos (a la
boca, l’estómac, els budells, la
pell,... el nostre cos té més
cèl·lules de bacteris que cèl·lules
pròpies); alguns ens beneficien,
d’altres ens perjudiquen i d’al-
escolaproa@escola-proa.cat