Batxillerat - Escola Proa

S’han jubilat
mirant el camí recorregut
Carta de la Rosa Oller i el Joan Mollà als companys de l’escola
Benvolguts companys,
Aprofitant els dies festius de la
Mercè vàrem gaudir del vostre
fantàstic obsequi de l’Smartbox;
vàrem triar Can Boix de Peramola,
on les dues parelles hi passàrem uns
dies de tranquil·litat vivint com a
autèntics “Senyors de casa bona”.
Moltes gràcies!
Era inevitable, donades les circumstàncies,
la reflexió sobre la
feina que ha ocupat la nostra vida,
l’Escola, i el paper que, en el context
del model social que ens ha
tocat de viure, hi hem anat desenvolupant.
Ens plau, doncs, enviar-vos una
breu síntesi en aquest darrer comunicat,
fruit de l’experiència de més
de 30 anys en l’exercici amb adolescents,
aquesta etapa de la vida tan
meravellosa com complexa i incongruent.
La Societat, amb el canvi constant
ha anat teixint el que anomenem
progrés. L’Escola, a remolc d’aquesta
societat, també ha anat modificant
els continguts i la metodologia;
a més velocitat en els canvis
socials, més reformes educatives
han anat perseguint els pobres
ensenyants: nosaltres n’hem viscudes
3 o 4 (no ho recordem exactament).
Cada canvi de Reforma ha
suposat un titànic esforç i molt de
Enric
Bàguena
Àngels
Bou
temps dedicat a la modificació de
programes i mètodes.
Amb tot, ara que ja ens hem fet
grans, veiem que allò que és realment
essencial per a la for-mació
intel·lectual i ètica dels educands
no canvia; tant li fa si cal treballar
amb llibres o apunts, amb llibretes,
fulls o ordinadors, el que realment
importa és la predis-posició de l’ensenyant
davant l’alumnat.
Sens dubte és un treball dur i exigent,
que demana dedicació i generositat,
i en el que sempre tens la
sensació de no arribar a tot.
Però també té les seves compensacions.
Unes a llarg termini, especialment
quan veus que aquells
alumnes d’ahir són els ciutadans
d’avui, assumint les seves responsabilitats
familiars i socials. D’altres,
més immediates, provenen de la
relació amb els companys de treball,
com l’ambient d’equip, de
col·laboració mútua, d’aguantar els
moments de mal humor o desànim,
dels petits detalls, de qualsevol
celebració en grup. Practicament
tothom que ha treballat a l’escola o
hi ha fet pràctiques una temporada
ha acabat valorant molt l“alt l’esperit
Proa”.
Com a cloenda, mirant el camí fet,
no ens podem resistir a fer-ho amb
paraules de dos grans mestres:
Maria Rosa
Bruguera
Araceli
Martín
“Cal no abandonar mai ni la lluita,
ni l’esperança”
Pompeu Fabra
L’elogi de viure
“Estima el teu ofici
la teva vocació,
la teva estrella,
allò pel què serveixes
allò en què realment
ets un entre els homes,
esforça’t en el teu quefer
com si cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses
de cada cop de martell que dónes
en depengués la salvació de la
humanitat.
Perquè en depèn, creu-me.”
... Joan Maragall
Vostres per quan us convingui, dos
companys que
Rosa Oller
han treballat feliços on avui és la
vostra Escola.
Tardor de 2010
Josep
Sánchez
Joan Mollà
Margarida
Tiel
escolaproa@escola-proa.cat 25