Batxillerat - Escola Proa

Sergi Garcia
Tutor d’ESO
Acostumats a les grans commemoracions
(mil.lenis, centenaris...)
sembla que un deseni és poc, però
no és cert. En aquests deu anys
que portem del nou mil·leni, han
passat tantes coses i tan greus,
que totes plegades mereixen un
comentari. Abans, però, deixeume
fer un incís important: teniu a
les vostres mans el darrer número
en paper de l’EsProa, però no
patiu, que continuarà en format
digital, esperem que durant molt
de temps, amb la intenció de fervos
arribar els batecs de l’escola
que segueixen sent regulars,
símptoma de la bona salut de què
gaudeix, i amb la no gens
menyspreable d’estalviar la tala
d’uns quants arbres cada vegada
que la revista arriba a les nostres
mans.
Recordeu amb quina expectació
esperàvem l’arribada del 2000?
Els ordinadors s’havien de tornar
bojos sota el temut Efecte 2000,
que, finalment, va esdevenir un
simple efecte col·lateral, alguns
anunciaven la fi del món, altres
van llogar el Concorde per anar a
rebre el nou segle des de l’aire, ja
veus quina extravagància... I la
resta de mortals esperàvem estoicament
que tot seguís igual, atès
que tot anava prou bé: l’atur estava
sota control, els conflictes
armats es limitaven als llocs que
nosaltres decidíem, segons els
beneficis que en podíem obtenir,
els pisos tenien preus exagerats,
però els bancs donaven hipoteques
com qui regala caramels, el
petroli es mantenia en uns preus
molt raonables i no s’albirava per
escolaproa@escola-proa.cat
enlloc cap fet imprevisible que
pogués fer ombra a un esdevenidor
ple de promeses que ens
faria a tots molt més feliços. No
ens preocupava que els immigrants
rebessin salaris de misèria i
que tinguessin feina, sempre que
fos una feina que nosaltres no
volíem fer, que les targetes de
crèdit fumegessin sense límit,
perquè sempre pagàvem la
mateixa quantitat a final de mes,
sense revisar de tant en tant quin
era el volum del deute que
anàvem acumulant... Però, vet
aquí que un bon dia del 2001,
aquest món equilibrat i bonic es
veié sotraguejat per un malson
que va començar pel salvatge
atemptat contra les torres
bessones de Nova York, mai ben
explicat, l’atemptat terrible als
trens de rodalies de Madrid i el
del metro i autobusos londinencs,
l’evidència que entre palestins i
israelians les coses empitjoraven
per moments i que, tot plegat,
ens despertava d’un somni molt
més real del que ens pensàvem.
Tot va canviar. Vàrem perdre llibertats
mentre acceptàvem que
era per guanyar seguretat i de
l’eufòria vam passar a la por, però
no s’acabava aquí. La bombolla
econòmica que havia permès l’enriquiment
d’uns quants, esclatava
de forma implacable i obligava els
governs a redefinir el capitalisme,
que, en el fons, volia dir,
ajudem els qui ens han enfonsat
per tal que, quan ells treguin el
cap de l’aigua, si volen, ens ajudin
a treure’l també a nosaltres. Tot a
base de mitges veritats i mentides
que ens empassàvem amb resi-
editorial
Primer deseni del tercer mil·leni...
gnació, com si no hi hagués més
remei que fer-ho. Fins que una
web desconeguda fins fa poc,
comença a escampar a tort i a
dret les misèries d’un poder que
n’ha fet de tan grosses que no vol
que se’n sàpiga res. La mateixa
xarxa creada amb diferents finalitats,
serveix Mr. Assange per
escampar la brutícia, però ràpidament
és acusat d’assetjament i de
violació, dos delictes que als Estats
Units tenen efectes implacables
sobre candidats presidencials o
personalitats reconegudes, enfonsant
les seves carreres, tant si
l’acusació és certa com si no ho és.
Sembla ser que hi ha gent que
considera el comú dels humans
com una espècie immadura que
no pot entendre els motius que
fan que uns quants escollits facin
el que fan i que el millor és que
ignorin la realitat que els envolta,
no fos cas que, en descobrir-ho,
decidissin protestar i abandonar
el ramat, un cop comprovat que
hi ha alternatives raonables i que
posar-les en pràctica, ves a saber,
o ens faria més feliços o, com a
mínim, repartiria millor, per
començar, aquesta felicitat que
ara sembla privilegi de pocs.
Fóra interessant comprovar si som
capaços d’encetar el nou deseni
d’una forma diferent, on paraules
com justícia, història real, revisió i
pluralisme, recuperessin el sentit
que tenien abans de ser pervertides
per uns manipuladors que
van començar precisament per
aquí, per la perversió del llenguatge.
3