Batxillerat - Escola Proa

Batxillerat
tat cursades a l’escola.
En qualsevol cas es trien les dues
notes més altes i es multiplica
cadascuna d’elles per un paràmetre
de ponderació, que té un
valor de 0,1 o 0,2, i que el determina
cada facultat o escola universitària.
Això es suma al resultat de la
fase general i d’aquesta manera
tenim la possibilitat de treure
fins a un màxim de catorze punts
a la Selectivitat. Oi que sona
estrany?
gaudeixes, perquè és el que et
vols dedicar en un futur.
És un canvi brusc passar del
Batxillerat a la Universitat: els
horaris són molt diferents, coneixes
gent nova, les tècniques d’estudi
canvien..., però una cosa
que tenen en comú és que continua
havent molta feina a fer i
també molt d’estrès. Tot i això,
és una experiència única i de la
que pots treure molt de profit.
Maria Millan
exalumna
Fa més de sis mesos que sóc ex
alumna de l’escola Proa. I encara
ara se’m fa estrany sentir aquesta
paraula, fins i tot evito dir-la
perquè em distancia massa de la
que va ser la meva casa. El pas
era important. Ara aniria a la
universitat, “la uni” pels estu-
escolaproa@escola-proa.cat
Aquesta nota, anomenada nota
d’admissió, pot ser diferent per a
diferents facultats (un alumne
pot tenir diferents notes d’admissió)
i té una validesa de només
dos anys.
Tots aquests canvis no han estat
exempts de controvèrsia. Un cop
establerts els valors dels paràmetres
de ponderació, s’han donat
situacions com ara que per accedir
a estudis d’Economia,
Psicologia o Ciències de
l’Activitat Física i l’Esport (abans
INEF) la millor opció sigui fer el
Batxillerat de ciències o tecnologia,
i no pas el d’humanitats i
diants. L’estiu simplement va ser
una transició relaxant per encarar
un nou repte que es presentava
com un canvi motivant. Una
nova vida, una nova rutina, un
nou espai, nova gent, un futur
professional més pròxim.
Al principi va ser difícil acostumar-s’hi,
però només va ser
qüestió de dies. El més diferent
respecte l’escola va ser el tracte
amb els professors, perquè bàsicament
a la universitat el tracte
és molt indirecte, quan abans
era proper i fins i tot personal.
També varia la dinàmica de classe:
ja no estàs amb els quatre
amics i el tutor, sinó que pots
arribar a fer classe fins i tot amb
dues-centes persones, de les
quals en coneixes com a molt
deu o quinze. El canvi és important,
però no deixa de ser un pas
més a la vida d’un estudiant,
com tots els que han anat formant
el camí que porta transcorregut.
Sí que és veritat que hi
ha una diferència notòria entre
l’escola i la universitat però, com
ciències socials.
Això ha obligat a modificar i
adaptar els itineraris de
Batxillerat en els centres de
secundària, per tal de poder oferir
als alumnes la possibilitat de
cursar almenys una matèria que
computi el màxim de cara a la
nota final d’admissió.
I aquest ha estat el cas de la nostra
escola, en la què els alumnes
de primer de Batxillerat han
estrenat uns nous itineraris adequats
a les necessitats de la nova
Selectivitat.
tot en aquesta vida, no n’hi ha
per tant.
Des del meu punt de vista, la universitat
no s’ha de contemplar ni
amb pànic ni com una manera
de ser més lliure. Simplement
s’hi ha de posar ganes, esforç i
empenta. Només cal ser conscient
del que suposa i...endavant!
Miquel Martorell
exalumne
El pas a la Universitat ens fa por
a tots. Quan era petit, m’imaginava
aules immenses amb savis
saberuts lluint llargues barbes
blanques i desenrotllant vells
pergamins, manuscrits plens de
fórmules matemàtiques impossibles
i dissertacions filosòfiques
inabastables per una ment ten-
(segueix)
15