1.3 – MEMÒRIA SOCIAL - Ajuntament de Roses

amb la resta de la ciutat. En aquest sentit, l’accessibilitat
rodada és restringida i depèn només de dues vies: una de
paral·lela a la costa que uneix les cales i una altra que va de
l’extrem est del casc urbà i puja fins al Puig Rom. Cal ressaltar
també les dificultats d’aparcament prop de la platja en els
períodes estivals.
c) La Muntanyeta-Grecs: aquest barri situat al límit del nucli urbà
de Roses, es caracteritza per la presència de carrers amb forta
pendent i corbes molt tancades, fet que agreuja la mobilitat i
l’accessibilitat a la zona tant pel que fa a la circulació viària
com als vianants, en especial a la zona nord i a la zona centre
del barri. Així mateix, es detecten deficiències en la
senyalització de la zona, fet que afegeix traves a la mobilitat al
llarg d’aquests espais.
d) Mas d’en Mates: en línies generals, aquest barri disposa
d’accessos ben resolts i senyalitzats i de carrers pavimentats i
amb voreres, encara que no tots estan ben enllumenats.
e) Santa Margarida: aquest barri, situat a la part de llevant del
nucli urbà limitant amb el terme de Castelló d’Empúries i dividit
en tres sectors, presenta també algunes problemàtiques per la
mobilitat i l’accessibilitat a la zona. El sector del Salatà compta
amb seccions de vials de 7-8 metres d’amplada, que són
insuficients, i accessos rodats molt restringits (accés principal
en forma de pinta des de la carretera de Besalú a Roses). Al
sector dels canals, l’accessibilitat rodada és també molt
restringida donat el fet que el seu model d’ordenació segueix el
traçat dels canals de navegació formant deu penínsules amb
un màxim de perímetre d’aigua i un mínim d’accessibilitat en
forma de cul de sac. Així mateix, el barri en conjunt presenta
dificultats de mobilitat pels vianants ja que manquen vies
cíviques pensades per aquests. També és insuficient en estiu
el sòl destinat a apartament de vehicles.
Finalment, cal indicar que, en general, si bé s’ha avançat en la
supressió d’algunes barreres arquitectòniques, col·locant rampes i
facilitant els accessos en alguns espais públics, en termes
generals manca encara actuar sistemàticament en l’eliminació de
les barreres arquitectòniques que existeixen al conjunt del
municipi i que dificulten en especial la mobilitat de les persones
amb mobilitat reduïda.
4.9. Entrades de vehicles i guals
7310
Les entrades de vehicles i la presència de guals es reparteixen de
manera desigual al llarg dels diferents barris de Roses. En aquest
sentit, no existeix una relació directe entre l’existència d’entrades
de vehicles i el seu corresponent gual, produint-se tan sols en
aquelles zones del municipi on resideix més gent i on es realitza
més activitat comercial i turística.
Tal i com es pot observar en els plànols Guals i entrades de
vehicles 1, 2 i 3, la zona 2 és la que concentra, en les franges
centrals i més properes a la costa (àrea que correspon en bona
part al casc urbà de Roses), el major nombre de guals.
Contràriament, quan més lluny del centre de Roses i més a prop
de les urbanitzacions, menys entrades de vehicles disposen de
gual. Així doncs, a la zona 1 i 3 predominen les entrades de
vehicles sense guals, amb només entrades amb guals en
aquelles àrees més pròximes al cas urbà.
Aquesta distribució dels guals a Roses, constata un greuge
comparatiu entre la necessitat de disposar de gual del veïnat
d’aquelles zones amb més concentració de població i activitat
turística i comercial en contraposició al veïnat de la resta de barris
de Roses.