Morello-2003-Reus i la muralla del segle XIV....pdf - digital-csic ...
Morello-2003-Reus i la muralla del segle XIV....pdf - digital-csic ...
Morello-2003-Reus i la muralla del segle XIV....pdf - digital-csic ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
eprodu"ida en <strong>la</strong> recent historia de <strong>Reus</strong> coordinada per Pere Anguera 24 )<br />
per diverses raons: primer, perqué en aquesta altra proposta s'exclou <strong>la</strong><br />
zona <strong>del</strong> Mercada! (per tant, l'ambit corresponent al castell <strong>del</strong> Cast<strong>la</strong>,<br />
!'existencia <strong>del</strong> qual creiem queja no es pot posar més en dubte) i, segon,<br />
perqué pressuposa que <strong>la</strong> nova mural<strong>la</strong> <strong>del</strong> Tres-cents es construí per tots<br />
costats englobant en el seu interior tot l'antic recinte; com veurem més<br />
endavant, a l'hora de p<strong>la</strong>nificar el tra9at d'aquesta mural<strong>la</strong>, es preveía<br />
construir en alguns espais per on ja passava el mur vell. A més a més, el<br />
recinte proposat per Gort és molt redurt, cosa que tampoc no s'adiu massa<br />
amb una pob<strong>la</strong>ció que arriba a tenir (abans de <strong>la</strong> Pesta Negra) al voltant de<br />
500 toes, encara que una part deis seus habitants visqués extramurs: a <strong>la</strong><br />
Vi<strong>la</strong>nova o en altres zones. La proposta que fem nosaltres, a banda de<br />
proporcionar algunes pistes a nivell documental (com ara <strong>la</strong> referent al<br />
carrer deis Pasquals), creiem que s'ajusta molt més a <strong>la</strong> situació de <strong>la</strong> vi<strong>la</strong><br />
en aquel<strong>la</strong> epoca. Potser algun dia sortiran a <strong>la</strong> llum restes arqueologiques<br />
que ens puguin dir alguna cosa més concloent referent al primer recinte<br />
mural<strong>la</strong>t, pero, mentre aixo no succeeixi, caldra seguir especu<strong>la</strong>nt sobre <strong>la</strong><br />
base de les poques i minses informacions extretes deis fons documentals.<br />
De tota manera, també convindria donar un cop d'ull a <strong>la</strong> trama<br />
urbanística configurada dins les <strong>del</strong>imitacions proposades. Aquesta trama, a<br />
desgrat de tates les transformacions que ha anat patint al l<strong>la</strong>rg deis <strong>segle</strong>s<br />
(quasi res comparat amb les actuals remode<strong>la</strong>cions urbanístiques), forma<br />
part <strong>del</strong> nostre llegat medieval i com a tal dóna peu a fer algunes altres<br />
consideracions que poden servir per apunta<strong>la</strong>r una mica més <strong>la</strong> nostra<br />
proposta. Anem a comentar, dones, alguns aspectes urbanístics de <strong>la</strong> vi<strong>la</strong><br />
primigenia.<br />
24 Aquesta proposta no varia massa de <strong>la</strong> que presenta el mateix autor en el<br />
seu article publica! el 1979, lleva! de que aleshores feia arribar el recinte a tocar <strong>del</strong><br />
carrer de <strong>la</strong> Mar i ara, pel que es veu, ja no. D'aquesta manera, es pot seguir<br />
consideran! el carreró deis Jueus exclos <strong>del</strong> recinte primitiu.<br />
19