Morello-2003-Reus i la muralla del segle XIV....pdf - digital-csic ...

26
la vila, la qual cosa volia dir garantir la protecció del maxim nombre de
vilatans, inclosos els habitants del terme.
Nogensmenys, una funció subsidiaria de la nova muralla havia de ser
la de donar refugi, en cas de necessitat, als ve'ins de les rodalies i a les
seves pertinences: béns movents o semovents (bestiar). Per consegüent,
aquests també van ser cridats a contribuir en les despeses de les obres de
fortificació, cosa que fou origen de conflictes amb el municipi. En el cas de
Reus, aixo concernía principalment els habitants de Castellvell i d'Aimoster,
els dos únics poblats situats dins el terme. Ja el 1375, el procurador del
cambrer considera que els homes de Castellvell havien de contribuir a la
. muralla, ates que no podien defensar-se sense l'ajuda de Reus. Així i tot,
quedarien dispensats en el cas que en el futur aquest lloc es fortifiqués 30 .
Malgrat aquest pronunciament, el dilema de saber si realment hi estaven
obligats o no persistí; de tal manera persistí que el cambrer Bernat Pujol
arriba a prohibir als homes deis dits llocs de contribuir en res fins que no es
dilucidés millor la qüestió. Finalment, en una sentencia promulgada el 1387
(o potser abans) pel ja conegut Guillem de Galliners, exercint com a
procurador de la cambreria, s'acorda que els homes del terme ajudarien a
les dites obres de forma voluntaria i secundum suam facultatem pro solido
et libra; en canvi, els eximia de contribuir en obres preterites pel fet que fins
aleshores no havien acostumat a fer-ho 31 . Hauria estat, dones, a partir
d'aquella data quan els habitants del terme deurien haver comem;at a
contribuir en l'obra de la muralla de forma regular; aleshores, certament, ja
havien transcorregut bastants anys des de l'inici deis treballs. Sigui com
sigui, a banda deis vilatans, també trobem registrats els homes deis poblats
en els llibres d'estimes, concretament en el volum atribu"it al 1391, no gaire
30 El 1559, arran de la concordia establerta amb Almoster, s'esgrimia un
argument similar: "que los dits homens del Moster ajan de tancar y clourer lo dit lloc del
Moster ab portas, y no tancan-se sian obligats a pagar als murs de Reus".
31 AHCR, Pergamins "Camarers", núm. 4; cf. J. MORELLÓ, Fiscalitat i deute
púb!ic ... , pp. 402-403. A proposit d'aquesta sentencia, es di u que antany a Castellvell
hi havia hagut una fortalesa, cosa que encara devia estar en el re cord de molts
pobletans. Tenint en compte aixo, els homes del dit lloc no estarien obligats a treballar
als murs de Reus sinó des d'época més recent.