Morello-2003-Reus i la muralla del segle XIV....pdf - digital-csic ...

Dins la part baixa també . cal considerar tota la zona situada sota
l'església, conformant els voltants de la Plaga, on actualment hi ha les
anomenades Pescateries i el carrer del Fossar Vell, una zona molt
desfigurada respecte del que devia ser en els seus orígens. La dita Plaga,
situada a la vora mateix del temple romEmic i el cementiri, amb el qual
practicament es confonia, constituYa el centre neuralgic de la vila, on hi
havia concentrats alguns deis principals serveis de !'epoca, com les
escrivanies i la cort del batlle, les carnisseries i el forn del cambrer ... , i no és
casual que també fos el lloc escollit pel Consell municipal, ja a la segona
meitat del segle XIV, per condicionar una casa coma seu de la institució.
Visten tot el seu conjunt, tindríem el que a l'epoca s'anomenava una
vila closa, on les mateixes cases veYnals feien de muralla (la imatge encara
és visible en alguns poblets d'origen medieval). De fet, les úniques
fortificacions própiament dites serien les corresponents als castells deis
senyors. Ambdós castells, en tant que símbols del poder senyorial (d'un i
altre senyor), calia que estiguessin emplagats, igual que l'església, a la part·
més alta, segons un model que es repeteix a tot arreu, malgrat que, en el
cas de Reus, no fos tan vistós com en altres !loes.
Aquest recinte tindria, com hem vist indicat més amunt, dos portals
principals 26 : el de la Font (al S) i el de Monterols (al N), que feien d'entrada,
justament, a les dues vies que per una banda i altra condu"len a la Plaga, ja
fos davallant pel carrer Majar o bé pujant pel carrer de la Font. A banda
d'aquests dos, hi hauria portals menors situats en altres indrets del recinte;
potser n'hi hauria un a la banda de llevant, de sortida cap al camí de
I'Hospital 27 . Ara bé, a més deis portals "comuns" de la vila, cal suposar que
hi hauria més sortides cap a !'exterior, en tant que podien formar part de les
vivendes de particulars que confrontaven amb el mur. Per tant, el grau
26 Una notícia de 1380 fa referencia als portals "comuns" de la vila, tan grans
com petits.
27
Per la seva banda, Gort considera que hi podría haver quatre portals, un a
cada banda del recinte murallat, segons la seva proposta de delimitació; cf. E. GORT,
Historia General de Reus cit., 1, pp. 114-15.
21