Morello-2003-Reus i la muralla del segle XIV....pdf - digital-csic ...

destinar el producte d'aquells impostas a financ;ar l'obra. Així, un altre
aspecte cabdal de la construcció de la muralla és la qüestió del financ;ament
i els diferents ti pus de recursos emprats, tant de caracter fiscal (imposicions,
talles) com de caracter financer o, més específicament, creditici (préstecs i
censals). En el cas de Reus, hem vist com es posa a punt una clavaria, la
qual va estar en mans d'una sola persona, en tant que prove"idora deis
diners que havien de despendre els obrers nomenats successivament pel
municipi per tal de dirigir l'obra. Pel que sabem, no s'ha conservat cap
testimoni comptable d'aquesta activitat i, per tant, en el cas estudiat, esdevé
més difícil de saber quina hauria estat la despesa realitzada a nivell evolutiu;
per aixo mateix, en aquest.estudi era important esprémer al maxim tota la
informació subministrada pels comptes comuns de la vila, alguns deis quals
s'encabeixen dins el període en qué va estar en funcionament la dita
clavaria de l'obra. No tenim cap dubte, pero, que el seu cost fou important, a
part que es tracta d'una despesa sostinguda durant més de trenta anys; en
tot cas, el nivell d'inversió més alt hauria tingut lloc durant els primers deu
anys, és a dir, mentre va funcionar la clavaria de l'obra, la qual opera amb
les imposicions, la principal font d'ingressos que tenia el municipi 79 . Durant
aquesta fase inicial, el nivell d'inversió hauria pogut situar-se com a mínim al
voltant de les 350 lliures (7.000 sous) que hom adjudicava al rendiment de
les imposicions, a la qual cosa s'hi afegirien els ingressos obtinguts deis
mitjans crediticis 80 . Aixo, insistim, durant els deu primers anys, ja que,
posteriorment, aquesta despesa hauria davallat a nivells més moderats fins
a desaparéixer del tot quan es posa fi a l'obra (a banda de posteriors
reaparicions en escena per costos de manteniment i actuacions sectorials).
79 La dita clavaría marca un preceden! en relació amb les posteriors clava ríes
creades a Reus per tal d'amortitzar el deute censal, en aquest cas a partir deis
impostes sobre la renda (ens referim als onzens apareguts a Reus al final del segle
XIV, posteriorment reconvertits en milenars).
80 A Valls, el període de majors inversions esta compres entre 1372-1378. Hom
pot destacar els següents anys: 1374 (787 11.), 1376 (580 11.) i 1378 (596 11.), tot aixo
segons dades extretes deis llibres deis comptes de murs; cf. J. MORELLó, Fiscalitat i
finances cit., pp. 921-22.
53