Morello-2003-Reus i la muralla del segle XIV....pdf - digital-csic ...

eferencia a !'obra en sí mateixa sinó més aviat a preparatius militars. No
gaire després, segons una notícia del 1413, s'al-ludeix a la demolició que
havia ordenat fer el cambrer del castell del castla, de manera que hom
utilitza les pedres i la terra de l'anomenat vall del feu pera !'obra del mur. De
fet, una forma d'abaratir costos era la reutilització de materials, cosa forc;a
corrent a !'epoca. De resultes d'aixo, resta lliure un nou espai que passa a
configurar la plac;a del Mercada! -hom volia esborrar, de passada, el
principal vestigi de la senyoria menor, d'enc;a la compra realitzada per la
cambreria deis corresponents drets jurisdiccionals- 46 .
Veient aixo, caldria situar la finalització de l'obra pels volts del 141 O.
Així dones, la dita construcció quedaría compresa cronologicament entre el
1374 i el 14.10 (a la Selva, l'obra queda enllestida durant el primer decenni
del segle XV). Tot plegat hauria tingut una durada d'uns 35 o, com a molt,
d'una quarantena d'anys.
D'aquesta manera, la vila quedava millar fortificada: el mur seria més
alt i més gruixut que l'antic (el llene; localitzat al sector del Pallol mesura una
mitjana d'1 metre i mig) 47 , a banda de la utilització de materials més forts, a
base de pedra i morter (en comptes de tapia). Hom procurava reforc;ar les
cantoneres amb carreus; així, a l'excavació practicada al Pallol es pot
apreciar la utilització d'aquests carreus, si bé únicament als angles de les
torres [vegeu foto de portada]. És possible que les pedres, com suggeria
Gort, es portessin d'alguna pedrera de Salou 48 (tal com és documenta més
tard -s.XVI- a proposit de la fabrica de l'església de Sant Pere), pero, en
general, no hauria calgut anar gaire lluny de la vila, ja que molts deis
materials de farciment podien haver-se extret deis torrents de les rodalies. A
banda, una altra part deis materials que hom empra serien reaprofitats de
46 Sobre aixo, J. MORELLó, "A proposit del castell del Castla i del possible
origen del Mercada!", lnformatiu Arxiu, 4 (2000), pp. 3-6. Enfront l'escepticisme que
mostra tenir Gort en aquesta qüestió en la recent publicació de la historia de Reus,
nosaltres recomanem als lectors que llegeixin aquest article perqué jutgin ells mateixos
si hi ha Brou fonamentació o no.
7 A la Selva, segons una disposició donada pel paborde el 1363, els murs
havien de tenir 4 pams d'amplada (uns 90 cm.); cf. E. MORERA, Tarragona cristiana, 11,
p. 485. 48 Cf. E. GORT, Retalls d'história (Reus, s. XIV-XVII), Reus, 1984, p. 5
35