22.04.2013 Views

models de proves unitat 3 - IES Benaguasil

models de proves unitat 3 - IES Benaguasil

models de proves unitat 3 - IES Benaguasil

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

<strong>IES</strong> BENAGUASIL Departament Valencià<br />

PROVA 1<br />

MODELS DE PROVES UNITAT 3 2n ESO<br />

1) Escriu la paraula primitiva <strong>de</strong> cada sèrie <strong>de</strong> <strong>de</strong>riva<strong>de</strong>s següents.<br />

a) palpar, palpació, palpament, palpador<br />

b) sangonós, sanguini, sanguinolent<br />

c) estupi<strong>de</strong>sa, estupiditat<br />

d) estomacada, estomacal, estomacar<br />

e) aci<strong>de</strong>sa, acidar, acidosi<br />

2) Digues <strong>de</strong> quin recurs lingüístic utilitzat en la carta es tracta en cada cas.<br />

a) Lletres inicials <strong>de</strong> cadascuna <strong>de</strong> les paraules que representen.<br />

b) Expressions a l'encapçalament <strong>de</strong> la carta distintes segons la relació i el grau <strong>de</strong> confiança entre<br />

emissor i <strong>de</strong>stinatari.<br />

c) Representació d'una paraula o d'un grup <strong>de</strong> paraules per una o alguna <strong>de</strong> les seues lletres.<br />

d) Expressions al peu <strong>de</strong> la carta distintes segons la relació i el grau <strong>de</strong> confiança entre emissor i<br />

<strong>de</strong>stinatari.<br />

e) Inicien la comunicació i <strong>de</strong>manen novetats <strong>de</strong>l receptor.<br />

3) Relaciona les característiques <strong>de</strong> les cartes amb la seua <strong>de</strong>finició.<br />

a) llenguatge estàndard 1) paraules d'ús corrent, argot, frases fetes<br />

b) estil subjectiu i afectuós 2) primera persona <strong>de</strong>l plural per a l'emissor i la<br />

segona <strong>de</strong> cortesia per al <strong>de</strong>stinatari<br />

c) estructura senzilla 3) diferents graus <strong>de</strong> formalitat i fórmules fixes <strong>de</strong><br />

salutació, tractament i comiat<br />

d) estil objectiu i distant 4) da<strong>de</strong>s completes <strong>de</strong> l'emissor i <strong>de</strong>l receptor<br />

e) llenguatge col·loquial 5) té elements mínims que necessita la comunicació<br />

entre l'emissor i el receptor<br />

f) estructura complexa 6) s'expressen opinions pròpies, s'usen paraules que<br />

<strong>de</strong>noten confiança. En primera persona <strong>de</strong>l singular<br />

4) Indica quina forma <strong>de</strong>l pronom feble s'ha utilitzat en cada cas i per què.<br />

a) El caminal el conduïa fins al poble.<br />

b) Porteu-vos correctament.<br />

c) Carles l'ocultà sota terra.<br />

d) Para'ls a la porta.<br />

e) Has <strong>de</strong> transportar-la lentament.<br />

5)Transforma els enunciats següents en ordres. Fixa't en l'exemple.<br />

l'obri : obri'l<br />

a) t'enyora<br />

e) l'apaga<br />

b) l'avala<br />

f) m'arropa<br />

c) t'olora<br />

g) m'estima<br />

d) s'unifica (vosté)<br />

h) m'ofega<br />

1/8


<strong>IES</strong> BENAGUASIL Departament Valencià<br />

6) Indica <strong>de</strong> quin tipus <strong>de</strong> recurs lingüístic utilitzat en la carta es tracta.<br />

a) Aprofite l'ocasió per a saludar-lo atentament.<br />

b) pça. o pla.<br />

c) Estimada Raquel<br />

d) DNI<br />

e) Qui vindrà?<br />

7) Escriu la paraula a què correspon cada abreviatura.<br />

dta. / apt. / pg. / núm. / pta. / dte. / s/n / ex. / av. / entl.<br />

8) Destrieu aquestes paraules segons que siguen agu<strong>de</strong>s, planes o esdrúixoles.<br />

portarà / agulla / història / verbals / encén / fàcil / pàgina / església / volava / quilòmetre / entonació /<br />

cullera<br />

Agu<strong>de</strong>s:<br />

Planes:<br />

Esdrúixoles:<br />

9) Ompli els buits amb el pronom feble que corresponga.<br />

Inesperadament, Carles ........ <strong>de</strong>manà, amb un to exigent, explicacions sobre el que estava passant.<br />

Roser ........ contà, fil per randa, el que ........ havia ocorregut. Però alguna cosa no encaixava en aquella<br />

conversa. Carles ........ digué que ell no havia escrit cap nota. Roser ........ quedà pensarosa. Era cert. La<br />

nota no estava firmada per Carles ni per ningú. En realitat era una nota anònima, però ella ni tan sols<br />

........havia parat a pensar qui ........havia poguda escriure. En llegir........, havia atribuït automàticament<br />

l'autoria a Carles i estigué tot el matí convençuda que era d'ell, estranyada, primer quan ......... esperava,<br />

enutjada <strong>de</strong>sprés quan <strong>de</strong>cidí anar........, i preocupada més tard pel que ........ podia haver passat. És més,<br />

així ........ havia exposat a l'interrogatori i així ........ havia explicat a Laura.<br />

Martina GRAU. Un mocador blanc clapat <strong>de</strong> llunes roges. Edicions La Xara<br />

10) Ompli els espais amb les expressions que hi vagen bé.<br />

aleshores, a l'hora, a les hores, alhora<br />

-..................... <strong>de</strong> dinar sempre m'entra son.<br />

-El rellotge <strong>de</strong>l campanar sempre toca ..................... i a les mitges.<br />

-..................... va entrar un xic que em va agradar molt.<br />

-No po<strong>de</strong>u fer dues coses ...................... Primer mengeu i <strong>de</strong>sprés parleu!<br />

PROVA 2<br />

1) Copia on calga aquestes abreviatures, que fan referència a l'ensenyament.<br />

acad., batx., esc., no ap., prof. tit., bibl., col·l., dir., exp., apr.<br />

col·legi<br />

escola<br />

no apte/a<br />

batxillerat<br />

director/a<br />

acadèmic<br />

biblioteca<br />

professor/a titular<br />

expedient<br />

aprovat/ada<br />

2) Separa correctament el verb <strong>de</strong>ls pronoms febles en les combinacions següents.<br />

portarlosho / telagafaré / emporteuvosla / lin<strong>de</strong>ixe / tendóna / enslexpliquen / regalansla / <strong>de</strong>ixamela<br />

2/8


<strong>IES</strong> BENAGUASIL Departament Valencià<br />

3) Relaciona cada paraula amb el seu significat.<br />

a) aleshores 1) conjuntament, a la vegada.<br />

b) alhora 2) preposició + article + substantiu.<br />

c) a l'hora 3) adverbi <strong>de</strong> temps. Significa `en aquell moment'.<br />

d)a les hores 4) preposició + article + substantiu.<br />

4) Elabora una carta formal seguint l'estructura següent.<br />

1.Sènia Informàtica<br />

Camí la Creueta s/n<br />

46680 Algemesí<br />

2. CP Cervantes<br />

c/ Lluís Vives, 32<br />

46680 Algemesí<br />

3. Algemesí, 23 <strong>de</strong> març <strong>de</strong> 2004<br />

4. Distingit Sr.,<br />

5. Instal·lació d'ordinadors per a l'aula<br />

d'informàtica.<br />

6. Bones referències, necessitat <strong>de</strong> pressupost.<br />

7. Acord d'una data d'instal·lació.<br />

8. Esperant la seua resposta.<br />

9. Josep Gisbert. Secretari <strong>de</strong>l Col·legi<br />

5) Indica els apartats i subapartats <strong>de</strong> la carta informal següent.<br />

a) Sant Vicent <strong>de</strong>l Raspeig, 15 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2003<br />

b) Hola Vicent,<br />

c) Què és <strong>de</strong> la teua vida? Com va la lluita contra el petroli? Espere que quan rebes aquesta carta els<br />

ànims no hagen afluixat i seguisques tan animat com sempre pels teus i<strong>de</strong>als ecologistes.<br />

d) Les notícies que ens arriben per la premsa i la televisió fan preveure que el <strong>de</strong>sastre ecològic que han<br />

sofert les costes gallegues va més enllà d'una marea negra.<br />

Supose que tots els voluntaris que hi sou col·laborant ja estareu ben organitzats, perquè sembla que en<br />

uns primers moments tot era un verta<strong>de</strong>r <strong>de</strong>sastre.<br />

La colla ecologista <strong>de</strong>l nostre poble continua organitzant la recollida <strong>de</strong> materials <strong>de</strong> neteja i, tan bon punt<br />

aconseguim omplir la furgoneta, eixirem una expedició <strong>de</strong> sis persones per a unir-nos a les faenes <strong>de</strong><br />

recuperació <strong>de</strong> les platges.<br />

e) En fi, Vicent, no <strong>de</strong>falliu, només amb la solidaritat <strong>de</strong> tots s'aconseguirà que la gent d'aquell país puga<br />

recuperar l'entorn <strong>de</strong>strossat i l'ecosistema torne a restablir-se com abans <strong>de</strong> la tragèdia.<br />

f) Rep una forta abraçada <strong>de</strong> tota la colla ecologista i <strong>de</strong> manera especial <strong>de</strong> la teua amiga que tant<br />

t'estima. Fins prompte. Besos.<br />

g) Imma<br />

h) PD. Recorda't d'inscriure els sis voluntaris <strong>de</strong> la colla.<br />

6) Escriu la paraula a què correspon cada abreviatura.<br />

dta. / apt. / pg. / núm. / pta. / dte. / s/n / ex. / av. / entl.<br />

3/8


<strong>IES</strong> BENAGUASIL Departament Valencià<br />

7) Col·loca davant o darrere <strong>de</strong>l verb una forma <strong>de</strong> pronom feble.<br />

....... volia agafar<br />

...... agafava<br />

agafar......<br />

agafa'......<br />

...... dictava<br />

.......'ha dictat<br />

dictar......<br />

dicta......<br />

...... pessigarà<br />

........has pessigat<br />

pessigar......<br />

pessiga......<br />

.......comprà<br />

...... havia comprat<br />

comprar......<br />

compra......<br />

8) Corregeix les incorreccions, si n'hi ha, a les oracions següents.<br />

-Alhora d'haver-te'n anat, arribà Miquel.<br />

-Aleshores puntes no es pot anar amb cotxe pel centre.<br />

-Aleshores em vaig <strong>de</strong>spertar.<br />

-No es pot parlar per telèfon i conduir alhora.<br />

9) Digues <strong>de</strong> quin recurs lingüístic utilitzat en la carta es tracta en cada cas.<br />

a) Lletres inicials <strong>de</strong> cadascuna <strong>de</strong> les paraules que representen.<br />

b) Expressions a l'encapçalament <strong>de</strong> la carta distintes segons la relació i el grau <strong>de</strong> confiança entre<br />

emissor i <strong>de</strong>stinatari.<br />

c) Representació d'una paraula o d'un grup <strong>de</strong> paraules per una o alguna <strong>de</strong> les seues lletres.<br />

d) Expressions al peu <strong>de</strong> la carta distintes segons la relació i el grau <strong>de</strong> confiança entre emissor i<br />

<strong>de</strong>stinatari.<br />

e) Inicien la comunicació i <strong>de</strong>manen novetats <strong>de</strong>l receptor.<br />

10) Posa l'accent gràfic, agut o greu, a les paraules que corresponga.<br />

a) Els ultims anys, el tema <strong>de</strong> la immigracio preocupa els politics <strong>de</strong> tot el mon.<br />

b) Despres d'una llarga negociacio, superaren les diferencies i<strong>de</strong>ologiques.<br />

c) Molts <strong>de</strong>ls productes toxics proce<strong>de</strong>ixen <strong>de</strong> les fabriques.<br />

d) Una politica ecologica millorara les condicions climatiques <strong>de</strong>l planeta.<br />

PROVA 3<br />

1) Col·loca l'accent gràfic a les paraules <strong>de</strong>l text següent que el necessiten.<br />

Quan obric els ulls les boles <strong>de</strong>spareixen i tot continua igual: la mare i l'avia parlant <strong>de</strong> la recepta <strong>de</strong> flam i<br />

mon pare i el meu germa llegint. Em vénen les imatges <strong>de</strong>l viatge que ferem a l'Hemisferic (potser perque<br />

l'Hemisferic tambe és redo, com les boles) Mare meua! La pel·licula <strong>de</strong>ls peixos va ser una passada, tu.<br />

Feia l'efecte que els podies llançar l'arpo. Fins i tot, <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s semblava que els animalets s'escapaven<br />

<strong>de</strong> la pantalla. Nosaltres ens passarem més <strong>de</strong> set metres fent l'haca. Fins que el Bombi posa les mans<br />

fent botzina i ens aclari la situacio.<br />

Enric LLUCH. Jo... i les circumstàncies. Edicions Bromera (adaptació)<br />

2) Indica <strong>de</strong> quin tipus <strong>de</strong> recurs lingüístic utilitzat en la carta es tracta.<br />

a) Aprofite l'ocasió per a saludar-lo atentament.<br />

b) pça. o pla.<br />

c) Estimada Raquel<br />

d) DNI<br />

e) Qui vindrà?<br />

4/8


<strong>IES</strong> BENAGUASIL Departament Valencià<br />

3) Encercla la síl·laba tònica <strong>de</strong> les paraules polisíl·labes d'aquest text.<br />

Seguint la documentació històrica, el poeta Ausiàs March va nàixer l'agost <strong>de</strong>l 1400, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la<br />

coronació <strong>de</strong> Martí l'Humà celebrada a Saragossa. Una època, per cert, <strong>de</strong> guerrers indòmits i amb un<br />

gran ímpetu.<br />

4) Separa les paraules següents en síl·labes i subratlla les que són àtones.<br />

assenyat / comptable / peatge / pinzell / importància / ràdio / il·lusió / platja / càntir / rebuig<br />

5) Relaciona cada forma <strong>de</strong>l pronom feble amb el seu ús.<br />

a) Reforçada 1) quan el verb acaba en consonant o diftong.<br />

b) Elidida 2) quan el verb comença per consonant.<br />

c) Plena 3) quan el verb acaba en vocal.<br />

d) Reduïda 4) quan el verb comença per vocal o h.<br />

6) Completa les paraules amb les lletres que falten.<br />

a) Amb p o b<br />

•No sa.... què és un ver.....<br />

•De so.... te va girar el ca.....<br />

b) Amb t o d<br />

•Quan fa fre...., no es té se.....<br />

•Aquest matí el trànsi.... era flui.....<br />

c) Amb c o g<br />

•El públi.... trobà l’espe....tacle massa llar.....<br />

•L’arqueòle.... trobà un tresor anti.....<br />

7) Subratlla la síl·laba tònica <strong>de</strong> les paraules següents i classifica-les segons aquesta.<br />

origen / lliçó / règim / capítol / àrbitre / presi<strong>de</strong>nt / audiència / dia / camí / negoci / pàgina / parxís / cabàs /<br />

assignatura / vosté / valencià / mèrit / llàgrima<br />

Agu<strong>de</strong>s:<br />

Planes:<br />

Esdrúixoles:<br />

8) Explica amb exemples les tres característiques <strong>de</strong>ls pronoms febles.<br />

9) Combina aquestes formes verbals amb les formes <strong>de</strong> dos pronoms febles <strong>de</strong> 3a persona <strong>de</strong>l singular.<br />

el l' -lo 'l la l' -la -la<br />

a) canvia: el canvia, ...........<br />

b) alçar: ..............................<br />

c) porteu: ............................<br />

d) entra: .............................<br />

10) Or<strong>de</strong>na els subapartats següents d'una carta formal dins <strong>de</strong> l'apartat corresponent.<br />

exposició d'arguments / població i data / conclusió / nom i adreça <strong>de</strong>l <strong>de</strong>stinatari / PD / salutació / comiat /<br />

nom i adreça <strong>de</strong> l'emissor / introducció <strong>de</strong> l'assumpte / firma<br />

a) Encapçalament<br />

b) Cos<br />

c) Peu<br />

5/8


<strong>IES</strong> BENAGUASIL Departament Valencià<br />

PROVA 4<br />

1) Completa cada apartat <strong>de</strong> la carta informal o personal amb el nom <strong>de</strong>ls subapartats.<br />

a) encapçalament<br />

b) cos<br />

c) peu<br />

2) Relaciona cada recurs lingüístic <strong>de</strong> la carta amb la seua <strong>de</strong>finició.<br />

a) Abreviatures 1) Expressions a l'encapçalament <strong>de</strong> la carta distintes segons la relació<br />

i el grau <strong>de</strong> confiança entre emissor i <strong>de</strong>stinatari.<br />

b) Ús <strong>de</strong>ls pronoms interrogatius 2) Lletres inicials <strong>de</strong> cadascuna <strong>de</strong> les paraules que representen.<br />

c) Fórmules <strong>de</strong> salutació 3) Inicien la comunicació i <strong>de</strong>manen novetats <strong>de</strong>l receptor.<br />

d) Sigles 4) Expressions al peu <strong>de</strong> la carta distintes segons la relació i el grau <strong>de</strong><br />

confiança entre emissor i <strong>de</strong>stinatari.<br />

e) Fórmules <strong>de</strong> comiat 5) Representació d'una paraula o d'un grup <strong>de</strong> paraules per una o<br />

alguna <strong>de</strong> les seues lletres.<br />

3) Destrieu aquestes paraules segons que siguen agu<strong>de</strong>s, planes o esdrúixoles.<br />

portarà / agulla / història / verbals / encén / fàcil / pàgina / església / volava / quilòmetre / entonació /<br />

cullera<br />

Agu<strong>de</strong>s:<br />

Planes:<br />

Esdrúixoles:<br />

4) Classifica les combinacions <strong>de</strong> pronoms febles i formes verbals on corresponga.<br />

t'enfadaràs / collint-les / em pega / compra'n / us donaran / guarda'ls / pegar-li / s'horroritza<br />

Reforçada:<br />

Elidida:<br />

Plena:<br />

Reduïda:<br />

5) Indica quina forma <strong>de</strong>l pronom feble s'ha utilitzat en cada cas i per què.<br />

a) El caminal el conduïa fins al poble.<br />

b) Porteu-vos correctament.<br />

c) Carles l'ocultà sota terra.<br />

d) Para'ls a la porta.<br />

e) Has <strong>de</strong> transportar-la lentament.<br />

6) Completa les normes que cal tenir en compte a l'hora <strong>de</strong> combinar pronoms febles.<br />

a) Quan els dos pronoms s'apostrofen , cal ...............................................................<br />

b) Davant <strong>de</strong>l verb es po<strong>de</strong>n escriure: ..........................................., .................................................. o<br />

...............................................<br />

c) Darrere <strong>de</strong>l verb po<strong>de</strong>n anar ............................................................. o<br />

.................................................................<br />

d) En l'ordre <strong>de</strong> col·locació sempre té prioritat ................................ i sempre seran els últims els<br />

.................................................<br />

7) Or<strong>de</strong>na els subapartats següents d'una carta formal dins <strong>de</strong> l'apartat corresponent.<br />

exposició d'arguments / població i data / conclusió / nom i adreça <strong>de</strong>l <strong>de</strong>stinatari / PD / salutació / comiat /<br />

nom i adreça <strong>de</strong> l'emissor / introducció <strong>de</strong> l'assumpte / firma<br />

6/8


<strong>IES</strong> BENAGUASIL Departament Valencià<br />

a) Encapçalament<br />

b) Cos<br />

c) Peu<br />

8) Localitza en les oracions següents tots els verbs que van completats per pronoms febles. Escriu V<br />

(verb) i C (complement) segons corresponga.<br />

a) Em preguntaren l'adreça però els meus amics la duien ja anotada.<br />

b) La roba s'eixugava al terrat i, <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s el vent la <strong>de</strong>senganxava.<br />

c) No vos recomane pujar dalt <strong>de</strong> tot, però ho fareu <strong>de</strong> segur.<br />

d) Estira'l <strong>de</strong> les puntes i <strong>de</strong>ixa que s'arrugue.<br />

e) Tots els dies li portaven el <strong>de</strong>s<strong>de</strong>juni abans d'alçar-se <strong>de</strong>l llit.<br />

9) Escriu la paraula primitiva corresponent a les paraules següents.<br />

groga / cabut / neboda / lloba / rapi<strong>de</strong>sa / grega / fangós<br />

10) Escriu les abreviatures <strong>de</strong> tractament que corresponguen.<br />

a) Magnífic Senyor<br />

b) Eminentíssima Senyora<br />

c) Director General<br />

d) Excel·lentíssim Senyor<br />

e) Il·lustre Senyor<br />

PROVA 5<br />

1) Escriu correctament les combinacions <strong>de</strong> pronoms febles que tens a continuació.<br />

a) li + les + porta<br />

b) compra + te + les<br />

c) te + el + <strong>de</strong>mana<br />

d) recorda + te + en<br />

e) escriu + li + ho<br />

f) canta + ens + la<br />

g) se + el + emporta<br />

h) se + els + guarda<br />

i) te + el + ensenyava<br />

2) Accentua, si cal, aquestes paraules.<br />

Agu<strong>de</strong>s: nassut, perdo, boiros, avis, Pequin, sorpren, cantaras<br />

Planes: telefon, taula, pacific, mecanic, examens, terbol, sabata<br />

Esdrúixoles: clinica, toracica, metal·liques, proxima, automata, sil·laba, rustica<br />

4) Defineix cadascun d'aquests conceptes en relació a la carta.<br />

a) Una carta<br />

b) Una carta informal o personal<br />

c) Una carta formal<br />

d) Una carta literària<br />

5) Subratlla els subapartats d'una carta que s'utilitzen només en una carta formal i explica'ls.<br />

exposició d'arguments / població i data / conclusió / nom i adreça <strong>de</strong>l <strong>de</strong>stinatari / PD / salutació / comiat /<br />

nom i adreça <strong>de</strong> l'emissor / introducció <strong>de</strong> l'assumpte / firma<br />

7/8


<strong>IES</strong> BENAGUASIL Departament Valencià<br />

6) Completa l'esquema amb les característiques <strong>de</strong> la carta formal.<br />

La carta formal és .......................................................................................................................................<br />

Les seues característiques són:<br />

a) .......................................: .......................................................................................<br />

b) .......................................: .......................................................................................<br />

c) .......................................: .......................................................................................<br />

7) Relaciona cada paraula amb el seu significat.<br />

a) aleshores 1) conjuntament, a la vegada.<br />

b) alhora 2) preposició + article + substantiu.<br />

c) a l'hora 3) adverbi <strong>de</strong> temps. Significa `en aquell moment'.<br />

d)a les hores 4) preposició + article + substantiu.<br />

8) Escriu la paraula a què correspon cada abreviatura.<br />

dta. / apt. / pg. / núm. / pta. / dte. / s/n / ex. / av. / entl.<br />

9) Subratlla la síl·laba tònica <strong>de</strong> cada paraula i escriu al costat U (última), P (penúltima ) o A<br />

(antepenúltima) segons la posició que hi ocupe.<br />

encenedor / alegria / rellotge / música / simpàtic / futbol / queixal / àmfora / silenci / paret<br />

10) Classifica les paraules polisíl·labes <strong>de</strong>l text següent en agu<strong>de</strong>s, planes i esdrúixoles.<br />

I el <strong>de</strong>ntista? Déu meu! M'ha fet por només veure'l, amb el seu cabell estufat com si li hagueren aplicat un<br />

corrent <strong>de</strong> dos mil volts. Ma mare me l'ha presentat com a una eminència, però a mi no m'ha caigut bé,<br />

amb aquelles ulleres <strong>de</strong> muntura blava. Tenia una mirada estranya. Quina llàstima que la meua àvia no hi<br />

haguera estat. Hauria dit: «Col·legi nou, amics nous, <strong>de</strong>ntista nou...».<br />

Ho he vist clar quan, amb els seus cabells il·luminats per la làmpada hal·lògena, s'ha inclinat sobre la<br />

meua boca esbatanada.<br />

Joaquim G. CATURLA. Mirant la lluna. Edicions Bromera<br />

Agu<strong>de</strong>s:<br />

Planes:<br />

Esdrúixoles:<br />

8/8

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!