Figures - IES Benaguasil

Annex II: Figures literàries Valencià: llengua i literatura I
ANNEX II
A l’apartat Glossari del llibre Textos i Contextos I de la pàgina 216 fins a la 223
apareixen les figures literàries més usuals i conegudes, en aquest Annex figuren cites
d’obres literàries que exemplifiquen les definicions del llibre.
AL·LEGORIA
ANTÍTESI
APÒSTROFE
COMPARACIÓ
EL·LIPSI
Ab los peus verds, los ulls e celles negres,
penatge blanc, he vista una garsa,
sola, sens par, de les altres esparsa,
que del mirar mos ulls resten alegres.
[...], per sempre lliurat al martiri
del temps, oració nostra
i blasfèmia nostra.
A la vegada víctima, botxí,
odi, amor, lament i rialla.
(Joan Roís de Corella)
(Salvador Espriu)
Ajuda’m, Déu, que sens Tu no em puc moure
(Ausiàs March)
[...] bullirà el mar com la cassola en forn
(Ausiàs March)
Passa un dia, en passen dos, en passen vuit, en passen deu...
Pàg. - 1
(Víctor Català)

Annex II: Figures literàries Valencià: llengua i literatura I
HIPÈRBATON
HIPÈRBOLE
IRONIA
LÍTOTE
METÀFORA
De mans de noves muses l’olímpica corona
ne reben orgullosos los fronts dels vencedors
(Víctor Balaguer)
Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m’empastifa els dits, les venes...
– He deixat al paper tota la sang.
(Josep Palau i Fabre)
Jo juro no blasfemar el meu país minúscul
per no haver, freturós, eixamplat el seu múscul,
ni maleir tampoc aquesta parla estreta
que entenen solament quatre gats i un poeta.
(Francesc Vallverdú)
Si d’aquí a una setmana no és morta, torneu.
Quan amb son preciós robí
l’aigua ditxosa tocà
ab vislumbres la il·lustrà
de resplendor carmesina
(Jordi Sarsanedas)
(Francesc Vicenç Garcia)
METONÍMIA Tenia els budells esmaltats de whisky i els pulmons de Lucky
Strike.
(causa - efecte)
Pàg. - 2
(Josep M. de Sagarra)

Annex II: Figures literàries Valencià: llengua i literatura I
PARADOXA
[...] i arrosseguem aquesta malaurada vida
pels Bowerys adormits
de qualsevol ciutat provinciana
(el nom propi pel comú)
(Jaume Pérez Montaner)
[...] l’ocasió s’ho mereix: un Delapierre, i pugem a la seva
habitació.
(la marca pel producte)
(Quim Monzó)
L’antic propietari devia ser un emigrat francés de final de segle
passat, que va buscar en l’illa refugi per al seu cap i la seva
bossa.
(la causa física per les funcions que se li atribueixen)
Només pregunto, però qui respon,
si m’he perdut en oblidats paratges,
cap a l’hivern, que la claror ja es pon.
(l’efecte per la causa)
Seré un cor dins la fosca
(el concret per l’abstracte)
(Joan Vinyoli)
(Carles Riba)
En Mike deia que aquesta és una terra tradicionalment
(Jordi Tiñena)
irracionalment agrícola i que és un disbarat voler-la convertir
en una Renània industrial.
(lloc per l’activitat)
És quan dormo que hi veig clar
Pàg. - 3
(J. V. Foix)
(Maria Aurèlia Campmany)

Annex II: Figures literàries Valencià: llengua i literatura I
PARANOMÀSIA
PERSONIFICACIÓ
(PROSOPOPEIA)
Per molt argent;
cruel, urgent
SINÈCDOQUE Estimat
[...] he vista una garsa,
(Jaume Roig)
[...] i al seu costat, estava una esmerla
[...] i, ab dolça veu, per art ben acordada,
cant e tenor, cantaven tal balada
Rosselló,
si podies
venir,
amb la barca
del temps [...]
allunyat
amic meu
que ara ets
als xiprers.
(la part pel tot)
(Salvador Espriu)
(Roís de Corella)
La foscor absoluta de mica en mica s’anava esfilagarçant.
(l’abstracte pel concret)
(Robert Saladrigas)
Aquella terra, ara desconeguda, traïda per la follia del ciment
armat
(la matèria per l’obra)
Pàg. - 4
(Robert Saladrigas)

Annex II: Figures literàries Valencià: llengua i literatura I
SINESTÈSIA
AL·LITERACIÓ
ANADIPLOSI
L’aigua del peix és neta i tots els discos són a dintre de les
seues fundes [...] menjarà una mica de fruita i prou.
(el gènere pel l’espècie)
Què en sabem de la nostra grandària?
(el plural pel singular)
(Maria Mercé Roca)
(Maria Aurèlia Campmany)
I el pare li deia despectivament que l’home exerceix el seu dret
modificant la naturalesa, i en Mike li deia que sí, que sí, mentre
que aquesta modificació no impliqui la mort de la persona [...]. I
el pare li ha dit rient que no faci l’ègloga del camperol, que el
camperol ha sofert el bastó de l’amo amb una tradiciónal
submissió, i que és l’home unit a les grans concentracions
urbanes el que ha fet trontollar aquest poder.
(el singular pel plural)
... Oloràvem la por
que era l’aroma d’aquella tardor
(Gabriel Ferrater)
A peu, i a poc a poc, anem pujant
(Gabriel Ferrater)
(Maria Aurèlia Campmany)
Donya Aurora rep a la rotonda. La rotonda és fresca, amb les
seues torretes d’aspidistres...
Pàg. - 5
(Olga Xirinacs)

Annex II: Figures literàries Valencià: llengua i literatura I
ANÀFORA
ASÍNDETON
CACOFONIA
CONCATENACIÓ
EPANADIPLOSI
Diners de tort fan veritat...
diners fan bé diners fan mal
diners fan bregues e remors
diners alegren los infants ...
Aquesta meva pobra
bruta, trista, dissortada pàtria
(Anselm Turmeda)
(Salvador Espriu)
Tot el dia fregava i treia la pols i quan tenia la pols treta la
tornava a treure
Passa, passeja, va a la feina.
Els arbres – fulles verdes, grogues –, el casino.
La fira (quan era infant: els cavallets, cotó
de sucre), la tarda, una mà
decandida. Passa, passeja. [...]
Diners de tort fan veritat...
diners fan bé diners fan mal
diners fan bregues e remors
diners allegren los infants ...
(Josep Maria Llompart)
Pàg. - 6
(Anselm Turmeda)
(Mercé Rodoreda)

Annex II: Figures literàries Valencià: llengua i literatura I
GEMINACIÓ
GRADACIÓ
PARÀFRASI
PARAL·LELISME
Déu meu, Déu meu. No em deixes. I saps que Déu no et deixa
Guarda els infants que, baix la porxada,
amb lo jònec valent juen sens por;
guarda la verge, que en la nit callada
escolta la cançó que li ompli el cor;
guarda la mare, ardida i jubilosa:
guarda el pare pensiu que es cansa ja;
(Teodor Llorente)
(Vicent Andrés Estellés)
Que ho escriguis en lletra rodona o en pal sec, o bé a la
romana, en caràcters de impremta forastera, en etzeverià, en
lletra molt ampla, o en cursiva... Amb carbó dur i gruixut, amb
guixos exaltats o mangra de sang donada... Què hi puc fer jo,
Francesca, què haig de dir, si amb els ulls aclucats ja sé el que
escrius: “no m’omplis més de flors: ja no t’estimo”
Si jo fos pescador pescaria l’aurora,
si jo fos caçador atraparia el sol;
si fos lladre d’amor m’obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol.
(Joan Salvat-Papasseit)
Pàg. - 7
(J. V. Foix)

Annex II: Figures literàries Valencià: llengua i literatura I
POLISÍNDETON
QUIASME
De sobte, a la una, esperançant la vida,
la gent s’adreça com la mar revolta:
i corre, i es para, i torna a córrer, i crida,
i calla aprés, i tremolant escolta...
Lliures de joia, de temença lliures
Pàg. - 8
(Àngel Guimerà)
(Josep Carner)