Dossier de premsa - Temporada alta

Veniu,
esperits que animeu els pensaments de mort,
arranqueu la tendresa del meu sexe;
des del cap fins als peus, ompliu-me totalment
de la més espantosa crueltat;
espesseïu la meva sang; barreu el pas
a tot remordiment; que ni un alè de pietat
sacsegi els meus propòsits, ni cap treva de pau
s’interposi entre ells i els seus efectes!
Veniu fins als meus pits de dona,
i transformeu la meva llet en fel; vosaltres,
ministres de l’assassinat, veniu del lloc
on les vostres substàncies invisibles
serveixen la maldat de la naturalesa.
Vine, nit densa i embolcalla’m amb el fum
més negre de l’infern, perquè el meu esmolat punyal
no pugui veure les ferides que farà,
ni el cel pugui espiar entre els mantells nocturns
per cridar: «Atura’t, atura’t!»
(I, 5)
A l’escena sisena, Duncan arriba al castell dels Macbeth, on els que desitges la seva mort i
la duen a terme, el reben amb una hipocresia inaudita. I a la setena escena, sentim un
admirable duel verbal entre Macbeth i la seva dona. De fet, veiem de quina manera ella li
«vessa el coratge a l’orella». L’assassinat està a punt d’acomplir-se.
Tot aquest primer acte funciona com un mecanisme perfecte; gira a l’entorn de
Macbeth, de com el veuen els que el coneixen (i la manera com el veuen el sergent
ensangonat i Ross, a l’escena segona no té res a veure amb la manera com el veu la seva
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat