Dossier de premsa - Temporada alta

de mots se li imposessin ja a les primeres fases de creació de les obres, perquè les usa
intencionadament i conscientment. És un ús que mostra més deliberació que no pas els
arguments: «En aquests ecos i repeticions, tan diferents de les repeticions de la vella
retòrica, ens acostem als interessos més fondos de Shakespeare. No els podem assignar
cap sentit limitat» 3 En realitat aquest joc tan extraordinari de formes i conceptes
tenyeixen els esdeveniments dels arguments, creen determinades atmosferes, sota les
quals es va desenvolupant l’acció de cada obra i es crea en l’espectador o en el lector
estats d’ànims relacionats en les seves experiències passades. Dit amb altres paraules:
segons sigui més o menys rica l’experiència del lector, les xarxes de formes i de
conceptes creades per Shakespeare atreu els elements crucials d’aquesta experiència, i és
també per això que, cada lectura que fem de Shakespeare sembla la lectura d’un llibre
nou.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat
III
La font més important de Macbeth, i segurament l’única, procedeix de les Cròniques de
Holinshed. La comparació d’aquestes cròniques amb el text de Shakespeare és
interessant en el sentit que ell devia considerar necessari pel bon funcionament de l’obra
allò que hi va afegir, i, per altra banda, devia considerar superflu tot el que hi va ometre.
Holinshed tracta de la usurpació de Macbeth i de l’assassinat del rei Duff a càrrec de
Donwald i la seva dona, i Shakespeare va transferir l’assassinat a la persona de Macbeth.
Aquesta sola transferència ja ens indica fins a quin punt va voler lligar la usurpació i
l’assassinat en una relació de causa-efecte. Una altra diferència interessant és la següent:
el rei és més jove a les Cròniques i està descrit com un governant més feble. El fet que
Shakespeare el representi més vell i el fet de passar per alt la seva feblesa van dirigits a
agreujar la culpabilitat de Macbeth.
Shakespeare intensifica en una sola campanya militar les tres de Holinshed: la rebel·lió
de Macdowald, la derrota de Sweno i la del seu germà Canut. A més a més, la
proclamació del Príncep de Cumberland com a hereu de Duncan és a les Cròniques un
acte molt més arbitrari que a l’obra. Macbeth tenia moltes raons per esdevenir Rei. Les
possibles excuses de Macbeth, doncs, queden, a l’obra molt minimitzades. També
3 Frank Kermode, Shakespeare’s language, Allen Lane, the Penguin Press, 2000; pàgs 215-6.