Dossier de premsa - Temporada alta

és un conte explicat per un dement
ple de soroll i fúria i sense cap sentit.
(V, 5)
Especialment commovedores són les paraules que l’impulsen a lluitar. Diu que tant li és
fugir com quedar-se i que ja comença a estar «cansat del sol». La decisió final és, doncs,
morir matant. Però és Macduff que el venç i que apareix, triomfant, a l’última escena,
amb el cap de Macbeth a les mans.
La tragèdia de Macbeth, doncs, no és la tragèdia d’un home que cau de la felicitat a la
desgràcia com a conseqüència d’haver comès un error moral, una hamartia. És tot el
contrari: és la part de bondat de la seva consciència allò que li causa el sofriment perquè
ha de suportar les inevitables conseqüències d’estar posseït pel mal.
Si aquesta interpretació no està del tot desencaminada, és impressionant l’impacte que
havia de provocar a començaments del segle XVII en un país cristià, encara que
segurament havia de ser un impacte silenciós per raons de censura i de por. El
cristianisme ensenya que l’home té lliure albir i, com que Déu no vol evitar l’home obri
el mal, permet que passi allò que prohibeix; però a qui obra el mal, se li obren les portes
de l’infern. Ara bé: Macbeth no té una voluntat lliure, sinó esclavitzada, i, en
conseqüència ni té lliure albir ni hauria de ser castigat. Amb això podem entreveure la
possibilitat que la tragèdia de Macbeth pugui ser interpretada d’una manera que entra
en conflicte amb l’exegesi cristiana. No sóc el primer de fer-ho. Crec que Nietzsche i
Bloom fan el mateix:
«Les accions de Macbeth són una mena de caiguda cap endavant [...] Si Nietzsche (com
Freud darrere d’ell) tenia bones raons per creure que som viscuts, pensats i moguts per
voluntats i forces que no són les nostres. Shakespeare se li va anticipar en aquesta
convicció.» 2
L’enorme atracció d’aquesta obra, doncs, és la submersió dins el mal així com la nostra
terrorífica simpatia cap al protagonista, perquè, malgrat la maldat dels actes de Macbeth,
la seva consciència permet que tothom s’hi pugui sentir identificat. A mesura que anem
llegint, veiem fins a quin punt Macbeth ha estat llençat cap a la seva pròpia destrucció,
2 Harold Bloom, The invention of the human, Fourth Estate Limited, Londres, 1999, pàg. 522.
EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L.
Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat