Dossier de premsa - Temporada alta

More documents

Recommendations

Info

sobre l’ambició humana o sobre el fracàs d’aquesta ambició. 1 Ara bé, per poca atenció que posem al text, ens adonarem que, si la interpretem d’aquesta manera, n’obtenim una lectura bastant reduccionista. Si el tema principal de Macbeth fos el de l’ambició, ¿quin paper hi tindrien les bruixes? Si l’ambició ja és una passió connatural a la naturalesa humana, Shakespeare no tenia cap necessitat de donar un paper tan important a les bruixes. I són elles que ocupen l’escena inicial del primer acte: situades en una esplanada d’Escòcia, diuen unes paraules a primera vista incomprensibles, després pronuncien un encanteri i, finalment, desapareixen diluint-se en l’aire. ¿Quina necessitat hi hauria del recurs d’aquests elements ultraterrenals per tractar el tema de l’ambició? Certament que l’ambició apareix tan bon punt entra Lady Macbeth a escena, i també en un dels primer soliloquis del protagonista. Però, tot i així, no la podem considerar com el motor de l’obra. Les bruixes, en canvi, sí. Parem-hi una mica Foto: David Ruano Les bruixes, anomenades també «germanes del fat», parlen en vers, en el mateix metre de les cançons infantils, el tetràmetre trocaic o bé, per a nosaltres, l’heptasíl·lab, que 1 Vegeu, per exemple, un dels estudis que han marcat època: A. Bradley, Shakespearean tragedy, Macnillan and company, Ltd., Londres, 1904. EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat
aquí també és el metre dels encanteris. A les paraules que diuen aquestes dones, hi ha diverses paradoxes. Diuen que es tornaran a trobar: «quan ja sigui perdut i guanyat el combat». Ara bé, un combat no pot ser perdut i guanyat alhora. Si ho interpretem de manera que el combat que uns perdran serà considerat per altres com una victòria, podem extreure’n una mica de sentit; però, tot i això, no queda explícit quins són els uns i quins els altres, ni si la victòria i la derrota afecta un mateix bàndol. La paradoxa següent és pràcticament impossible de traduir en tots els seus sentits. L’original diu: Fair is foul and foul is fair, on veiem un paral·lelisme, un quiasme i una quàdruple al·literació d’efes inicials; però són els conceptes que fan que aquesta frase sigui pràcticament introduïble, i no pas els elements fonètics. Fair és la substantivació d’un adjectiu que significa coses diverses, però bàsicament dues: «bell» i «just». I foul a més a més de «lleig» significa «fastigós» en sentit literal i també en un sentit figurat que apunta cap a la reprovació moral. La frase, doncs, amb una impressionant economia de mitjans, proposa justament la tergiversació de l’ordre moral. «Tot allò que és bell i just és també lleig i fastigós. I viceversa: tot allò que és lleig i fastigós és també bell i just.» Així, doncs, la naturalesa de les paradoxes, les tergiversacions, les invocacions i el fet que les bruixes es reuneixin quan hi hagi pluja, llamps i trons, són indicis inequívocs de la presència del mal. No és cap sobreinterpretació, em sembla, si partim de la base que aquests personatges que apareixen a l’escena inicial de l’obra, són la personificació del mal. I, a més a més, prestem atenció al fet que elles diguin que es trobaran amb Macbeth, podem arribar a la conclusió que són elles, doncs, que decideixen la captura. I són elles també les que intervenen en la seva vida anunciant-li les profecies que li anuncien. I són aquestes profecies que, juntament amb la seva dona, l’empenyeran cap a l’assassinat del rei. És per això que deia més amunt que les bruixes i no pas l’ambició són el veritable motor de l’obra. ¿Com intervé, doncs, el mal, a Macbeth? Podríem dir que el mal, personificat amb les tres bruixes, entra en el món per posseir Macbeth, per destruir l’ordre establert i, finalment, per destruir-lo a ell mateix. I encara que el mal, al final, no resulti vencedor; ja haurà estat capaç de provocar sofriment, devastacions i mort, que no tan sols afectaran unes poques persones, sinó també tot un país. L’obra ja comença i acaba amb una de les follies més recurrents de la història de la humanitat: la guerra. Al començament és una guerra entre Noruega i Escòcia. I al final, entre Anglaterra i Escòcia. A la segona escena, entra un sergent ensangonat que relata el valor de Macbeth, capaç d’actes tan sanguinaris contra un soldat enemic, com és ara el de descosir-lo del melic EL CANAL Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Dept. Premsa i Comunicació – Bitò Produccions S.L. Albert Olivas Telf.: 972.40.20.04 albert@bitoproduccions.com. www.elcanalteatre.cat
Page 1 and 2: MCBTH MCBTH Versió Versió lliure
Page 3 and 4: MCB CB CBTH CB TH BANQUO Pel rellot
Page 5 and 6: exemple, Alícia Pérez diu el mon
Page 7: Foto: David Ruano EL EL TRADUCTOR T
Page 11 and 12: hagués caigut sota el poder de les
Page 13 and 14: d’una llet feta de tendresa human
Page 15 and 16: dona) i de com actua ell a l’esce
Page 17 and 18: sense que puguem dir que sigui culp
Page 19 and 20: caldria esmentar el fet que Banquo
Page 21 and 22: SINOPSI SINOPSI SINOPSI Els general
Page 23 and 24: VESTUARI BRAIN&BEAST BRAIN&BEAST EL
Page 25 and 26: QUI QUI ÉS ÉS QUI QUI A A MACBETH
Page 27 and 28: Posterior gira per Catalunya, Estat
Page 29 and 30: ÀLEX ÀLEX RIGOLA RIGOLA Director
Page 31 and 32: JOAN JOAN CARRERAS CARRERAS Actor A
Page 33 and 34: ORIOL ORIOL GUINART GUINART Actor A
Page 35 and 36: (TELE-5), 23F: El día más difíci
Page 37 and 38: pulso (Telefilm de Tele 5), Porca m
Page 39 and 40: 2006 2006 2006 Dimonis de Lars Nor
Page 41 and 42: AUGUST AUGUST VILADOMAT VILADOMAT I
Page 43 and 44: des de compres fins a la instal·la
Page 45 and 46: IGOR IGOR PINTO PINTO So So So DISS
Page 47 and 48: WILLIAM WILLIAM SHAKESPEARE SHAKESP
Page 49 and 50: La seva habilitat en l’ús del ll
Page 51: posterior gira. També cada tempora

Dossier de premsa - Temporada alta

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?