105048 LENG VAL 2ES 1 TRIM_IMP - Edebé

Gramàtica
6. Substitueix les paraules subratllades pel pronom feble adient.
• La iaia va comprar un regal al seu nét. • Finalment, Gerard s’ha venut el pis.
• Vols ordenar això al calaix! • Agafa el que necessites i anem-nos-en.
• Els voluntaris ajuden les persones necessitades. • Si no saps què fer-ne, dóna els diners a una associació.
7. Encercla l’antecedent (el nom o l’oració a què es refereixen) dels pronoms que tens destacats.
L’habitació havia quedat perfecta. L’havia pintada de colors diferents: les parets, les havia pintades de color blau cel, i el
sostre, lila.
De sobte, Roger va pensar en el concert de l’auditori i va preguntar a Neus:
— Com va anar el concert? Van cantar la cançó que volia Pau?
— I tant que la van cantar! I fins i tot li van dedicar la peça!
Li havien dedicat la cançó? De segur que Pau encara no s’ho creia. Era el seu grup de música preferit.
Lèxic i semàntica
8. Substitueix el verb dir de les oracions següents per un verb més precís segons el context de cada oració.
• Li va dir que per què no havia arribat a temps. • El jutge li va dir la sentència.
• Em va dir quin era el problema que tenia. • El ministre va dir que s’abaixaran els preus de l’habitatge.
• El diari diu la cartellera dels cinemes cada dia. • La gerent diu la carta i l’administratiu l’escriu.
EL TEXT EXPOSITIU
• El text expositiu informa sobre un tema de manera objectiva,
clara i ordenada. Estructura: plantejament, introducció al
tema sobre el qual es dóna informació; desenvolupament,
exposició ordenada de les idees; i cloenda, resum del més
important o conclusió.
• El text explicatiu és un tipus de text expositiu que defineix
conceptes que presenten alguna dificultat per al receptor.
ELS PRONOMS I
Els pronoms es refereixen a un nom (o grup de paraules) i el
substitueixen. Poden ser: personals, demostratius, possessius,
indefinits, quantitatius, numerals, relatius i interrogatius.
Els pronoms personals es refereixen a les tres persones gramaticals
del verb (singular i plural) i es classifiquen en forts i
febles. Els forts són tònics i poden anar separats del verb: jo,
mi, tu, ella, nosaltres, vosaltres... Els febles són àtons i apareixen
sempre al costat del verb, davant o darrere. Poden adoptar
formes diferents depenent de la col·locació: em, -me, m’, te,
-nos, us, li, la, l’...
SÍNTESI
L’ACCENTUACIÓ
L’accent gràfic és obert damunt de la vocal a (sempre) i de les
vocals e, o quan es pronuncien obertes; és tancat damunt de les
vocals i, u (sempre) i de les vocals e, o quan es pronuncien tancades.
Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en vocal, vocal
+ s o -en, -in: saltà, amé, camí, meló, comú, cabàs, sorprés, encís,
arròs, barnús, depén, Berlín... Les planes, quan no acaben en vocal,
ni vocal + s, ni -en, -in: pésol, trànsit, telèfon, exàmens, àmbit...
Les esdrúixoles s’accentuen sempre: església, música...
LES PARAULES HOMÒNIMES
I LA PRECISIÓ LÈXICA
Les paraules homònimes tenen significats diferents, però es
pronuncien igual i s’escriuen igual o quasi igual. Per això, tenen
entrades diferents en el diccionari (sol1 m Estrela entorn de la
qual gira la Terra. / sol2 adj Sense companyia.). Quan dues paraules
homònimes coincideixen en la pronunciació, però no en
la grafia, s’anomenen homòfones. Quan coincideixen en la grafia
s’anomenen homògrafes.
La precisió lèxica consisteix a utilitzar el vocabulari precís i
correcte, evitant paraules repetitives i massa genèriques.
Reforç, ampliació i síntesi
29