la vida de les primitives comunitats cristianes (anys - Patrimoni ...

aquest món amb vosaltres. Naveguem amb vosaltres, servim com a soldats,
treballem la terra, ens dediquem al comerç; canviem també amb vosaltres els
productes de les nostres arts i el nostre treball”.
Finalitzem la primera resposta —a la pregunta “Qui són els cristians?”— amb
aquest fragment: “Entre nosaltres podeu trobar gent corrent, artesans i vellets
que si bé són incapaços de sostenir de paraula la utilitat d’aquesta doctrina
[dels cristians], en canvi estan manifestant l’eficàcia d’aquesta amb llur
comportament” (Atenàgores d’Atenes, Súplica dels cristians).
Què creuen els cristians i quina moral tenen?
La veritat dels ensenyaments cristians
Segons l’últim fragment d’Atenàgores d’Atenes, els cristians en la seva gran
majoria —durant aquests tres primers segles— manifestaven “l’eficàcia del que
creien amb llur comportament”.
Justí, el gran màrtir i apologista vol defensar la fe cristiana dels atacs dels
filòsofs pagans. En el seu interessant llibre anomenat Apologies ens exposa
quina era la fe dels primitius cristians. Sorprèn la seva clara exposició, malgrat
que es veu en ell un difuminat escrúpol en no revelar tots els misteris cristians,
el coneixement d’alguns dels quals era prohibit revelar-los als no cristians (llei
de l’arcà). Diu així: “Qui hi ha que sigui assenyat, que no admeti que nosaltres
(els cristians) no som ateus? Adorem el creador de l’univers. Reconeixem, com
la nostra doctrina ho ensenya, que Déu no necessita sang, ni libacions, ni
encens. Nosaltres elevem Déu com podem, amb himnes de pietat i acció de
gràcies. La vertadera manera d’honorar-lo —segons el que ens ha estat
ensenyat— no és consumir inútilment pel foc les coses que Ell ha creat per a la
nostra subsistència, sinó usar-les en benefici nostre i compartir-les amb els
pobres, oferint-li el nostre homenatge solemne i els nostres himnes d’acció de
gràcies per la vida que ens ha donat i la seva preocupació per conservar-nos
sans. Li demanem també la immortalitat futura per la fe que tenim en Ell.
Us mostrem també que adorem justament Aquell que ens ha ensenyat
aquestes coses i que ha estat engendrat, Jesucrist, que fou crucificat sota Ponç
Pilat, governador de Judea en temps de Tiberi Cèsar, en el qual nosaltres
veiem el Fill, vertader Déu, i hi posem també el tercer, l’Esperit profètic. Els qui
creuen en la veritat de les nostres ensenyances i de la nostra doctrina,
prometen en primer lloc viure segons la llei. Nosaltres els ensenyem a pregar i
a demanar a Déu, dejunant, la remissió dels seus pecats”.
La “gnosi” que dóna vida als cristians
És evident que els cristians, àdhuc abans dels concilis de Nicea (325), de
Constantinoble (381) i d’Efes (431), professaven la fe en un sol Déu creador, en
la Trinitat, en Jesucrist redemptor i l’Esperit Sant. Seria inacabable presentar
els fragments que fan referència a aquesta creença. Sols farem unes breus
pinzellades, escollint els fragments que, segons la nostra opinió, són els més
significatius. Insistim de nou que és la doctrina anterior a Nicea i això és molt
important. Podríem dir que hi ha una coincidència entre nosaltres (homes i
dones creients del segle XXI), així com n’hi havia entre els assistents als grans
10