la vida de les primitives comunitats cristianes (anys - Patrimoni ...

L’Eucaristia, doncs, com ja hem comprovat, és un fet obvi en el relat històric i
evidentment se celebrava ja en els primers temps del cristianisme. En època
dels apòstols se celebrava per la tarda amb un menjar de germanor (àgape) en
record del darrer sopar del Senyor. Però ja sant Pau hagué de corregir alguns
abusos en aquests àgapes (1Cor 9, 20).
Pa àzim i dues espècies
En prohibir l’emperador Trajà les “etèries” (reunions nocturnes), els cristians
celebraren l’Eucaristia pel matí, separant-la del menjar de germanor, que a poc
a poc (l’àgape) va esdevenir una espècie d’ajut de beneficència per als pobres.
Però els àgapes anaren desapareixent definitivament durant el segle IV.
L’Eucaristia es podia celebrar amb pa àzim o fermentat. Els fidels rebien la
comunió amb les dues espècies: pa i vi. Als nens infants —àdhuc de pocs
dies— se’ls podia donar algunes gotes de vi consagrat. Quan era portada als
malalts i/o a llurs cases, només se’ls lliurava el pa consagrat. El pa eucarístic,
com és obvi, el rebien a la mà. El dejuni eucarístic (hores abans de rebre la
comunió) ja ve esmentat per Tertul·lià.
Referent a l’Eucaristia, existia la denominada “llei de l’arcà”. Les notícies de
què els cristians menjaven la carn i bevien la sang eren mal interpretades pels
pagans. Sembla que en l’església primitiva, els ensenyaments referents a
l’Eucaristia s’impartien als fidels després del baptisme. Els Pares diuen que els
no iniciats no poden comprendre aquest gran misteri que prové del mateix
Jesucrist.
El cant fou sempre part integrant de la missa. El papa Silvestre (314-335)
instituí a Roma la primera Schola Cantorum. Però fins Gregori Magne (590-
604) no existí en l’església romana uniformitat en el cant eclesiàstic (cant
gregorià).
Pel que fa a vestits litúrgics, al principi no existien els ornaments. A partir del
segle IV, els vestits emprats durant la celebració de l’Eucaristia ja s’excloïen de
l’ús ordinari. Posteriorment, aquests vestits comuns, quan s’introduïren noves
modes en el vestir dels romans, esdevingueren ornaments litúrgics.
Dia del Senyor. Festes cristianes
Els cristians solemnitzaren el primer dia de la setmana en memòria de la
Resurrecció del Senyor: “Dia del Senyor”. S’abstenien de fer treballs servils
(dits també manuals) i –com diríem avui– oïen missa.
L’església acceptà, des d’un principi, les dues festes principals del judaisme,
però interpretant-les en sentit cristià. Aquestes són el Pentecosta, vinguda de
l’Esperit Sant, i Pasqua, commemoració de la resurrecció del Senyor.
A partir del segle II s’introduí a l’església d’Orient la festa de l’Epifania, en la
que es commemorava el baptisme de Crist i el miracle de Cannà; aquesta festa
passà a l’església occidental en el segle IV. La festa de la Nativitat és d’origen
occidental; així com l’Epifania és el Nadal oriental. A Hispània se celebrava des
de principis del segle IV la festa de l’Ascensió.
30