lescolania - Xavier Fernández Gené

una balança la importància de la de
Fàtima o la de Lourdes, el resultat
era un onze a zero a favor de la
francesa. Jo, com és d’imaginar, no
en sabia un borrall de cap de les
dues, però de l’única que en llegia
alguna cosa era de la de Fàtima.
La voz de Fàtima era la publicació
regular que arribava a l’escola.
Ningú tampoc no la llegia. A
vegades el mestre s’hi distreia, no
vaig saber mai què en pensava. Jo
tampoc en tenia cap criteri fet. Però
puc dir, amb immodèstia que amb
aquells fulls vaig entendre que a part
del català i el castellà, hi havia altres