lescolania - Xavier Fernández Gené

More documents

Recommendations

Info

temps que no va ser pas lluminós per a la meva vida, si de cas, burlar-ne els mals averanys era, potser, tot el que s’hi podia fer. Per a tots els aquí descrits el meu agraïment i la meva solidaritat. Xavier Fernández Gené
LA ESCOLANIA Corrien molt lents els finals dels anys 50, l’Església era una part essencial de l’Estat. El sistema educatiu imposat des de la Dictadura tenia, a Igualada, quasi totes les seves expressions i una anormalitat. Les escoles purament religioses eren
Page 1 and 2: INTENT DE MEMÒRIES (La Escolania)
Page 3 and 4: INTENT DE
Page 5 and 6: © XAVIER FERNÁNDEZ GENE Barcelona
Page 7: Rememorar és inventar, n’estic d
Page 11 and 12: Aquest precari sistema només va po
Page 13 and 14: amb tinters de baquelita i una estu
Page 15 and 16: aprendre, encara donen fruit. La re
Page 17 and 18: digne destinatari, Puig com totes l
Page 19 and 20: alguna institució eclesiàstica ca
Page 21 and 22: idiomes que més endavant vaig sabe
Page 24 and 25: EL CLEMENTE Clemente era el cognom
Page 26 and 27: edacció sobre l’automòbil. El c
Page 28 and 29: va ser una petjada definitiva en la
Page 30 and 31: +EL JAUME SINGLA Es va incorporar a
Page 32 and 33: no li deixava d’admirar una bona
Page 34 and 35: polèmica no ha estat gaire lluny.
Page 36 and 37: EL JOAN RUIZ Em costa escriure sobr
Page 38 and 39: petons de la seva mare...La tendres
Page 40 and 41: derrota. Durant un bon temps jo em
Page 42 and 43: Llest, fidel, bon pare i bon compan
Page 45 and 46: EL DIEGO Dels companys d’escola q
Page 47 and 48: incorporar. Des d’un bon inici d
Page 49: Viu a Santa Margarida de Montbui, s
Page 52 and 53: Era una mica més petit que jo. Fil
Page 54 and 55: entrar a la Plaça de St. Miquel pe
Page 56 and 57: carrer Pau Muntadas, em va saludar
Page 58 and 59:
Un dia ens varem estomacar i em va
Page 60 and 61:
va desenvolupar. En cap moment vaig
Page 63 and 64:
ELS GERMANS PEREZ Es deien Vicenç
Page 65 and 66:
Què ens resta i que se’n va, cap
Page 67:
fruit de la paradeta que els pares
Page 70 and 71:
L’Àngel i jo ens vàrem barallar
Page 72 and 73:
gran i una més petita. Recordo amb
Page 74 and 75:
diferències posteriors ja són fig
Page 78 and 79:
L’AGUSTÍ PADRÓS L’Agustí va
Page 80 and 81:
L’Agustí no n’era pas conscien
Page 82 and 83:
provocar enveja al altres nens, per
Page 84:
del meu problema amb el colesterol,
Page 88 and 89:
o dos anys com a màxim. Em plau es
Page 90 and 91:
Tenia un germà que era un nen més
Page 92 and 93:
acompanyat pel Joan Isaac, en els i
Page 94 and 95:
sensible, rica, decentet i que, sor
Page 96:
un autèntic afortunat, doncs tinc
Page 99 and 100:
En distintes temporades, dintre del
Page 101 and 102:
molt més dolorosa. Aquesta mena de
Page 103 and 104:
Soledat, feia servir una mena de Va
Page 105:
la infantesa, traficant entre els V
Page 108 and 109:
Els germans Lizarte, com altres nis
Page 110 and 111:
Una tarda, imagino de primavera mol
Page 112 and 113:
Potser per això no varem veure com
Page 114 and 115:
Al cap dels anys vaig sentir parlar
Page 116 and 117:
EL MAIMÍ El Josep Manuel Garcia Ma
Page 118 and 119:
a sobrevivent, espavilat, treballad
Page 120 and 121:
passant. No ens veiem amb regularit
Page 122 and 123:
Escolania no érem destinats a diri
Page 124 and 125:
experiència que, n’estic ben seg
Page 126 and 127:
on el diumenge a la tarda fèiem un
Page 128:
l’Agustí Peiró com a cantant. L
Page 132 and 133:
Escolania, després que potser dos
Page 134 and 135:
comentava en un safareig on dominav
Page 137 and 138:
EL JOSEP Mª MAS Mai una vocació h
Page 139 and 140:
donava per darrera a un pati o jard
Page 141 and 142:
desconcertats, ni piulàvem ni exte
Page 143 and 144:
pretesament real, o les altres reli
Page 145 and 146:
en uns quadrats fets de pedra o tau
Page 147 and 148:
el cinema Astoria i contenia un pet
Page 149 and 150:
company i a través d’ell podíem
Page 151 and 152:
NII i un vehicle el va envestir i e
Page 153 and 154:
El Miquel, amb qui vaig tenir més
Page 155 and 156:
aquells entrepans, al menys un d’
Page 157 and 158:
no li podré pagar aquells entrepan
Page 159 and 160:
en cicles també màgics, anàvem j
Page 161 and 162:
àndol lluitava amb un altre, no n
Page 163 and 164:
En l’anecdotari dels jocs, record
Page 165 and 166:
aldufa. La controvèrsia va tenir p
Page 167 and 168:
ELS GERMANS CUNILLERA L’Antoni, e
Page 169 and 170:
érem tots els colors. I no eren po
Page 171 and 172:
una grata sorpresa. Dirigir un sind
Page 173 and 174:
desapareguts. El Ton era un nen que
Page 175 and 176:
Potser cal dir que tots els oficis
Page 177 and 178:
pas menor. Ens convertíem en exper
Page 179 and 180:
mítics que ni jo ni cap altre noi
Page 181 and 182:
atlles, vull fer-li arribar la meva
Page 183 and 184:
grassonet. Molt seriós, potser mal
Page 187 and 188:
EL PEP SINGLA Al redós del Jaume S
Page 190 and 191:
L’AUGÉ L’Augé era un noi de l
Page 192 and 193:
Miranda. Es tractava d’un llibre
Page 194 and 195:
L’home va restar sorprès, però
Page 196 and 197:
va dir que no sortís, doncs el fre
Page 198 and 199:
conte el feia plorar. L’emoció e
Page 200 and 201:
El Jaime, el gran, era un noi d’u
Page 202 and 203:
ELS GRANS Les procedències del noi
Page 204 and 205:
diu que la nostre pàtria és la no
Page 206 and 207:
d’’una moneda. Una, la rebel co
Page 208 and 209:
justificar la por de la família. N
Page 210 and 211:
els seus pares la imatge del poder
Page 212 and 213:
interès de conèixer era dispers i
Page 214 and 215:
EL MIQUEL VINYOLES El geni del Miqu
Page 216 and 217:
pur i dur, com qualsevol altre. La
Page 218 and 219:
conegueu, si més no per a sentir-n
Page 220 and 221:
animós i bon company. Ens varem tr
Page 222 and 223:
unes quantes famílies. Talment sem
Page 226 and 227:
El JORDI VINYOLES Dels nois és el
Page 228 and 229:
amb el Jordi ha estat sempre cordia
Page 230 and 231:
econeixeria. No, Miró no fingeix,
Page 232 and 233:
EL NANDAS Un matí molt fred de l
Page 234 and 235:
exemplar, com tant d’altres i l
Page 236 and 237:
no fallava mai a les misses que ten
Page 238 and 239:
posar un dictat a la pissarra, els
Page 240 and 241:
on administratiu. La sorpresa era q
Page 242:
aportar-li pau i serenor, però tam
Page 245 and 246:
durant els cinc primers anys en que
Page 247 and 248:
em va preguntar perquè no m’afil
Page 249 and 250:
la política, sempre vaig salvar le
Page 251 and 252:
que tenia una memòria i coneixemen
Page 253 and 254:
3 Nota de l’autor 4 Žla Escolani
Page 255 and 256:
58 Els germans Cunillera 60 El Ton
show all

lescolania - Xavier Fernández Gené

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?