- Page 1 and 2: INTENT DE MEMÒRIES (La Escolania)
- Page 3 and 4: INTENT DE
- Page 5 and 6: © XAVIER FERNÁNDEZ GENE Barcelona
- Page 7 and 8: Rememorar és inventar, n’estic d
- Page 9 and 10: LA ESCOLANIA Corrien molt lents els
- Page 11 and 12: Aquest precari sistema només va po
- Page 13 and 14: amb tinters de baquelita i una estu
- Page 15 and 16: aprendre, encara donen fruit. La re
- Page 17 and 18: digne destinatari, Puig com totes l
- Page 19 and 20: alguna institució eclesiàstica ca
- Page 21: idiomes que més endavant vaig sabe
- Page 25 and 26: era una persona plena de complexes,
- Page 27 and 28: diumenge passejant per les places d
- Page 29 and 30: enaltia la nostre escola. M’agrad
- Page 31 and 32: últims singla, per descomptat eren
- Page 33 and 34: puc dir que el Jaume és un amic. Q
- Page 35 and 36: viuen (algun n’hi ha que ha mort.
- Page 37 and 38: et fallarà. No sé pas com va anar
- Page 39 and 40: amistat, però no sempre va ser suf
- Page 41 and 42: a casa curant alguna infecció pulm
- Page 43: El Joan és un company que abans de
- Page 46 and 47: això no impedia modificar el tract
- Page 48 and 49: aquell deix de la Plana de Vic, abe
- Page 51 and 52: EL FIGUERES La resta de companys de
- Page 53 and 54: vestir i en el pintar-se que tothom
- Page 55 and 56: el Figueres a l’Escola. No record
- Page 57 and 58: EL MANUEL ORTIZ Si tinc de dir-ne l
- Page 59 and 60: Havien passat potser trenta cinc an
- Page 61: Encara no ens hem trobat. Dic encar
- Page 64 and 65: sentir a gust en el Barri de Montse
- Page 66 and 67: molt bones. En vaig conèixer l’o
- Page 69 and 70: L’ÀNGEL PUIGGRÓS Poques persone
- Page 71 and 72: situacions sabia cercar l’avantat
- Page 73 and 74:
heretades en molts casos, com ho er
- Page 75:
possible i aquella escola, tenyida
- Page 79 and 80:
Manresa que fou assassinada per un
- Page 81 and 82:
va esdevenir; periodista i l’Agus
- Page 83 and 84:
Un dia, passats molts anys vaig fer
- Page 87 and 88:
L’ANTONIO LUMBRERAS En aquest esf
- Page 89 and 90:
Donava tota la sensació que era un
- Page 91 and 92:
impressió que quan va acabar el se
- Page 93 and 94:
colla de persones i els amics i fam
- Page 95 and 96:
Les persones discapacitades sovint
- Page 98 and 99:
ELS VALES I LES ESTAMPETES
- Page 100 and 101:
amb distints valors. Aquesta mena d
- Page 102 and 103:
vaig dissenyar i fer servir durant
- Page 104 and 105:
estampes de la catequesi estava en
- Page 107 and 108:
GERMANS LIZARTE I LA TELEPATIA
- Page 109 and 110:
estat una època difícil, ben sovi
- Page 111 and 112:
llençàvem pilotes contra els a am
- Page 113 and 114:
dels Lizarte, amb davantal de casa
- Page 115 and 116:
trobar-ne la petjada de la Escolani
- Page 117 and 118:
centre de la ciutat d’Igualada. T
- Page 119 and 120:
metges de la seguretat social tenie
- Page 121 and 122:
Ens hem anat trobant en el decurs d
- Page 123 and 124:
va vindre uns anys a l’Escola, el
- Page 125 and 126:
quals era el Sr. Salvador Riba, que
- Page 127 and 128:
de dubte i amb tota la humilitat qu
- Page 131 and 132:
ELS GERMANS SENSERICH Com en altres
- Page 133 and 134:
una senyora morena, alta i ben plan
- Page 135:
aquella reverència amb la qual en
- Page 138 and 139:
No jugava a futbol, no es barallava
- Page 140 and 141:
El que no podia ser previsible és
- Page 142 and 143:
la vida. Un objectiu al qual hi abo
- Page 144 and 145:
patint una esperança de vida que n
- Page 146 and 147:
una escola, vaig pensar en el Mas i
- Page 148 and 149:
pista esportiva, més endavant una
- Page 150 and 151:
seves cames. Ben aviat varem oblida
- Page 152 and 153:
GERMANS VIDAL Són el Miquel i el C
- Page 154 and 155:
superior. Dibuixava molt bé, tamb
- Page 156 and 157:
o li recordava, l’’idioma franc
- Page 158 and 159:
QUI INVENTA, PARA. Els jocs col·le
- Page 160 and 161:
Quan tenia dotze o tretze anys vaig
- Page 162 and 163:
paper assignat, doncs quan un altre
- Page 164 and 165:
la Escolania les eines d’afilar d
- Page 166 and 167:
encara no m'he decidit per cap d’
- Page 168 and 169:
per virtut de la qual, el meu sogre
- Page 170 and 171:
vida, del tot, vull dir que no se p
- Page 172 and 173:
feien que l’escola no fos un refl
- Page 174 and 175:
comú. El Josep Maria era un noi tr
- Page 176 and 177:
manifestacions que segur que se’m
- Page 178 and 179:
El Ton Sánchez Berlandino, no era
- Page 180 and 181:
varem relacionar quasi sempre, fent
- Page 182 and 183:
l’escola amb el lleidatà. Com to
- Page 184:
Ara penso que hi ha moltes converse
- Page 188:
ecordo com un noi amb una veu molt
- Page 191 and 192:
la Escolania. No tenia pare -crec r
- Page 193 and 194:
seva bonhomia i esperit de servei.
- Page 195 and 196:
començat a alleugerir-li la càrre
- Page 197 and 198:
L’home escrivia i quan va arribar
- Page 199 and 200:
mereixia el respecte que el mestre
- Page 201 and 202:
Tenia un germà entre ell i dos bes
- Page 203 and 204:
món del record i que no se on vivi
- Page 205 and 206:
EL JOSEP VINYOLES Tinc dues imatges
- Page 207 and 208:
social que ens oprimia. Ells, els p
- Page 209 and 210:
Moscou i que ens deia mentides d’
- Page 211 and 212:
Els joves que tenien/teníem la sor
- Page 213 and 214:
ha passat a tots- però el Pep, que
- Page 215 and 216:
sé exactament com se’n deia llav
- Page 217 and 218:
va fer el seu pare, providencial i
- Page 219 and 220:
Sempre pensaré que el seu pare se
- Page 221 and 222:
era la de professionals en quasi to
- Page 223:
abans que no pas el President negre
- Page 227 and 228:
els germans van aprofitar per a com
- Page 229 and 230:
mateix, l’esposa no coneixia l’
- Page 231 and 232:
dipositària de la memòria familia
- Page 233 and 234:
Esquiladors. L’escola Castells Co
- Page 235 and 236:
demanava un lloc a la meva escola p
- Page 237 and 238:
“negre”. Les baralles d’aquel
- Page 239 and 240:
altres començaven a llegir. Jo ho
- Page 241 and 242:
Vaig anar seguint de manera inermit
- Page 244 and 245:
EL SR. VINYOLES Durant sis anys el
- Page 246 and 247:
d’Igualada i persona creadora, fr
- Page 248 and 249:
El Senyor Antoní Vinyoles era molt
- Page 250 and 251:
en el qual havia d’ensenyar era b
- Page 252 and 253:
Mentre això no arriba i per si mai
- Page 254 and 255:
27 l’Agustí Padrós 30 lAntronio
- Page 256:
83 El Senyor Vinyoles.