lescolania - Xavier Fernández Gené

amistat, però no sempre va ser
suficient per sortir sovint amb la
mateixa colla. Vull dir que en l’etapa
de la joventut no varem compartir
sortides, llevat d’escasses ocasions.
Però sempre era un valor segur. Amb
ell i el Vicenç Pérez, varem
constituir una mena de pacte, pel
qual ens ajudàvem amb coses molt
innocents, però valuoses pels temps
que corrien. La família del Joan
duien el bar del cinema del barri, el
Vicenç ajudava la “castanyera “ de la
Rambla i jo repartia pastissos els
diumenges i diaris cada dia. Les
oportunitats de bescanvi de petites
coses que aconseguíem era tot un
capital pels nens de la postguerra i la