revista en PDF. - Llars de l'Amistat Cheshire

Què aporta la seva aprovació?
R.F.: Pal·lia certes necessitats de les persones amb discapacitats
i dependència. Reconeix el sector de la societat en aquesta
situació i el dèficit en la prestació de serveis socials. Però
els serveis socials havien de ser el quart pilar de l’Estat del
Benestar, com són la sanitat i l’educació, i en el text es diu que
l’usuari haurà de participar-hi econòmicament, cosa que no
passa en altres àmbits. Això fa que surti coixa.
I quines són les reclamacions que queden al descobert?
M.J.V.: La llei no surt amb un finançament clar. Admetent la
necessitat del copagament, no es té en compte com n’és
de cara la vida d’una persona amb discapacitat. La gent que
necessita per a qualsevol activitat un assistent que els faci
suport, amb cinc hores setmanals, com s’especifica en la cartera
de serveis, no en té prou. També s’estableix un calendari i
un programa d’aplicació, que per nosaltres és insuficient i llarg
per a una necessitat que ha estat molt reclamada.
R.F.: Si bé és cert que es defineixen tímidament els serveis que
han d’estar coberts, no s’especifica quins ni com. S’institueix la
figura de l’assistent personal, sense detallar tampoc a qui es destinarà
ni com es portarà a terme. Són moltes les incògnites.
Algunes veus consideren que el col·lectiu de
discapacitats no s’ha tingut massa en compte en
aquesta llei. Què n’opineu?
R.F.: Una llei com aquesta hauria d’haver suscitat molt més
debat social, i de fet, al carrer, el tema no hi és. Hauria de ser el
revulsiu d’aquesta legislatura per tot el que pot significar per al
benestar de la ciutadania, i no ho és. Penso que, finalment, tindrem
les mateixes aportacions, però amb més complicacions,
“Hi ha molt poca presència de les
organitzacions sense ànim de lucre en el
text, que són, finalment, qui desenvolupa
aquesta classe de serveis”
ja que ara s’haurà de valorar el grau de dependència i temem
que serà molt exigent. Així mateix, hi ha molt poca presència
de les organitzacions sense ànim de lucre en el text, que són,
finalment, qui desenvolupa aquesta classe de serveis. Més
professionals en el sector, més ajuda a domicili, més places
de residència, etc. Com ho tenen plantejat això? Perquè a
nosaltres no ens ho han preguntat.
M.J.F.: El moviment associatiu hauria de ser més exigent a
l’hora de reclamar els nostres drets.
entrevista
La Llei de Dependència coincideix amb la nova llei
catalana de Serveis Socials. A la pràctica, quines
conseqüències creu que tindran ambdues normes en el
nostre entorn més immediat?
M.J.F.: El Parlament de Catalunya té les competències exclusives
en aquest tema, però plantegen el mateix problema de
financiació, cosa que deriva en les mateixes deficiències. Jo
valoraria positivament que, per a l’any 2007, les persones amb
grans discapacitats tinguessin cobertes les 24 hores. Com és
possible que es plantegin a baixar els impostos i fer una llei de
la dependència?, em pregunto.
La llei fa la seva pròpia definició de dependència.
Què és exactament, la dependència?
R.F.: En el nostre sector, independentment de l’edat, hi ha
gent que necessita una assistència per portar a terme el seu
projecte de vida. De vegades, es pal·lia amb l’ajuda d’una
persona, i d’altres, amb ajudes tècniques i accessibilitat en
l’entorn, com l’eliminació de barreres arquitectòniques.
És per això, trobo, que la llei no promociona l’autonomia
personal. Si no inverteixes en programes d’atenció integral,
fas que l’usuari es torni dependent de l’assistent personal.
Calen programes d’atenció a les famílies amb nadons amb
algun problema, com grups d’ajuda mútua, atenció psicològica,
etc., que vagin a parar a famílies menys temeroses i
dependents de la discapacitat.
M.J.V.: La llei no preveu que les persones amb discapacitats
puguin ser autònomes, i això ens disgusta. Hi ha persones a
qui, si apliquem les tècniques existents, els augmentaran les
quotes d’autonomia personal.
15