Gestió administrativa de l'empresa - Macmillan Profesional

SUMARI
9
■ La funció administrativa
a l’empresa
u n i t a t
■ El circuit documental
de la compravenda
■ Els documents de
pagament i cobrament
Gestió administrativa
de l’empresa
OBJECTIUS
·· Interpretar la informació econòmica i financera que es genera en
una petita empresa.
·· Determinar el tipus de documents necessaris en la gestió comercial.
·· Confeccionar els documents administratius més habituals que es
generen en el funcionament d’una petita empresa.
·· Analitzar i descriure els documents de cobrament i pagament.

Unitat 9 - Gestió administrativa de l’empresa
1 >> La funció administrativa de l’empresa
Com ja hem comentat, l’empresa és una organització que persegueix l’assoliment
d’una sèrie de beneficis i que pot prendre diferents formes segons els
criteris dels directius. Però en qualsevol cas, per tal que els objectius proposats
siguin possibles, l’empresa ha de desenvolupar una sèrie de funcions bàsiques,
que es poden dividir en funcions primàries i en funcions de suport.
– Funcions primàries. Són les que conformen el procés productiu de l’empresa:
producció i comercialització. Les funcions primàries són les que
generen els ingressos directes.
– Funcions de suport. Són les funcions el desenvolupament de les quals serveix
de suport a les funcions primàries i garanteixen el funcionament òptim
de l’empresa: aprovisionament, administració, recursos humans i finançament.
A més, generen beneficis indirectes.
En un principi, sembla que les funcions realment importants i generadores
de valor són les primàries, però cal tenir en compte que el seu desenvolupament
requereix necessàriament les funcions de suport, ja que
aquestes són les que doten d’eficiència tot el procés. La funció administrativa
és una de les funcions bàsiques de suport en tot tipus d’empreses:
La funció administrativa de l’empresa és el conjunt d’activitats
necessàries per assolir el funcionament òptim de l’organització
empresarial, i que es realitza en dos àmbits: l’estratègic, que inclou
la direcció de l’empresa, i el de gestió, que desenvolupa els
processos administratius de suport a la resta de les funcions empresarials.
L’àmbit estratègic té com a missió definir el sistema organitzatiu de l’empresa
i marcar els objectius. Per tant, pertany al camp de la direcció empresarial.
L’emprenedor és qui ha de definir l’estratègia a l’inici de la idea, i revisar el
seu desenvolupament anualment en funció dels resultats obtinguts. L’àmbit
dels processos administratius, també anomenat àmbit operatiu, inclou les
tasques quotidianes de l’empresa que serveixen de suport a la resta de funcions
en el camp organitzatiu i documental.
1.1 > Els processos administratius
Els processos administratius controlen i documenten els fluxos d’informació
que es generen en qualsevol activitat empresarial. Així, es pot parlar de
processos administratius de compravenda, de personal, de producció, de
logística, etc. L’esquema bàsic del funcionament d’un procés administratiu
es representa al següent esquema:
OPERACIÓ
EMPRESARIAL
Informació
Analitzada
Classificada
Processada
Documentada
Conservada
Procés
administratiu
Vocabulari
155
Eficiència: administració òptima dels
recursos utilitzats en una empresa per
complir amb els objectius programats.
Obtenció del màxim rendiment amb els
mínims recursos.
Importància dels processos
administratius
Sigui quina sigui la seva activitat, totes
les empreses han de realitzar processos
administratius, ja que totes les accions
de planificació, producció i control generen
informació, que ha de ser analitzada,
tractada i arxivada. La prova que
això és així s’obté a partir dels resultats
de múltiples estudis d’anàlisi dels costos
empresarials, que indiquen que les
empreses dediquen una mitjana de més
del 30% dels seus recursos al desenvolupament
de la funció administrativa.

156
Aplicació de l’ofimàtica
L’aplicació de l’ofimàtica a la producció
de documents permet crear al processador
de textos una sèrie de plantilles
amb els models tipus de cada contracte,
per poder-les utilitzar sempre que
sigui necessari i evitar la redacció completa
cada vegada que es formalitzi un
contracte.
9
1
Casos pràctics
Totes les operacions empresarials generen un cabal d’informació que ha
de ser tractat (analitzat, classificat i processat) en la forma adequada per
donar lloc a una sèrie de documents que legalitzen i proven la realització
de l’operació. Aquests documents han de ser conservats sota les regles de
l’eficiència, ja que cobreixen necessitats empresarials de control d’informació
i d’obligacions legals.
Per tal que un procés administratiu sigui eficient, s’ha de realitzar sota les
següents condicions:
– Oportunitat. El procés s’ha d’executar just a temps, quan sigui necessari.
No s’ha de retardar mai una operació empresarial per problemes administratius
o documentals.
– Economia. S’ha d’executar amb el menor cost possible, tant de recursos
com de temps. Aquesta premissa es compleix a partir de les condicions
de simplicitat, rapidesa i equilibri.
– Seguretat. El tractament de la informació que es genera a l’empresa ha
de ser completament segur, tant des de la perspectiva de la confidencialitat
de les dades com des de la informació i la seva anàlisi.
– Utilitat. Ha de generar la informació necessària per tal que els diferents
nivells de decisió de l’empresa puguin actuar d’acord amb el context en
què es genera cada operació empresarial.
El desenvolupament dels processos administratius és comú a tots els departaments.
Tot i això, en cada un existeixen les suficients peculiaritats
per a què els llocs de treball administratius requereixin un cert grau d’especialització
que els adapti a les necessitats de les diferents funcions de
l’empresa.
Errors en els processos administratius
·· Tres emprenedors han creat una empresa per fabricar accessoris per a automòbils i volen implantar un
sistema de qualitat que detecti i corregeixi els possibles errors de funcionament.
Per aplicar el sistema de qualitat, necessiten saber quins són els errors més comuns en el desenvolupament
dels processos administratius.
Solució ·· Els errors més comuns en els processos administratius són:
– Duplicitat de tasques motivada per la falta de coordinació entre departaments.
– Excés de moviments inútils degut a la mala disposició física dels elements de treball.
– Temps morts per una mala planificació del treball.
– Excessiu nombre de documents i activitats degut a un mal disseny de formularis.
– Activitats innecessàries per a la finalitat que persegueix el procés.
En resum, l’error més comú és convertir la tasca administrativa en una finalitat en si mateixa, oblidant sempre
que és una tasca que serveix de suport per una altra.

Unitat 9 - Gestió administrativa de l’empresa
2 >> Documentació administrativa bàsica
de la gestió comercial
Una de les operacions més comunes que es realitza en tot tipus d’empresa
és la compra de productes, ja sigui per revendre’ls (empreses comercials) o
bé per integrar-los en el procés productiu (empreses industrials i de serveis).
Aquesta operació té un procés administratiu propi i peculiar que ha de documentar
totes les relacions que es generen entre comprador i venedor.
L’ordre documental lògic del procés és el següent: contracte de compravenda,
comanda, albarà i factura.
A més d’aquests documents bàsics, en el procés administratiu es poden generar
una altra sèrie de documents, com són els relatius a:
– Presa de contacte i desenvolupament de relacions comercials: correspondència
comercial.
– Transport i lliurament de mercaderies: carta de ports i contracte d’assegurança.
– Cobrament i pagament de l’operació: xecs i lletres de canvi.
D’altra banda, per tal que el procés sigui eficient, és necessari registrar i
arxivar tota la documentació generada en l’operació de compravenda. Per
tant, s’ha de tenir en compte que cal expedir una còpia de tots els documents
generats per a l’arxiu de l’empresa.
2.1 > El contracte de compravenda
La definició del contracte de compravenda mercantil està als articles 325
i 326 del Codi de Comerç:
La compravenda mercantil és la compravenda de les coses mobles,
per revendre-les, ja sigui en la mateixa forma en què es van comprar
o bé en una altra de diferent, amb ànim de lucrar-se en la revenda.
Analitzant aquesta definició s’obtenen les següents conclusions, que caracteritzen
la compravenda mercantil: intenció de revenda; ànim de lucre; el
producte comprat es pot modificar, canviar de naturalesa o incorporar a
un altre de més complex abans de revendre’l, i el producte ha de ser un bé
moble.
La resta d’operacions de compravenda es consideren compravendes civils i
estan regulades pel Codi Civil.
D’altra banda, a l’article 326, s’indiquen les compravendes que compleixen
les característiques generals de la compravenda mercantil però no tenen
aquesta condició i també es consideren civils. Són les següents:
– Les compravendes destinades al consum del comprador o de la persona
per l’encàrrec de la qual es van adquirir.
– Les vendes de productes de ramaderia o agricultura realitzades directament
pels productors.
– La venda de productes d’artesania que realitzen directament els artesans.
– La revenda de productes adquirits per al consum propi per part de persones
que no siguin comerciants.
Vocabulari
157
Elements d’un contracte: tots els
factors que intervenen en l’acte de voluntat
de contractar i el doten de valor
jurídic. Poden ser personals (les persones
que lliurement subscriuen l’acord), reals
(els béns i serveis, i la manera de transmetre’ls
o prestar-los sobre els quals es
pren l’acord) i formals (forma en què s’ha
de representar l’acord).

158
Elements Concepte
Personals
Reals
Venedor
Comprador
El bé
El preu
Formals Forma
Les condicions
de venda
Elements del contracte de compravenda
Persona física o jurídica amb capacitat civil d’obrar (major d’edat o emancipada
no inhabilitada) que lliura el bé i cobra un preu.
Persona física o jurídica amb capacitat civil d’obrar (major d’edat o emancipada
no inhabilitada) que rep un bé i paga un preu.
Bé objecte del contracte. Normalment, és moble però, si és un immoble comprat
amb l’únic objectiu de revendre’l obtenint benefici, també pot ser objecte del
contracte de compravenda mercantil.
Quantitat de diners o signe que els representin, que el venedor rep del comprador
a canvi del bé. Ha de ser cert i determinat.
Termini, lloc i forma de lliurament del bé i del pagament del preu.
El Codi de Comerç no presenta requisits formals per tal que el contracte sigui
vàlid; per tant, pot ser oral o escrit. Quan ens referim a compravendes mercantils
habituals, el normal és que sigui escrit.
Obligacions de les parts
Obligacions dels elements personals del contracte
Comprador Venedor
– Rebre la mercaderia en les condicions acordades i ferse’n
càrrec. Es pot negar a rebre la comanda en cas que
no s’ajusti a l’acordat i presenti desperfectes.
– Pagar la mercaderia en el temps, la forma i el lloc acordats,
tenint en compte que el retard en el pagament
genera interessos a favor del venedor.
Tots els contractes generen una sèrie d’obligacions i drets, que els elements
personals tenen sobre els elements reals, i que a més són recíprocs.
Així, les obligacions del venedor generen els drets del comprador i viceversa.
– Custodiar i conservar la mercaderia destinada a la venda
fins al moment de lliurar-la al comprador.
– Lliurar al comprador la mercaderia en perfecte estat
garantint que no té defectes.
– Lliurar la mercaderia al comprador segons les estipulacions
de lliurament establertes, en el lloc pactat, en la
forma acordada i en la quantitat sol·licitada. El comprador
es pot negar a rebre comandes que només són
ateses en una part de la mercaderia.
– Garantir al comprador el gaudi pacífic del producte,
responent legalment de la propietat legal del bé venut.
Existeix un dret contractual que assisteix a les dues parts i que consisteix en rescindir el contracte o obligar al seu total
compliment, en el cas en què l’altra part incompleixi alguna de les condicions pactades.

Unitat 9 - Gestió administrativa de l’empresa
Model de contracte de compravenda
El Codi de Comerç no exigeix una forma concreta, per la qual cosa són vàlids
tots els contractes, ja siguin orals o escrits, que compleixin amb els requisits
que la llei exigeix. Tot i això, el més habitual és realitzar els contractes
per escrit, cas en el qual hauran de contenir la informació següent:
– Lloc i data en què es realitza el contracte.
– Relació dels elements personals. Identificació del comprador i el venedor,
que inclou el nom complet, el domicili i la identificació fiscal. En
aquesta part s’ha d’indicar si les parts actuen en el seu propi nom o per
compte d’altres persones. En el cas de persones jurídiques, cal indicar-hi
el nom i el càrrec de l’apoderat de la persona jurídica que signarà el contracte
i les seves dades. També cal fer patent la capacitat legal per contractar
de les parts.
– Manifestació de la voluntat de les parts. Un contracte naix sempre de la
voluntat de contractar dels elements personals que hi intervenen, i la
manifestació d’aquesta voluntat cal fer-la explícita.
– Clausulat o relació dels elements reals. En aquesta part del contracte, cal
descriure el bé del qual es transmet la propietat, així com el preu i totes
les condicions que les parts pactin i que no siguin contràries a la llei. Les
condicions solen ser:
● Termini i lloc de lliurament.
● Definició de la part que es fa càrrec de les diferents despeses supletòries.
● Termini i forma de pagament.
● Possibles indemnitzacions.
● Despeses d’incompliment.
– Tancament. Cal indicar-hi els jutjats i tribunals a què se sotmetran en
cas de conflicte (en cas de no manifestar-hi res, serà al jutjat amb jurisdicció
al lloc que s’indica a l’encapçalament). També cal indicar les còpies
que existeixen del contracte i en poder de qui queden, així com la
signatura com a ratificació de l’expressió de voluntat.
9
2
Casos pràctics
Redacció d’un contracte de compravenda
·· L’empresa MAGATZEMS GERMANS POUS, SA, domiciliada al c/ Tramuntana, 5, de Roses – 10300, amb NIF
A-130000123, que té com a cap de vendes la Mariona Pujol Simó, amb DNI 2300220, ven al Joaquim Riasol
Borns, domiciliat a l’Avinguda de la Pau, 12, de l’Estartit – 14001, amb NIF 8126634-K, 30 ordinadors marca
“Processon”, model P4-50, per un preu de 920 € cada un. El lliurament es realitza al domicili del comprador,
i totes les despeses de venda van a càrrec del venedor. El termini de lliurament és de 10 dies a partir
de la data del contracte i el pagament es realitza en dos terminis: el 50%, en metàl·lic, a la signatura del
contracte, i el 50% restant en efecte comercial, girat a la data del contracte a 90 dies data. Les responsabilitats
en què s’incorriria per incompliment aniran a compte de qui les incompleixi. El contracte se signa
a Roses el dia 12 de novembre de l’any en curs i els contractants se sotmeten als jutjats de Girona.
Redacta el contracte de compravenda per a aquesta operació mercantil.
159
Altres contractes de compravenda
La contractació comercial compta amb
figures contractuals adaptades a les diferents
situacions. Són molt habituals els
contractes de subministrament, compravenda
a terminis, leasing, distribució,
franquícia i comerç per Internet.
9.1. La signatura d’un contracte de
compravenda suposa la culminació
amb èxit d’un procés de negociació
comercial, i és l’inici d’un procés de
gestió administrativa.

160
Solució ·· En els casos en què un dels elements personals sigui una persona jurídica, el contracte l’haurà
de signar un dels seus representants legals, a favor del qual s’hagi estès un poder en virtut del qual la societat
quedi obligada al compliment de les clàusules.
Roses, 12 de novembre de 2009
REUNITS
D’una banda, la Sra. Mariona Pujol Simó, major d’edat, amb domicili al c/ Tramuntana, 5, de Roses i amb el
DNI 2300220.
i
De l’altra, el Sr. Joaquim Riasol Borns, major d’edat, amb domicili a l’Avinguda de la Pau, 12, de l’Estartit i
amb el NIF 8126634-K, 30.
INTERVENEN
La Sra. Mariona Pujol Simó, en nom i representació de la societat MAGATZEMS GERMANS POUS, SA, amb domicili
al c/ Tramuntana, 5, i NIF A-130000123.
El Sr. Joaquim Riasol Borns, en nom propi.
Ambdós compareixents es reconeixen amb capacitat legal suficient per atorgar el present contracte de
compravenda mercantil.
MANIFESTEN
Que l’empresa MAGATZEMS GERMANS POUS, SA és propietària dels béns que es relacionen en aquest contracte
i que procedeix a vendre’ls al Sr. Joaquim Riasol Borns, que els compra d’acord amb les següents
CLÀUSULES
1a. Els béns objectes del present contracte són 30 ordinadors marca “Processon”, model P4-50.
2a. El preu individual de cada un dels ordinadors és de 920 €, essent el total del valor dels béns de
27 600 €.
3a. El pagament del preu per part del comprador al venedor es realitzarà de la forma següent: el 50% del
total (13 800 €) a la signatura del present contracte, i el 50% restant (13 800 €), en efecte comercial, pagador
a 90 dies data i que es gira en aquest moment.
4a. El venedor lliurarà els béns al comprador al seu domicili abans que es compleixin 10 dies naturals a
partir de la data del present contracte.
4
5a. Totes les despeses que es poguessin derivar d’aquest contracte seran per compte del venedor.
6a. Tot tipus de despeses originades per l’incompliment de les obligacions que es deriven del present contracte
aniran a càrrec de la part que les hagi incomplert.
Les parts renuncien al fur propi que els pogués correspondre i se sotmeten als jutjats i als tribunals de la
Jurisdicció de Girona.
Les parts contractants signen el present contracte com a manifestació de conformitat amb el propi contracte,
del qual en queda una còpia en poder del comprador i una altra en poder del venedor, en el lloc i
en la data indicats a l’encapçalament.
El venedor
Signat Sra. Mariona Pujol Simó
9.1. Contracte de compravenda. Solució del cas pràctic.
El comprador
Signat Sr. Joaquim Riasol Borns
1
2
3
5
Lloc i data
Relació
dels
elements
personals
Manifestació
de la
voluntat de
les parts
Clausulat:
relació amb
els elements
reals
Tancament

Unitat 9 - Gestió administrativa de l’empresa
2.2 > La comanda
Concepte i contingut
La comanda és la sol·licitud de mercaderies que el comprador fa al
venedor sota unes condicions prèviament pactades.
– L’expedeix el comprador i el rep el venedor. Un cop que aquest últim l’accepta,
es pot dir que la compra és ferma.
– En tant que sol·licitud, no ha de respondre necessàriament a una forma
determinada: pot ser escrit (carta o formulari) o verbal (personal o telefònica).
Convé que es realitzi per escrit: sota aquesta condició, es desenvolupa
la resta de l’apartat.
– Relaciona les mercaderies objecte de la compra i les condicions de l’operació
comercial; per tant, concreta els drets i els deures de les parts.
– Naix d’un pacte previ entre les parts, que es materialitza en el contracte
de compravenda.
A vegades, la comanda substitueix el contracte de compravenda, ja que
—un cop acceptat pel venedor— es converteix en un document amb capacitat
per generar els drets i les obligacions propis de la compravenda.
Contingut de la comanda
Identificació de les parts
Identificació del document
Identificació de la mercaderia
Condicions de compra
Declaració de voluntat
– Dades del comprador: nom, domicili i número d’identificació fiscal.
– Dades del venedor: nom, domicili i número d’identificació fiscal.
161
– Número de document: número correlatiu que s’assigna segons els documents
que hagi generat l’empresa.
– Data d’emissió: data en què es va realitzar la comanda i, per tant, l’inici de la
seva validesa.
– Codi de cada producte.
– Unitats que es compraran de cada producte.
– Descripció de cada producte.
– Preu unitari de cada producte.
– Preu total de cada producte.
– Data de lliurament: data en què el venedor ha de lliurar la mercaderia al comprador.
– Lloc de lliurament: lloc on el venedor ha de lliurar la mercaderia. Sol ser el seu
propi establiment o el domicili del comprador.
– Forma de lliurament: responsable del transport, en cas que sigui necessari.
– Forma de pagament: forma en què es farà efectiu el preu, el termini i el tipus
de pagament (en metàl·lic, xec, lletra de canvi, etc.).
– Descomptes: descomptes comercials o financers que s’apliquen al preu.
– Observacions: aquí es pot anotar qualsevol condició que pactin les parts.
El comprador realitza la seva declaració de voluntat de comprar mitjançant la
signatura del document.

162
A
B
C
D
E
Identificació del comprador.
Identificació del venedor.
Identificació del document
i data de compra.
Identificació de la mercaderia.
Condicions de compra.
F Declaració de voluntat
del comprador.
Elaboració i format de la comanda
Les dades per confeccionar el formulari de comanda s’obtenen de les ofertes
rebudes (comunicacions, catàlegs, etc.) dels proveïdors i dels contractes
de compravenda signats amb aquests proveïdors. S’ha d’elaborar amb lletra
clara i sense ratllades sobre els impresos, o en la plantilla del processador
de textos.
Quan el comprador signa la comanda i el venedor l’accepta de forma explícita
(per carta) o de forma tàcita, s’estableix el compromís de mantenir
les condicions incloses al document durant un temps determinat. Al document
es concreten les especificacions de les mercaderies que cobreixen les
necessitats de l’empresa.
El departament comercial emet tres exemplars de la comanda:
– L’original per al venedor.
– Una còpia per al magatzem, per tal que pugui comprovar la mercaderia
a l’arribada.
– Una còpia per al propi departament comercial, per tal que la pugui arxivar
i pugui controlar les operacions comercials.
A B
Número: Data:
Codi Quantitat Descripció Preu unitari Preu total
Co n d i c i o n s
Data de lliurament: Descomptes:
Lloc de lliurament:
Forma de pagament:
Forma de lliurament: Altres despeses:
Observacions:
9.2. Formulari de comanda.
Signatura del comprador:
C
D
E
F

Unitat 9 - Gestió administrativa de l’empresa
9
3
Casos pràctics
Elaboració d’una comanda
·· Del contracte subscrit entre MAGATZEMS GERMANS POUS, SA, i Joaquim Riasol Borns se’n pot derivar un
document de comanda. Vegem com s’elabora.
Solució ··
Activitats proposades
MAGATZEMS GERMANS POUS, SA
c/ Tramuntana, 5, Roses
Tel.: 977 222 299
Correu electrònic: magpous@secosa.es
NIF A-130000123.
Número: 25 Data: 12 de novembre de 2009
Codi Quantitat Descripció Preu unitari Preu total
P4-50 30 Ordinadors de sobretaula 920,00 27 600,00
Co n d i c i o n s
Data de lliurament: 22-11-2008 Descomptes:
Lloc de lliurament: domicili del comprador Forma de pagament: 50% al comptat i 50% en lletra de canvi,
Forma de lliurament: Transport per compte
del venedor.
Observacions:
Riasol Borns
Avinguda de la Pau, 12, l’Estartit
Tel.: 977 111 223
NIF: 8126634-K, 30
Signatura del comprador:
9.3. Document de comanda. Solució del cas pràctic.
Altres despeses:
Joaquim Riasol Borns
amb venciment a 90 dies data.
1·· Explica la importància de la funció administrativa per al bon funcionament de l’empresa.
2·· Indica quins són els elements reals i formals del contracte de la pàgina anterior.
163

164
Contingut de l’albarà
Identificació de les parts
Identificació
del document
Identificació
de la mercaderia
Condicions
de lliurament
Elaboració i format
de l’albarà
2.3 > L’albarà
Concepte i contingut
L’albarà és el document emès pel venedor en què es relacionen
les mercaderies enviades, corresponents a una determinada comanda
i que l’acompanyen. Té la finalitat d’acreditar el seu lliurament.
– Per tant, és un document que s’ha de realitzar per escrit.
– Conté la relació de mercaderies d’una determinada operació comercial.
– És la conseqüència documental de la mercaderia que es lliura i que es va
sol·licitar a la comanda.
– Acompanya les mercaderies per tal que el seu receptor pugui comprovarne
l’entrada al magatzem.
– Dades del comprador: nom, domicili i número d’identificació fiscal.
– Dades del venedor: nom, domicili i número d’identificació fiscal.
– Número de document: número correlatiu que s’assigna segons els documents
que hagi generat l’empresa.
– Data d’emissió: data en què es va realitzar l’albarà i, per tant, la sortida de
mercaderies del magatzem del venedor.
– Comanda de referència: número de comanda del comprador a què corresponen
les mercaderies indicades a l’albarà.
– Codi de cada producte.
– Unitats que es compraran de cada producte.
– Descripció de cada producte.
– Preu unitari de cada producte.
– Preu total de cada producte
– Identificació: qui fa el lliurament. En el cas en què sigui el propi venedor, es pot
deixar el blanc; en cas contrari, s’identifica el transportista que porta la mercaderia.
– Paquets: número de paquets que formen l’enviament (se’n pot indicar la mida
i el pes).
El comprador signa el document declarant la seva conformitat amb el lliurament.
S’ha d’indicar la data de la signatura.
Existeix un format d’albarà en què figuren els valors de totes les mercaderies
que formen l’operació de compravenda i que inclou l’IVA aplicable,
que substitueix la factura.
És convenient no confondre uns documents amb els altres, distingint-los
segons el format i la funció, ja que hi ha un document (amb un format similar
al de l’albarà i que es genera entre la comanda i el propi albarà) denominat
full de recepció i que s’utilitza per controlar les entrades dels productes
dels magatzems.

Unitat 9 - Gestió administrativa de l’empresa
Elaboració i format d’albarà
Les dades per confeccionar l’albarà s’obtenen de la comanda i de les fitxes
de magatzem que reflecteixen la sortida de la mercaderia. S’ha d’elaborar
amb lletra clara i sense ratllades sobre els impresos o a la plantilla del processador
de textos.
L’albarà justifica la sortida de la mercaderia del magatzem, serveix de llistat
per comprovar la mercaderia que es carrega i es descarrega del mitjà
de transport i, un cop signat pel comprador, és el justificant que la mercaderia
ha estat lliurada.
El departament comercial emetrà quatre exemplars de l’albarà:
– L’original per al comprador.
– Una còpia per al magatzem com a justificant de sortida de la mercaderia.
– Una còpia més per tal que el propi departament comercial la pugui arxivar
i controlar les operacions comercials.
– Una còpia que el comprador ha de signar donant la seva conformitat i
que lliura al transportista que porta la mercaderia.
A B
Número de document:
Número de comanda:
Data
Codi Quantitat Descripció Preu unitari Preu total
Co n d i c i o n s d e l l i u ra m e n t
Transportista: Paquets:
Lloc de lliurament: Observacions:
9.5. Albarà.
Conformitat
Signatura del comprador
C
D
E
F
A
B
C
D
E
Identificació del venedor.
Identificació del comprador
i data d’expedició.
Identificació del document.
Identificació de la mercaderia.
Condicions de lliurament.
F Declaració de conformitat
del receptor.
165
9.4. L’albarà té, entre altres,
la funció de justificar el lliurament
de les mercaderies per part del
transportista.

166
9
4
Casos pràctics
Elaboració d’un albarà
·· Un cop que el Joaquim Riasol Borns envia la comanda i MAGATZEMS GERMANS POUS, SA, l’accepta, el pas
següent és lliurar la mercaderia sol·licitada que s’ha d’acompanyar amb l’albarà. A continuació, veurem
com s’elabora.
MAGATZEMS GERMANS POUS, SA
c/ Tramuntana, 5, Roses
Tel.: 977 222 299
Correu electrònic: magpous@secosa.es
NIF A-130000123.
Número de document: 123
Número de comanda: 25
Activitats proposades
Riasol Borns
Avinguda de la Pau, 12, l’Estartit
Tel. 977 111 223
NIF 8126634-K, 30
Data: 21-11-2008
Codi Quantitat Descripció Preu unitari Preu total
P4-50 30 Ordinadors de sobretaula 920,00 27 600,00
Co n d i c i o n s d e l l i u ra m e n t
Transportista: a càrrec del venedor Paquets: 30 (un per ordinador)
Lloc de lliurament: domicili del comprador Observacions:
9.6. Albarà. Solució del cas pràctic.
Vistiplau de l’empleat de recepció del magatzem
Data i signatura: 21-11-2009
3·· Quins dels documents del procés de compravenda són emesos pel venedor?
4·· Indica les diferències i les similituds que existeixen entre els següents documents de la compravenda:
comanda i albarà.

Unitat 9 - Gestió administrativa de l’empresa
2.4 > La factura
Concepte i contingut
La factura és el document expedit pel venedor, a càrrec del comprador,
que acredita jurídicament la compravenda de béns o la prestació
de serveis.
– Per tant, és un document que ha de tenir forma escrita.
– El venedor l’expedeix per tal que el comprador pagui el preu de l’operació
comercial.
– Es regeix per la legislació vigent i és un comprovant amb valor legal.
El contingut de la factura està determinat pel Codi de Comerç i per la Llei
37/1992, de l’impost del valor afegit.
Contingut de la factura
Identificació
de les parts
Identificació
del document
Descripció
de l’operació
i preu total
Informació sobre el pagament
167
– Identificació del venedor: nom, cognoms i raó social, domicili fiscal i codi d’identificació
fiscal. Si el venedor és una societat obligada a inscriure’s al Registre Mercantil,
també s’hi ha de fer constar les dades registrals.
– Identificació del comprador: nom, cognoms i raó social, domicili fiscal i codi d’identificació
fiscal.
– Lloc i data d’emissió.
– Número correlatiu: en cas que existeixin diversos centres de facturació, cada
un s’identificarà amb un número de sèrie.
– Referències als documents de compra (número de comanda) i de lliurament (número
d’albarà).
– Descripció dels productes: codi, quantitat i descripció.
– Preu unitari i import total de cada producte.
– Descomptes: tipus i quantia.
– Altres despeses i avançaments (transport, assegurança, etc.).
– Base imposable per a l’aplicació de l’IVA.
– Tipus tributari de l’IVA de cada producte.
– Quota d’IVA repercutida.
– Quota de recàrrec d’equivalència, si s’escau.
- Total de la factura.
– Data de pagament.
– Forma de pagament.
Al contingut de la factura hi sobresurt un element nou, que és l’impost
sobre el valor afegit (IVA). Aquest impost, que grava la compravenda, ha
de figurar en totes les factures, ja que el venedor té l’obligació de cobrarlo
al comprador i d’ingressar-lo (un cop compensat l’IVA que ha pagat)
trimestralment a l’Agència Tributària estatal. Els tipus de gravamen per
a l’IVA són els següents: tipus general, 16 %; tipus reduït, 7%, i tipus superreduït,
4%.
Elaboració i format de la factura
Les fonts d’informació per realitzar la factura s’obtenen de la comanda i
de l’albarà. Una de les parts més importants de la confecció de la factura
és el càlcul del seu import total.

168
Factura de repàs
En moltes ocasions, les empreses tenen
relacions comercials constants (contractes
de subministrament), de forma
que, per a cada enviament, s’emet el
corresponent albarà però es factura de
forma periòdica, per la qual cosa una
factura pot incloure diversos enviaments
i, per tant, diversos albarans.
Aquestes factures s’anomenen factures
de repàs.
Vocabulari
Arxiu: local o moble on es custodien i
col·leccionen de forma ordenada i classificada
documents originals, públics i privats,
produïts per l’empresa, acumulats
en el transcurs de les seves activitats,
que són preservats amb finalitats jurídiques
i econòmiques.
A
B
C
Identificació del venedor.
Identificació del comprador.
Identificació del document.
D Descripció de l’operació
i preu total.
E Càlcul de la quota d’IVA
corresponent.
F Informació del pagament.
Per aquest motiu, és necessari tenir en compte la legislació fiscal, que té
previstos tots els supòsits i excepcions. Tot i això, es pot descriure un procediment
base:
– Càlcul de l’import de cada producte. Es multiplica la quantitat pel preu
unitari.
– Aplicació dels descomptes. En el cas en què el descompte sigui específic
per a cada producte, es calcula un per un (multiplicant l’import pel tipus
de descompte). En el cas en què sigui general, es calcula sobre l’import
total.
– Suma de les despeses auxiliars. Se suma la quantia de totes les despeses
a càrrec del comprador. A la factura s’especifiquen una per una.
– Càlcul de la base imposable. La base imposable és: l’import total, menys
els descomptes, més les despeses auxiliars.
– Aplicació del tipus d’IVA. En el cas en què tots els productes de la factura
tributin al mateix tipus d’IVA, només es calcula una base imposable.
En el cas en què la tributació sigui a diferents tipus d’IVA, es calcula una
base imposable per cada tipus.
– Càlcul de la quota d’IVA. Cada base imposable s’ha de multiplicar pel tipus
d’IVA corresponent. Si s’escau, també s’aplica el recàrrec d’equivalència.
A
F
Lloc i data:
Número de factura:
Codi Unitat Descripció
Total parcial
Base
imposable
El total de la factura és: l’import total, menys els descomptes, més
les despeses auxiliars, més la quota d’IVA.
Recàrrec d’equivalència
Data de venciment:
Forma de pagament:
9.7. Factura.
Tipus d’IVA
Comanda núm.:
Albarà núm.:
4 %
7 %
16 %
Preu
unitari
Quota
d’ I VA
Total
factura
Preu
total
B
C
D
E

Unitat 9 - Gestió administrativa de l’empresa
9
5
Casos pràctics
Elaboració d’una factura
·· Un cop que MAGATZEMS GERMANS POUS, SA, ha lliurat la mercaderia, ha d’emetre la corresponent factura.
Sabent que els productes objecte del contracte tributen al tipus general d’IVA, a continuació veurem
com s’elabora.
Solució ··
MAGATZEMS GERMANS POUS, SA
c/ Tramuntana, 5, Roses
Tel. 977 222 299
Correu electrònic: magpous@secosa.es
NIF A-130000123.
R. mercantil de xxx, Tom xxx, secció xxª, foli xx, full xx
Lloc i dat a : Roses, 24-11-2009
Número de factura : 190
Activitats proposades
5·· Indica la utilitat de la factura en el procés de compravenda.
Riasol Borns
Avinguda de la Pau, 12, l’Estartit
Tel. 977 111 223
NIF 8126634-K, 30
Comanda núm. 25
Albarà núm. 123
Codi Quantitat Descripció Preu unitari Preu total
P4-50 30 Ordinadors de sobretaula 920,00 27 600,00
Total parcial 27 600,00
B ase
imposable
Recàrrec d’equivalència
Data de venciment: 29-11-2009
Tipus d’ I VA
6·· Elabora un esquema del procés de càlcul de la factura aplicant-lo a la situació següent: compra de 200
unitats de producte a 5 €/unitat, amb un descompte del 7% sobre el preu, i es carrega 90 € per embalatges.
El tipus d’IVA que correspon a la mercaderia d’aquesta operació és el general.
4 %
7 %
Quota
d’ I VA
27 600,00 16 % 4 416,00
Forma de pagament: 50% en efectiu i 50% efecte comercial a 90 dies data. Total factura 32 016,00 €
9.8. Factura. Solució del cas pràctic.
169

170
Altres documents de pagament
– Pagaré: document de crèdit que conté
la promesa incondicional del deutor
(comprador) de pagar una quantitat
establerta en una data determinada.
En el moment d’emetre el pagaré,
s’estableixen els interessos. Els
pagarés han de ser sempre nominatius.
– Transferència bancària: procés mitjançant
el qual es transmet diners des
del compte bancari de l’ordenant
(comprador) cap al compte bancari
del beneficiari (venedor). En el cas en
què tots dos comptes corresponguin a
la mateixa entitat bancària, es denomina
traspàs. En qualsevol cas, és una
operació bancària sotmesa a comissions
i altres despeses que es carreguen
al compte de l’ordenant.
A
B
C
D
E
F
G
H
I
Matriu.
Rebut pròpiament dit.
Número del document, correlatiu al
talonari.
Data d’emissió; per tant, de
cobrament i pagament.
Nom de qui paga.
Quantitat en lletres.
Causa que ha generat el pagament.
Quantitat en xifres.
Signatura de qui emet el rebut,
qui cobra.
3 >> Documents de pagament i cobrament
El procés administratiu de la compravenda finalitza amb l’extinció del
contracte per compliment de les obligacions d’ambdues parts. Com ja
hem comentat, l’obligació principal del comprador és pagar el preu, i el
dret bàsic del venedor, cobrar-lo. Existeixen diferents formes de pagament
pactades pels contractants, essent una de les més importants i habituals
el pagament al comptat, que es realitza en el moment de l’entrada
de la mercaderia i de la factura, o en un breu espai de temps, i es pot
fer de les formes següents:
● En efectiu. Lliurament de bitllets i monedes de curs legal.
● Xec. Lliurament d’un document que permet al venedor cobrar el seu
import en un determinat banc.
● Transferència bancària. El comprador ordena al seu banc que transfereixi
fons a un compte bancari del venedor.
● Targeta. El pagament es realitza mitjançant una operació per la qual
una entitat financera abona el preu al venedor (al comptat) i el carrega
al comprador (al comptat o a crèdit).
● Domiciliació bancària de rebuts. El venedor presenta el rebut en un
banc al qual el comprador ha autoritzat a pagar.
El preu de la venda no es veu modificat per aquesta forma de pagament.
3.1 > El rebut
El rebut és un document en què una persona manifesta que ha rebut
una quantitat de diners per part d’una altra. Se sol lliurar
quan la compra es liquida en diversos pagaments per justificar-los
tots. Moltes vegades, se signa la factura posant-hi la paraula ““ppaa-ggaaddaa””:
aquesta manifestació de cobrament té la mateixa validesa
que un rebut.
Aquest document, que se sol utilitzar en talonaris, consta de dues parts:
– Matriu. És la part que està subjecta al talonari i queda en poder de qui
expedeix el rebut com a element de control.
– Rebut pròpiament dit. És el resguard que lliura signat com a justificant
de pagament.
A
E
F
G
He rebut de
la quantitat d’euros
per
C
Núm.
B
He rebut de
la quantitat d’euros
R E B U T
de de
D de de
H
Són € € H Signat.
9.9. Rebut.
per
Núm.
C
D
E
F
G
I

Unitat 9 - Gestió administrativa de l’empresa
3.2 > El xec
El xec és un document mercantil pel qual un banc o una entitat de
crèdit s’obliga al pagament d’una determinada quantitat per ordre
d’un dels seus clients i amb càrrec al seu compte bancari.
Existeixen diferents tipus de xecs, els més habituals dels quals són els següents:
– Xec conformat. El banc garanteix l’autenticitat de la signatura del lliurador
i l’existència de fons en la quantia indicada al xec.
– Xec creuat. Amb aquest sistema, el xec només pot ser abonat mitjançant
ingrés al compte del beneficiari. Es formalitza creuant dues barres
paral·leles a l’anvers. D’aquesta forma s’evita que, en cas de pèrdua, el
pugui cobrar un tercer.
– Nominatiu, o emès a favor d’una persona determinada, on figura el seu
nom i cognoms.
– Emès al portador. No s’hi designa cap nom, per la qual cosa qualsevol
persona podrà procedir al seu cobrament.
Els aspectes legals més importants sobre el xec són els següents:
– Si no s’hi indica algun dels requisits que figuren al document anterior,
s’entendrà que no ens trobem davant d’un xec vàlid, llevat que l’omissió
es refereixi al lloc de pagament, cas en el qual s’entendrà com a vàlid el
que figuri al costat del lliurat (el banc).
– És pagador a la vista; és a dir, es pot cobrar en qualsevol data, amb independència
de la que figuri al xec.
– S’emet, amb càrrec a un determinat compte, que ha d’atendre el mandat
de pagament, sempre i quan hi hagi fons al compte del qual es va
emetre el xec i amb el límit de saldo d’aquest compte. Així, és possible
que l’entitat financera aboni parcialment la quantitat que figura al xec
per la inexistència de fons suficients.
– Per poder emetre un xec, és necessari que –entre el lliurador i el banc–
s’hagi realitzat un contracte bancari pel qual se li permeti disposar de
fons d’aquesta manera i que existeixin fons dipositats al compte corrent.
En qualsevol cas, el lliurador (titular del compte contra el qual es va emetre
el document) respondrà del pagament del xec.
A
D
E
9.10. Xec.
F
G
C
B
El xec sense fons
i les comissions bancàries
171
En cas en què la persona que emet el
xec no tingui fons al seu compte bancari
quan es presenta el document per al
cobrament, el banc no ho pagarà i el tenidor
haurà de negociar amb l’emissor
del document o presentar una demanda
judicial per via executiva. En el cas en
què el xec hagi estat ingressat en un
banc, quan aquest el retorna per impagat,
cobrarà una comissió que cal sumar
a la que havia cobrat prèviament per
l’ingrés del document, i que el beneficiari
podrà exigir a l’emissor del xec en
la seva demanda.
A
B
Banc emissor del document.
Número complet del compte bancari
contra el qual s’emet el xec.
C Quantitat econòmica que es reflecteix
en xifres al xec.
D Nom de qui l’ha de cobrar, segons el tipus
de xec.
E Quantitat que ha de pagar el banc al
titular del xec, en lletres.
F Lloc i data d’emissió del xec.
G Signatura del titular del compte contra
el qual s’emet el xec.

172
Diferents efectes comercials
A més del pagaré i la lletra de canvi,
existeix un altre efecte comercial de
gran ús en el tràfic mercantil: l’anomenat
warrant, que és un document de dipòsit
que garanteix la propietat de les
mercaderies dipositades en un magatzem
i que poden ser venudes, sense que
surtin del lloc on estan emmagatzemades,
mitjançant l’endós de l’esmentat
document. El warrant s’utilitza molt al
comerç internacional i, a diferència de
les lletres i els pagarés, no és un document
de pagament sinó un títol de propietat.
1
2
3
4
5
6
El lliurador gira la lletra i la presenta
al lliurat.
El lliurat signa la lletra.
El lliurador lliura la lletra al prenedor.
El prenedor presenta la lletra al lliurat
(al seu venciment).
El lliurat paga al prenedor.
El prenedor paga al lliurador.
ENDOSSATARI
Rep la propietat de la lletra del lliurador
Relació d’intercanvi
LLIURADOR
- Emet la lletra
- Venedor
3
3.3 > La lletra de canvi
La lletra de canvi és un document mercantil pel qual una persona
—el lliurador— ordena a una altra persona —el lliurat— el pagament
d’una determinada quantitat de diners en una data determinada o
amb un venciment concret. El pagament de la lletra de canvi es pot
realitzar al lliurador o a un tercer, anomenat beneficiari, prenedor o
tenidor, a qui el lliurador ha transmès o endossat la lletra de canvi.
En funció del seu venciment, les lletres de canvi es poden classificar de la
forma següent:
– Pagadora a la vista. Cal pagar-la en el moment de la seva presentació.
– A data fixa. El dia del venciment serà el que consti a la lletra de canvi.
– A un termini des de la data. El venciment tindrà lloc transcorregut un determinat
termini comptat des de la data que s’indica a la lletra, i en el seu
còmput no es tindran en compte els dies inhàbils (diumenges i festius). Si
el termini s’estableix per mesos, es computaran de data a data.
– A un termini des de la vista. La lletra serà pagadora quan transcorri el
termini establert des del moment en què s’accepta.
A la lletra de canvi intervenen necessàriament els següents elements personals:
– El lliurador. És la persona creditora del deute i qui emet la lletra de canvi
per tal que el deutor o lliurat l’accepti i es faci càrrec del pagament
del seu import.
– El lliurat. És el deutor, qui ha de pagar la lletra de canvi quan arribi la data
indicada o de venciment. El lliurat pot acceptar o no l’ordre de pagament
donada pel lliurador i, en cas que l’accepti, quedarà obligat a efectuar-lo.
En aquest cas, el lliurat es denominarà acceptant.
– El prenedor, portador, tenidor o beneficiari. És la persona que té al seu
poder la lletra de canvi i a qui se li ha d’abonar.
També hi poden intervenir les persones següents:
– L’endossant. És el que endossa una lletra o la transmet a un tercer.
– L’endossatari. És aquell a favor del qual s’endossa la lletra (el que rep la lletra).
– L’avalista. És la persona que garanteix el pagament de la lletra.
6
1
2
PRENEDOR
- Banc
- Cobra la lletra de canvi
- Paga la lletra al lliurador
AVALISTA
Paga la lletra en cas que no ho faci el lliurat
4
Relació de conflicte
LLIURAT
- Accepta la lletra
- Paga la lletra
- Comprador
5

Unitat 9 - Gestió administrativa de l’empresa
El document lletra de canvi
La lletra s’ha d’expedir en imprès oficial o timbre emès per l’Estat, i el seu
import estarà en proporció a la quantia que s’hi reflecteixi.
La insuficiència del timbre de la lletra pot comportar dificultats per emprendre
accions contra el deutor en cas que sigui impagada.
1
8
9
10
14
1 Localitat en què s’expedeix la lletra.
2 Moneda de curs legal en què es denomina la
quantitat, a Europa normalment euros.
3 Import de la lletra en xifres.
4 Timbre que indica la quantitat que permet
consignar el document.
5 Data de venciment, si s’escau.
6 Tipus de venciment.
9.11. Lletra de canvi.
5
7
8
7
15
Identificació del prenedor de la lletra.
Import de la lletra en lletres.
9 Lloc de pagament de la lletra al seu venciment.
10 Acceptació del lliurat, si s’escau,
degudament datada i signada.
11 Clàusules de la lletra.
12 Identificació del lliurat.
2 3
6
11
12
173
13 Identificació i signatura del lliurador.
14 Aval, amb data, identificació de l’avalat i
identificació i signatura de l’avalista.
15 Endós, amb data, identificació i
signatura de l’endossant i identificació
de l’endossatari.
16 Espai en blanc en què es poden
incloure clàusules, successius endossos o
el protest.
4
13
16

174
Un document de l’Edat Mitjana
Els mercaders florentins van ser els primers
a fer servir la lletra de canvi al segle
XIII. El seu ús es va anar estenent
pels països mediterranis al llarg dels segles
XIV i XV. A Espanya, apareix com a
mitjà de pagament al segle XV, i les primeres
de les que es té constància documental
es van girar a Medina del Campo
al novembre de 1493.
Consideracions sobre la lletra de canvi
El contingut i el tràfic de les lletres de canvi estan regulats a la Llei 19/1985,
Canviària i del Xec, en què a més de l’esmentat hi apareixen els següents
aspectes, de gran importància:
Aspectes legals de la lletra de canvi
Acceptació
Aval
Endós
Protest
Negociació
El lliurat es converteix en acceptant, és a dir, en l’obligat
principal i directe. Sense l’acceptació, el lliurat no estarà
obligat al pagament de la lletra de canvi, independentment
de les accions que s’hagin d’exercir en contra seu per la negativa
a signar la lletra. Si el lliurat no accepta la lletra, el
beneficiari de la lletra de canvi o tenidor es podrà adreçar
contra el lliurador per reclamar-ne el pagament.
L’acceptació l’ha de realitzar el lliurat mitjançant la signatura
de la lletra de canvi. Pot ser total o parcial respecte de la
quantitat consignada a la lletra de canvi i no pot estar subjecta
a cap condició.
És la declaració inclosa a la lletra de canvi, que té com a finalitat
garantir-ne el pagament.
L’avalista assumeix, juntament amb el lliurat, la responsabilitat
del pagament de la lletra de canvi, i només respon del
pagament de la lletra si ha estat acceptada pel lliurat i sempre
dins dels límits en què aquesta acceptació s’hagi produït.
És la declaració inclosa a la lletra per la qual el prenedor
transmet a una altra persona o endossatari els drets de cobrament
derivats de la lletra de canvi. Per tant, l’endossatari
és el beneficiari de la lletra de canvi i adquireix la titularitat
del crèdit que es conté a la lletra de canvi amb els mateixos
drets que tenia el lliurador.
És un acte notarial que serveix per acreditar que s’ha produït
la falta d’acceptació o de pagament de la lletra de canvi. El
protest notarial pot ser substituït per una declaració signada
pel lliurat, en què consti la seva negativa a acceptar o a pagar
la lletra.
El lliurat disposarà de dos dies hàbils per pagar la lletra davant
del notari, cas en el qual li serà lliurada, o per formular
les al·legacions que estimi convenients.
Transcorregut el termini sense que s’hagi pagat la lletra, el
notari retornarà al tenidor la lletra i l’acta de protest, amb
les manifestacions del lliurat, en el cas en què n’hagi realitzat,
per tal que exerceixi les accions legals oportunes contra
el lliurat.
El protest s’ha de realitzar en els cinc dies següents a la data
de venciment de la lletra.
És la presentació de la lletra de canvi en un banc o entitat financera
per fer-ne efectiu l’import abans de la data que hi
figura com a data de venciment.
El banc abonarà l’import de la lletra de canvi menys els interessos
i els descomptes que es meritin des del moment del
pagament fins a la data del venciment, així com una comissió
per altres despeses que es poguessin originar, com correu,
transport, etc.

Unitat 9 - Gestió administrativa de l’empresa
9
6
Cas final
El procés documental de la compravenda
·· La Rosa Camps Padullés, amb NIF 03123123-E, és empresària individual i regenta una botiga d’electrodomèstics,
situada a l’Avinguda dels Coloms, 8, 06010 de Sabadell.
El Martí Finestres Forns, amb NIF 07145541-Q, és empresari individual i propietari d’un magatzem regional
d’electrodomèstics al carrer President Macià, 230, 08080 de Barcelona.
El Martí és proveïdor habitual de la Rosa, de manera que tenen una relació comercial de confiança. Per
aquest motiu, no fan servir cap model escrit de contracte de compravenda.
El dia 6 de novembre, la Rosa fa la seva comanda número 198 al Martí:
– 6 frigorífics combinats (F-23001) a 350 €.
– 10 plaques vitroceràmiques (PV-12023) a 400 €.
– 9 forns electrònics (HE-10156) a 380 €.
Les condicions de compra són les següents:
– Lliurament en 15 dies.
– Descompte del 5% sobre preu de catàleg.
– Preu dels embalatges: 3 € per paquet. Es fa un paquet amb cada electrodomèstic.
– Forma de pagament: 60% en un xec al lliurament de les mercaderies, i 40% en una lletra a 60 dies vista
a partir de l’emissió de la factura.
– Transport i assegurança per compte del venedor, lliurant la mercaderia corresponent al propi domicili del
comprador.
El Martí accepta la comanda i la serveix el dia 27 de novembre. El document que emet el venedor és el
número 212.
La factura, que s’emet el dia 1 de desembre, venç 5 dies després; l’operació és la número 210 i el tipus
d’IVA és el general.
Per al pagament al comptat, la Rosa emet un xec del Banc del Vallès. El Martí confia les seves operacions
al Banc de Llevant.
Descriu el procés documental de la compravenda, elaborant els documents i indicant qui els emet.
Solució ··
Comanda
El document que obre aquest procés administratiu és la comanda, expedida pel comprador, i té el mateix
efecte legal que un contracte de compravenda.
Un cop que el Martí (venedor) rep la comanda, ha de comprovar les seves existències i comunicar la seva
acceptació, si s’escau (es pot fer per carta o de forma oral).
Albarà
Tan bon punt les mercaderies estan preparades per a la seva expedició, es confecciona l’albarà per acompanyar-les
en el transport. En rebre la mercaderia, la Rosa (la compradora) utilitzarà l’albarà per comprovar
que són les que va sol·licitar a la comanda.
175

176
Rosa Camps Padullés
Av. dels Coloms, 8
06010 - Sabadell
Tel.: 93 39 33 33
NIF: 03123123-E
Martí Finestres Forns
c/ President Macià, 230
08080 – Barcelona
Tel.: 93 29 39 49
NIF: 07145541-Q
Rosa Camps Padullés
Av. dels Coloms, 8
06010 - Sabadell
Tel.: 93 39 33 33
NIF: 03123123-E
Lloc i data: Barcelona
1/12/2009
Comanda núm.: 212
Número de factura: 210
Albarà núm.: 198
Codi Quantitat Descripció
Preu
unitari
FC-23001 6 Frigorífics combinats
350 €
PV-12023 10 Plaques vitroceràmiques
400 €
HE-101156 9 Forns electrònics
Subtotal
Descompte 5% sobre el subtotal
Embalatges 3 €/paquet
380 €
Preu
total
2 100,00 €
4 000,00 €
3 420,00 €
9 520,00 €
- 476,00 €
75,00 €
Total parcial 9 119,00 €
Base
imposable
Tipus
4%
7%
Quota
9 119,00 €
16% 1 459,04 €
Data de venciment: 05/12/2009
Forma de pagament: 60% en efectiu i 40% efecte comercial Total factura a 60 dies vista 10 578,04 €
efecte comercial a 60 dies vista
Factura.
Martí Finestres Forns
c/ President Macià, 230
08080 – Barcelona
Tel.: 93 29 39 49
NIF: 07145541-Q
Número: 198 Data: 6 de novembre de 2009
Codi Quantitat Descripció
FC-23001
PV-12023
HE-101156
6
10
9
Frigorífics combinats
Plaques vitroceràmiques
Forns electrònics
Condicions
Data de lliurament: 2 7/11/2009 Descomptes: 5%
Lloc de lliurament:
Domicili del comprador
Forma de lliurament:
Transport per compte del venedor
Observacions
Preu
unitari
350 €
400 €
380 €
Preu
total
2 100,00 €
4 000,00 €
3 420,00 €
Forma de pagament: 60% al comptat i 40%
en lletra de canvi amb venciment a 60 dies
vista
Altres despeses:
Embalatge 3€ / paquet
Signatura del comprador
Signat: Rosa Camps Padullés
Martí Finestres Forns
c/ President Macià, 230
08080 – Barcelona
Tel.: 93 29 39 49
NIF: 07145541-Q
Número de document: 198
Número de comanda: 212
Codi Quantitat Descripció
FC-23001
PV-12023
HE-101156
Comanda. Albarà.
Factura
5. Aplicació del tipus d’IVA. En aquest cas, és el tipus d’IVA general.
16% de 9 119,00 = 1 419,04 €
Rosa Camps Padullés
Av. dels Coloms, 8
06010 - Sabadell
Tel.: 93 39 33 33
NIF: 03123123-E
Data: 27 de novembre de 2009
Preu
unitari
Tan bon punt la mercaderia estigui lliurada, s’emet
la factura per part del venedor. El càlcul de la factura
és el següent:
1. Càlcul de l’import de cada producte. Per calcular-lo,
es multiplica la quantitat pel preu unitari:
6 x 350 = 2 100,00
10 x 400 = 4 000,00
9 x 380 = 3 420,00
9 520,00 €
2. Aplicació dels descomptes:
5% de 9 520,00 = 476,00 €
3. Suma de les despeses auxiliars. Se suma la quantia
dels embalatges, és a dir, 3 € per 25 embalatges:
3 x 25 = 75,00 €
4. Càlcul de la base imposable: import total, menys
els descomptes, més les despeses auxiliars:
9 520 – 476 + 75 = 9 119,00 €
6. El total de la factura és igual a l’import total menys els descomptes, més la quota de l’IVA: 9 520,00 –
476,00 + 75,00 + 1 459,04 = 10 578,04 €
6
10
9
Frigorífics combinats
Plaques vitroceràmiques
Forns electrònics
Transportista:
A càrrec del venedor
Lloc de lliurament:
Domicili del comprador
Condicions
350 €
400 €
380 €
Preu
total
2 100,00 €
4 000,00 €
3 420,00 €
Paquets:
25 (un per electrodomèstic)
Observacions:
Data i signatura: 27/11/2009

Unitat 9 - Gestió administrativa de l’empresa
Xec
Un cop emesa la factura, i tenint
en compte la forma de pagament,
el pas següent és pagar el
60% al comptat.
Atesa la quantitat econòmica, el
més lògic és que es pagament es
realitzi mitjançant un xec del
banc al comprador, ja que es
tracta d’un mitjà de pagament i
l’obligació de pagar és del comprador.
El 60% fa referència al total de la factura incloent-hi l’IVA.
10 578,04 x 60% = 6 346,83 €
Rebut
El venedor emet un rebut per la
mateixa quantitat que el xec,
per tal de lliurar-lo al comprador
com a justificant de pagament.
El document tindrà el número
345.
Lletra de canvi
Per últim, i per saldar el total del
cost de la compra i tancar el cicle
documental, el venedor emet
una lletra de canvi per l’import
pendent de la factura:
10 578,04 – 6 346,83 = 4 321,21 €
Xec.
Rebut.
Lletra de canvi.
Martí Finestres Forns
Sis mil tres-cents quaranta-sis euros i vuitanta-tres cèntims
Sabadell (Barcelona)
Quatre mil tres-cents vint-i-un euros amb vint-i-un cèntims
1-12-2009
29 01 2009
Banc de Llevant
c/ Bisbe Serret, 22
08081- Barcelona
Barcelona, 1 desembre
Sense despeses
Rosa Camps Padullés
c/ President Macià, 230
Barcelona
08080 Barcelona
Euros 4 321,21
6 346,83
09
0000 0000 00 0000000000
Martí Finestres Forns
c/ President Macià, 230
08080 - Barcelona
177