ÍNDEX - Macmillan Profesional

ÍNDEX
Unitat 1 - Salut i malaltia. L’auxiliar d’infermeria 6
1>> Introducció 7
2>> Concepte de malaltia 11
3>> Models d’infermeria 15
4>> L’auxiliar d’infermeria 22
Unitat 2 - Cèl·lules i teixits 28
1>> Introducció 29
2>> Estructura de les cèl·lules eucariotes 30
3>> Fisiologia de les cèl·lules eucariotes 33
4>> Concepte de teixit 36
5>> Consideracions anatòmiques 47
Unitat 3 - Higiene i neteja del pacient 54
1>> Introducció 55
2>> Histologia de la pell i annexos cutanis 56
3>> Organització topogràfica de la pell 59
4>> Fisiologia de la pell 59
5>> Lesions elementals de la pell 60
6>> Higiene i neteja 63
Unitat 4 - Sistema osteomuscular 78
1>> Introducció 79
2>> Higiene postural 88
3>> Mobilització de pacients 96
4>> Trasllat de pacients 105
5>> Ajuda a la deambulació 107
Unitat 5 - Úlceres per pressió (UPP) 112
1>> Introducció 113
2>> Classificació i localització 114
3>> Agents causals i factors predisposants 117
4>> Avaluació de riscos, prevenció i tractament 119
Unitat 6 - Aparell cardiorespiratori 128
1>> Introducció 129
2>> Fisiologia de l’aparell cardiovascular 135
3>> Patologies de l’aparell cardiovascular 138
4>> Aparell respiratori 141
5>> Fisiologia de l’aparell respiratori 146
6>> Patologies de l’aparell respiratori 148

ÍNDEX
Unitat 7 - Les constants vitals 154
1>> Introducció 155
2>> Temperatura 157
3>> Pols 162
4>> Respiració 166
5>> Tensió arterial 168
6>> Pressió venosa central 171
Unitat 8 - Fulls de registre. Gràfiques d’hospitalització 176
1>> Introducció 177
2>> Descripció dels apartats d’una gràfica 178
3>> Tipus de gràfiques 181
4>> Registre de les dades en la gràfica clínica 182
5>> Equilibri hídric 184
Unitat 9 - Cures respiratòries 192
1>> Introducció 193
2>> Fisioteràpia respiratòria 196
3>> Procediments d’aplicació d’oxigen (oxigenoteràpia)
4>> Procediments de ventilació mecànica relacionats amb l’auxiliar
201
d’infermeria. Ventiloteràpia 208
5>> Aspiració de secrecions respiratòries 212
6>> Cures del pacient amb intubació endotraqueal 214
7>> Cures del pacient amb traqueotomia 216
Unitat 10 - Aparell urinari 224
1>> Introducció 225
2>> Fisiologia del ronyó 229
3>> Patologies renals 231
4>> Alteracions de la funció urinària 232
5>> El pacient incontinent 233
6>> Bossa de diüresi 236
7>> Sondatge vesical 238
8>> Recollida de mostres 241
9>> Tècniques de depuració extrarenal 244
Unitat 11 - Aparell digestiu 250
1>> Introducció 251
2>> Fisiologia de la digestió 259
3>> Patologies de l’aparell digestiu 262
4>> El pacient ostomitzat 265
5>> El sondatge rectal 269
6>> Administració d’ènemes 271
7>> Sondes nasogàstriques 273

ÍNDEX
Unitat 12 - Alimentació i dietètica 278
1>> Introducció 279
2>> Nutrients bàsics 281
3>> Necessitats nutricionals 288
4>> Dietes preventives o terapèutiques 291
5>> Procediments d’ajuda en l’alimentació oral 293
Unitat 13 - Aparell genital masculí i femení 304
1>> Introducció 305
2>> Aparell genital femení 309
3>> Patologies de l’aparell genital masculí 315
4>> Patologies de l’aparell genital femení 317
5>> Malalties de transmissió sexual 319
6>> Embaràs, part i puerperi 320
Unitat 14 - Cures del nounat 328
1>> Introducció 329
2>> Valoració inicial i primeres cures del nounat 333
3>> Cures generals del nounat 335
4>> Alimentació del nounat 337
5>> Seguiment del lactant 342
Unitat 15 - L’ancià 350
1>> Introducció 351
2>> Conceptes bàsics 353
3>> El procés biològic de l’envelliment 354
4>> Serveis sociosanitaris 360
5>> Valoració de les necessitats de l’ancià 361
6>> Cures de l’auxiliar d’infermeria 363
7>> Aspectes a tenir en compte en la vida diària dels ancians autònoms 365
Unitat 16 - El pacient terminal 370
1>> Introducció 371
2>> Protocols d’infermeria relacionats amb el malalt terminal 373
3>> Reacció del pacient davant d’una malaltia terminal 375
4>> Reacció dels familiars davant de la notificació d’una malaltia terminal 375
5>> Agonia del pacient terminal 376
6>> Signes de mort 376
7>> Cures post mortem 377
8>> Dol 379
9>> Donació i trasplantament d’òrgans i teixits 380
10>> Protocol de cures d’infermeria abans d’un trasplantament 381

ÍNDEX
Unitat 17 - Procediments diagnòstics 386
1>> Introducció 387
2>> Exploració 387
3>> Diagnòstic per imatge 388
4>> Estudis mitjançant impulsos elèctrics 394
5>> Estudis de mostres biològiques 395
6>> Proves funcionals 398
7>> Funcions de l’auxiliar d’infermeria en les proves diagnòstiques 399
Unitat 18 - Cures al pacient quirúrgic 404
1>> Introducció 405
2>> Cures preoperatòries d’infermeria 406
3>> Cures intraoperatòries d’infermeria 410
4>> Cures postoperatòries d’infermeria 412
5>> Drenatges 416
Unitat 19 - Terapèutica farmacèutica 422
1>> Introducció 423
2>> Composició dels medicaments 424
3>> Farmacocinètica 425
4>> Farmacodinàmica 427
5>> Vies d’administració de medicaments 427
6>> Classificació farmacològica 429
7>> Administració de medicaments 431
8>> Errors de medicació 446
9>> Toxicitat dels fàrmacs 447
10>> Punt SIGRE: sistema integrat de gestió i recollida d’envasos 447
Unitat 20 - Termoteràpia, crioteràpia i hidroteràpia 452
1>> Introducció 453
2>> Crioteràpia 456
3>> Hidroteràpia 457
Unitat 21 - Primers auxilis 464
1>> Introducció 465
2>> Valoració de l’entorn i del pacient 465
3>> Valoració del nivell de consciència 466
4>> Suport vital bàsic 468
5>> El carro de parada 474
6>> Hemorràgies 475
7>> Ferides 478
8>> Cremades, causticacions i congelacions 480
9>> Lesions traumatològiques 482

SUMARI
■ Descripció dels
apartats d’una gràfica
■ Tipus de gràfiques
■ Formes de complimentar
una gràfica
u n i t a t
■ Representació de
constants vitals
8
Fulls de registre.
Gràfiques d’hospitalització
OBJECTIUS
·· Descriure els apartats que formen part d’una gràfica.
·· Registrar les activitats i les dades numèriques de les constants
vitals d’un pacient.
·· Identificar els factors que afecten l’equilibri hídric
del pacient.
·· Realitzar la valoració del balanç hídric d’un pacient.

Unitat 8 - Fulls de registre. Gràfiques d’hospitalització
1 >> Introducció
La gràfica hospitalària és un document clínic que recopila dades
d’un pacient.
Representa la relació que aquestes dades o observacions tenen entre si i
aporta informació ràpida i precisa sobre l’evolució del pacient.
És un element que forma part de la història clínica del malalt i que, per
tant, està subjecta a la LOPD (Llei Orgànica de Protecció de Dades) pel que
fa a confidencialitat, custòdia i conservació.
Cada centre hospitalari dissenya els models o formats més adients per als
serveis als quals va destinat (Figura 8.1).
8.1. Exemple de model de gràfica d’hospitalització. Document cedit per la Xarxa Sanitària
i Social de Santa Tecla.
177
8.2. La gràfica hospitalària és un
document clínic que recopila dades
d’un pacient.

178
Suport informàtic de la gràfica
Actualment, el suport paper de la gràfica
està essent substituït per suport
informàtic per mitjà de diversos programes
que representen gràfiques en
un monitor d’ordinador i que permeten
guardar, recuperar o imprimir les
dades sempre que sigui necessari.
2 >> Descripció dels apartats d’una gràfica
Les gràfiques es configuren atenent a les necessitats de cada unitat d’un
centre sanitari, però en general totes consten dels següents apartats: dades
identificatives, representació de les constants vitals, registre de balanç
d’entrades i sortides i registres diversos.
2.1 > Dades identificatives
En aquest apartat, es registren les dades de filiació del pacient i les referents
al centre i la unitat d’hospitalització. Les parts més habituals que se
solen registrar són (Figura 8.3):
– Anagrama de l’hospital.
– Identificació del pacient: nom i cognoms, telèfon, número d’història clínica
del pacient, etc. (Habitualment, aquestes dades estan recollides en
unes etiquetes codificades, que s’enganxen a la gràfica en l’espai destinat
a la filiació del pacient).
– Unitat_____________, ITF/TLF_____________, llit_____________, número de
gràfica.
– Mes i any en curs.
– Data o dia d’hospitalització.
– Al·lèrgies: si té al·lèrgies a medicaments, aliments, etc. es registra de
forma visible i, si no en té, se sol registrar amb les sigles N/C (no conegudes).
8.3. Exemple de l’apartat de dades identificatives d’una gràfica hospitalària. Document
cedit per la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla.
2.2 > Representació de les constants vitals
Aquest apartat disposa d’una quadrícula on registrar les constants
vitals. Està graduada en intervals per representar els valors de cada
constant i disposa d’escales de referència per a cada constant, representades
per les sigles R, TA, P i Ta (respiració, tensió arterial, pols i temperatura).
La quadrícula de constants que apareix a la gràfica presenta divisions
verticals que separen els dies i els torns de matí, tarda i nit (M-T-N), així
com divisions horitzontals de dos tipus: unes línies gruixudes que marquen
els paràmetres que apareixen en les diferents escales de constants
i unes línies més fines per representar valors compresos entre aquests
intervals.
El valor de cada interval en una gràfica serà diferent segons el disseny
i la constant a tractar.

Unitat 8 - Fulls de registre. Gràfiques d’hospitalització
Per calcular el valor de les divisions intermèdies dels diferents paràmetres,
es resta a un dels valors donats en l’escala la dada inferior marcada en la
línia horitzontal gruixuda i el número resultant es divideix entre el número
d’espais compresos entre les dues línies gruixudes (Figura 8.4).
8.4. Exemple de l’apartat de representació de constants vitals d’una gràfica hospitalària. Document cedis per la Xarxa Sanitària i Social de
Santa Tecla.
Exemples
Per a calcular en aquesta gràfica els valors dels intervals per a la temperatura i el pols (vegeu el requadre
groc de la Figura 8.4), es farà de la manera següent:
– Valor de cada divisió de la T = 37 ºC - 36 ºC = 1 ºC 1 ºC / 5 (espais) = 0,2 ºC per a cada interval d’aquesta
gràfica.
– Valor de cada divisió del P = 100 bpm – 80 bpm = 20 bpm 20 bpm / 5 (espais) = 4 bpm.
Els rangs de representació de les constants vitals més utilitzats en els models de gràfiques són:
– Respiració (R): entre 5 i 50 respiracions per minut.
– Tensió arterial (TA): entre 20 i 270 mmHg.
– Pols (P): entre 60 i 140 pulsacions per minut.
– Temperatura (T): entre 35 i 40 graus centígrads.
2.3 > Registre de balanç d’entrades i sortides
En aquest apartat es registren, d’una banda, totes les aportacions que
s’han administrat al pacient i, de l’altra, totes les seves sortides o pèrdues.
En la seva part final, disposa d’un espai per anotar la diferència entre
ells per torns o per dies. Les dades més habituals que apareixen en
aquest apartat són:
– Ingesta del pacient en cada torn (en cc).
– Dieta codificada.
– Volum total de líquids ingerits i eliminats durant 24 hores.
– Líquids perfosos (sèrums, transfusions, etc.).
– Balanços diaris i acumulats (Figura 8.5).
179

180
8.6. En l’apartat de registres
diversos inclourem qualsevol dada
important no reflectida en apartats
anteriors.
8.5. Exemple de l’apartat de registre d’entrades i sortides d’una gràfica hospitalària.
Document cedit per la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla.
2.4 > Registres diversos
Aquest apartat inclou qualsevol altra dada important que no estigui registrada
en els apartats anteriors.
Pot ser molt variat, però les dades més habituals són:
– Pes-Talla.
– Dieta.
– Oxigen.
– Índex de Norton.
– Nivell de dependència.
– Exploracions especials (Figura 8.7).
8.7. Exemple de l’apartat de registres diversos i de sortides d’una gràfica hospitalària.
A més d’aquestes dades que apareixen habitualment, a vegades hi ha un
apartat específic per a:
– Terapèutica, s’ha d’especificar en els torns de M-T-N, i mitjançant codis,
els medicaments, vies d’administració, dosis prescrites i horaris d’administració
de la medicació.
– Evolució i pla de cures d’infermeria.
– Observacions i activitats que no estiguin reflectides en el registre.

Unitat 8 - Fulls de registre. Gràfiques d’hospitalització
3 >> Tipus de gràfiques
Hi ha diversos tipus de gràfiques hospitalàries que, en termes generals,
podem classificar en ordinàries i especials.
3.1 > Gràfiques ordinàries
Registren els valors obtinguts en dos o tres torns (M-T-N). El seu format
permet que el registre es pugui efectuar en un període setmanal (gràfica
setmanal) o mensual (gràfica mensual). Els registres més freqüents
en aquestes gràfiques són els descrits en els apartats anteriors.
3.2 > Gràfiques especials
Destinades a recopilar dades del pacient que necessiten estar controlades
més exhaustivament de l’habitual, perquè el seu estat de salut ho requereix.
Són gràfiques horàries, per a un sol dia, que tracten d’aportar la
màxima informació. S’utilitzen en les unitats de cures intensives (UCI),
urgències, quiròfans, sales de reanimació i unitats de diàlisi.
Els registres més freqüents en aquestes gràfiques són (Figura 8.8):
– Constants vitals: tensió arterial, pols, temperatura, respiració, pressió
venosa central (PVC).
– Balanç de líquids.
– Nivell de consciència i pupil·les.
– Analítiques.
– Medicació.
– Control de vies, catèters, sondes i drenatges.
– Paràmetres del respirador.
– Qualsevol paràmetre important per a la unitat que ha dissenyat la gràfica.
8.8. Exemple de gràfica especial. Cures intensives. Document cedit per la Xarxa Sanitària i
Social de Santa Tecla.
Situacions no habituals
181
Si es produeixen situacions que no són
habituals, per exemple quan el
pacient està en dejú, s’ha de registrar
i especificar-ne el motiu (preparació
per a quiròfan, petició de proves analítiques,
etc.).
Signatura de la gràfica
És important que la signatura del professional
sanitari sigui llegible en les
gràfiques o documents que registrin les
activitats que realitzi en l’àmbit sanitari.

182
8.10. Exemple de gràfica hospitalària.
4 >> Registre de les dades a la gràfica clínica
Les dades de les constants vitals s’anoten
representades per un punt (.) –o línia
vertical (|), en el cas de la tensió arterial–
en l’espai que li correspongui, en el
torn de matí, tarda o nit (M-T-N). Aquests
punts s’uneixen formant un gràfic que
representa l’evolució d’aquesta constant
(temperatura, pols, respiració i tensió
arterial).
La tensió arterial es representa mitjançant
la unió dels punts corresponents a
tensió arterial diastòlica i tensió arterial
sistòlica, donant com a resultat una
línia limitada per aquests punts.
La representació gràfica d’aquesta constant
no serà, per tant, un gràfic continu,
sinó una successió de línies verticals i
paral·leles.
8.9. La T.A. es pot representar de forma numèrica
en comptes de lineal, en alguns tipus de gràfiques.
Les constants vitals i altres dades de la gràfica
es registren amb colors i simbologia de
cada centre sanitari, si bé els més freqüents
són els representats a la taula següents i en
la Figura 8.10.
Aquests paràmetres poden ser modificats o suprimits per altres, a criteri de
cada hospital.
Color Abreviatura Representació Escala
Temperatura Vermell T Punts 35 a 40
Pols Blau P Punts o encreuaments 60 a 140
Respiració Negre R Punts o aspes 5 a 50
Tensió arterial Verd TA Línies 20 a 270

Unitat 8 - Fulls de registre. Gràfiques d’hospitalització
En l’actualitat, s’estan començant a utilitzar fulls de registre d’activitats
específiques d’auxiliars específiques d’auxiliars d’infermeria. Els centres
que les usen disposen d’instruccions de complimentació, amb la finalitat
d’unificar criteris en el registre de dades (Figura 8.11).
8.11. Exemple de full de registre d’activitats d’infermeria. Document cedit per l’Hospital
Universitari Vall d'Hebron.
Activitats proposades
1·· Pren les constants vitals a companys o familiars i representa-les en una gràfica ordinària repartides en
quatre dies, en els tres torns corresponents.
MES
ANY DIA HORES
Verd Negre Blau Vermell
183
8.12. Quan una dada és superior al
rang de l’escala presentada en la
gràfica, es dibuixa el punt en algun
lloc per sobre de la quadrícula de
dades i s’anota el valor de forma
numèrica.
Web
A l’adreça següent podràs veure una
gràfica d’auxiliar d’infermeria amb les
consegüents instruccions: www.hrc.es/
asistencia/enfermeria_ registros.htm
En la següent pàgina web de l’Hospital
Ramón y Cajal podem trobar tots els
registres d’infermeria que s’utilitzen,
amb les corresponents instruccions de
complimentació www.hrc.es/pdf/ asistencia/enfermeria/registros/actividadae.pdf

184
Vocabulari
Equilibri hídric: és quan entren i
surten les mateixes quantitats de
líquid del cos humà.
8.13. Safata preparada amb la dieta
d’un pacient, en un hospital.
5 >> Equilibri hídric
L’aigua és una substància inorgànica formada per dos molècules d’hidrogen
i una d’oxigen. Es considera el compost químic més abundant de la
naturalesa, així com en el cos humà. Constitueix entre un 50 i un 70 % del
pes corporal d’individus adults i entre un 70 i un 80 % del pes corporal
dels lactants.
El balanç de líquids d’un pacient és la diferència que s’obté entre els
líquids ingerits i els eliminats.
És garantia de salut aconseguir que s’estableixi un balanç equilibrat entre
els líquids ingerits i els eliminats. Aquest equilibri no té perquè produir-se
en 24 hores, sinó que es poden compensar els guanys o pèrdues d’un dia
amb les d’un altre.
Les necessitats d’aigua per a un adult són de 2,5 a 3 litres al dia.
5.1 > Ingesta de líquids
Els líquids del cos humà procedeixen de tres fonts principals:
– Líquid ingerit: aigua, sucs, etc.
– Líquid procedent dels aliments sòlids, que representa la meitat de les
necessitats de líquids de l’adult.
– L’aigua formada per reaccions metabòliques de l’organisme.
En circumstàncies normals, l’ingrés diari total d’aigua és de 2 100 a
2 800 ml. Si fem el càlcul de l’ingrés total de líquids en 24 hores, equivaldria
a la següent distribució:
– Líquids ingerits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 000 a 1 500 ml/dia.
– Líquid procedent d’aliments sòlids . . . . . . . . 900 a 1 000 ml/dia.
– Oxidació metabòlica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200 a 300 ml/dia.
TOTAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 100 a 2 800 ml/dia.
5.2 > Pèrdues o sortides de líquids
L’aigua del cos humà es perd a través de la pell per sudoració, dels pulmons
en el procés de la respiració i pels ronyons en l’orina.
A més, la femta també porta un volum mínim de líquid.
La pèrdua diària total de líquids del cos humà en circumstàncies normals
és d’uns 2 100 a 2 800 ml, depenent del volum del líquid ingerit:
– Orina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 000 a 1 600 ml/dia.
– Femta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 a 200 ml/dia.
– Pèrdues insensibles: són les pèrdues a través de la respiració i la suor.
Es calcula que, en condicions normals de temperatura i activitat física,
suposa uns 1 000 ml/dia.
TOTAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 100 a 2 800 ml/dia.

Unitat 8 - Fulls de registre. Gràfiques d’hospitalització
5.3 > Factors que afecten l’equilibri de líquids i electròlits
Els factors més importants que poden modificar la quantitat de líquids eliminats
i ingressats són:
– Edat. Nens i nadons necessiten més líquids i electròlits, ja que les seves
pèrdues són majors.
– Alteracions en la funció renal.
– Ingestió insuficient, tant de líquids com d’aliments.
– Alteracions del tub gastrointestinal.
– Sudoració i evaporació excessives.
– Hemorràgies, drenatges de ferides, cremades i traumatismes, etc.
– Temperatura ambient.
– Clima. Les temperatures elevades afavoreixen el procés de sudoració i,
com a conseqüència, l’eliminació excessiva de líquids del cos humà.
– Estrès. Augmenta el metabolisme cel·lular.
– Estat de salut. Vòmits, diarrees, i estats patològics, com per exemple, les
patologies cardíaques, que poden afectar el reg sanguini dels ronyons i
produir una disminució dels productes de residu del metabolisme.
– Activitat física elevada. Augmenta la pèrdua de líquids.
5.4 > Indicacions del control de líquids
El balanç diari es realitza en tots els pacients ingressats. Habitualment, el
control es basa en un control diari d’ingesta i eliminació de líquids, però
en determinades situacions és necessari un control més exhaustiu, registrant
fins i tot quantitats mínimes, en una gràfica dissenyada per a control
de balanços hídrics. Algunes de les situacions que requereixen un
major control del balanç de líquids són:
– Pacients en estat crític (malaltia aguda, cremades, etc.).
– Pacients amb malalties cròniques tipus diabetis, càncer, MPOC, etc.
– Pacients postoperats.
– Pacients amb pèrdues abundants de líquids produïdes per diarrees,
vòmits, febre elevada, etc.
– Pacients amb drenatges.
5.5 > Medició dels ingressos
En l’apartat d’ingressos, mesurarem:
– La ingesta oral. Es mesura atenent al volum estimat de les racions estàndard
d’aliments ingerits. Els recipients utilitzats per a contenir els aliments
que es distribueixen al pacient són de diferents formes i capacitats
i cada centre sanitari o hospital disposa de taules que relacionen
aquests volums.
– Es mesuraran, així mateix, els aliments naturals o preparats farmacèutics
subministrats per sonda nasogàstrica.
– Sueroteràpia. Es registren totes les quantitats de les diferents solucions
prefoses, tant de forma contínua com les usades per a la dissolució de
medicacions intravenoses.
Necessitats d’aigua per edats
Necessitats
Edat en ml/kg/dia
Líquids de rentat gàstric,
o per a irrigacions
185
Fins a 1 mes. 100-150 ml/kg/dia.
1 a 6 mesos. 90 ml/kg/dia.
6 a 18 mesos. 80 ml/kg/dia.
2 a 5 anys. 70 ml/kg/dia.
Adult. 35-45 ml/kg/dia.
No es comptabilitzen en els balanços
hídrics. El control, en aquest cas, es
realitza anotant al full d’evolució el
volum i l’hora d’administració de la
solució d’irrigació i el drenatge obtingut.
La diferència entre aquestes dues
xifres és el líquid corporal que s’ha eliminat.
8.14. El balançe diari es realitza en
tots els pacients ingressats.

186
Tècnica
– Transfusions. Si el pacient necessita la perfusió de qualsevol component
sanguini (concentrat d’hematies, plasma o plaquetes) s’anotarà en l’apartat
corresponent de la gràfica.
– El balanç de la ingesta oral correspon a l’auxiliar d’infermeria i els
ingressos intravenosos (sueroteràpia i transfusions) són tècniques d’infermeria.
Medició de la ingesta de líquids
·· Es realitzarà la medició i el registre de totes les aportacions ingerides pel pacient immediatament després
de retirar la safata d’aliments, comprovant la quantitat real que ha pres el pacient.
Material:
- Guants.
- Recipients de diverses graduacions.
- Full de registre o gràfica.
Protocol:
1. Rentar-se les mans i col·locar-se els guants.
2. Informar i explicar al pacient que estigui autoritzat a beure lliurement que ha d’anotar les quantitats de
líquid ingerides quan no estigui present l’auxiliar.
3. Observar i anotar la quantitat d’aliment consumit en retirar la safata de menjar.
4. Registrar les xifres comptabilitzades al llarg del torn o del dia.
5. Sumar les quantitats per obtenir el total d’ingressos realitzats en el torn.
6. Sumar els parcials dels tres torns per calcular el volum total de líquids ingerits en 24 hores.
7. Anotar les possibles observacions i incidències.
ENTRADES
INGESTA Torn
ORAL Torn
N. ENTERAL
N. PARENTERAL
Sèrums IV SF
Transfusions
8.15. Exemple de balanç d’ingressos.
5.6 > Medició de pèrdues de líquids
En aquest apartat, s’anotaran les pèrdues per:
Finalització del tractament
de sueroteràpia
– Diüresis o deposicions.
– Pèrdues insensibles (suor i respiració).
– Vòmits, drenatges, hemorràgies i qualsevol altra pèrdua, en cas que n’hi
hagi.

Unitat 8 - Fulls de registre. Gràfiques d’hospitalització
Tècnica
Mesura de la pèrdua de líquids
·· Es realitzarà la mesura i el registre de totes les pèrdues que es produeixin al llarg del dia.
Material: guants d’un sol ús, recipients graduats, bosses de diüresi, drenatges, etc., i full de registre
o gràfica.
Protocol:
1. Rentar-se les mans i posar-se els guants.
2. Preparar l’equip.
3. Informar el pacient sobre el procediment i demanar la seva col·laboració.
4. Registrar les pèrdues procedents de:
- Diüresi o eliminació d’orina, aproximadament 1 500 ml/dia. La mesura pot ser:
• Diüresi total: es recull i es mesura cada micció en un recipient graduat, amb capacitat suficient
per emmagatzemar l’orina de 24 hores, anotant al final del dia el volum total.
• Diüresi parcial: mesura i registre de l’orina eliminada en cada micció.
- Deposicions: es recull la deposició i es calcula el volum en relació amb el pes. S’eliminen de 100 a
400 ml al dia.
Les patologies diarreiques fan augmentar el volum d’eliminació.
- Pèrdues insensibles: entre sudoració i respiració s’eliminen aproximadament 1 000 ml d’aigua/dia.
En cas de febre o sudoració excessiva, cal ajustar les quantitats segons el protocol del centre sanitari.
- Pèrdues relacionades amb situacions patològiques:
• Drenatges o hemorràgies: el líquid drenat i/o contingut hemorràgic es recull de la bossa col·lectora
i es mesura amb una xeringa de 50 cc si és poca quantitat o amb recipients graduats si el
drenat o l’hemorràgia són abundants. Si no és recollit en bossa col·lectora, es mesurarà pesant
les gases de la cura i el xopador, si és necessari.
• Vòmits: si hi ha el temps suficient per recollir-los, la mesura del vòmit es realitza en un recipient
graduat.
5. Registrar les xifres comptabilitzades al llarg del torn o del dia.
6. Sumar les quantitats per obtenir el total de pèrdues realitzades en el torn.
7. Sumar els parcials dels tres torns per calcular el volum total de líquids eliminats en 24 hores.
8. Anotar observacions i incidències.
Observacions:
- Quan es recull l’orina, femta, material drenat, etc., se n’observa l’aspecte i les característiques,
registrant-ho en la gràfica d’infermeria.
- Si hi hagués diverses bosses de recollida de líquids, es marcaran amb un número o lletra, que anotarem
en la gràfica d’hospitalització del pacient per poder identificar el volum registrat amb el drenatge
corresponent.
- La diferència entre líquids ingerits i líquids eliminats es denomina balanç de líquids.
- En condicions normals, aquest resultat és equilibrat.
- Balanç positiu: al cos humà es retenen més líquids dels que s’eliminen.
- Balanç negatiu: l’eliminació de líquids és superior a la retenció.
- Exemple de complimentació en registres gràfics de balanços hídrics.
187

188
Idees clau
G. setmanals
G. mensuals
Ordinàries
Tipus
GRÀFICA CLÍNICA
GRÀFIQUES I BALANÇOS
BALANÇOS
Ingesta Sortida i pèrdua Factors que afecten
hídric
– Temperatura
– Pols
– Respiració
– Tensió arterial
Especials Constants vitals
Mesura
– Pes
– Talla
– Dieta
– Oxigen
– Índex Norton
Diversos
Registres gràfics de dades
Ingrés Pèrdua
– Ingesta oral
– Sueroteràpia
– Transfusions
Registres gràfica
– Diüresis
– Femta
– Pèrdues
insensibles
– Vòmits
– Diarrees

Unitat 8 - Fulls de registre. Gràfiques d’hospitalització
Activitats finals
.: CONSOLIDACIÓ :.
1·· Recopila informació a Internet sobre l’equilibri hídric.
.: APLICACIÓ :.
1·· Identifica els valors per a les següents constants a la gràfica:
– Temperatura dels dies: 15, 17 i 19. – Respiració dels dies: 15, 16 i 20.
– Pols dels dies: 14, 16 i 20. – Tensió arterial dels dies: 15, 18 i 20.
DATA
TORN
Respon les següents preguntes:
a) Calcula la diüresi total dels dies 1r, 2n i 3r.
b) Calcula la quantitat total de sèrum administrat.
c) Calcula el total de la ingesta del pacient.
d) Quantes transfusions se li han posat? Quina és la quantitat de volum perfós?
ENTRADES
SORTIDES
TALLA
Dieta
INGESTA Torn
ORAL Total
N. ENTERAL
N. PARENTERAL
Sèrums IV SF
Transfusions
DIÜRESIS
DEPOSICIONS
VÒMITS
ASP. GÀSTRICA
PES
Torn
Total
DRENATGES A
B
P. INSENSIBLES
BALANÇ
TOVA TOVA TOVA TOVA TOVA
BALANÇ ACUMULAT - 2165
Codi
189

190
Cas final
Gràfica hospitalària
·· Emplena i realitza el balanç en una gràfica amb les següents dades obtingudes en la setmana del dia 16
al 22 del mes d’octubre:
Dia 16/1.º 17/2.º 18/3.º 19/4.º 20/5.º 21/6.º 22/7.º
Torn M T N M T N M T N M T N M T N M T N M T N
Pols 103 107 128 113 94 86 74
Respiració 16 23 31 19 13 21 15
Temperatura 36,3 36,8 37,4 37,6 37,8 37,4 37,1
Solució ··
TA 120/70 145/88 128/80 100/60 105/50 135/80 115/50
Dieta Tova s/s Tova s/s Tova s/s Tova s/s Tova s/s Tova s/s Tova s/s
Sèrum salí
0,9%
400 400 400 400 400 400 300 300 300 300 300 300 200 200 200 200 200 200 >
Transfusions 400 400 400
Ingesta 500 400 200 500 300 300 600 500 200 600 400 300 500 500 400 600 400 200 700 600 400
Diüresis 300 200 400 400 300 400 300 500 600 500 400 200 400 400 200 300 400 300 100 300 400
Deposicions 300 200 300 100 100
Drenatge 100 100 50 100 50 50 50 X X X >

Unitat 8 - Fulls de registre. Gràfiques d’hospitalització
Fernando Alonso inicia la remuntada
cap al lideratge del Mundial
en la prova més dura del calendari,
des del punt de vista físic,
Malàisia. El propi Fernando ho
sap bé, ja que el 2005 va guanyar
la cursa després de córrer amb
el sistema d’aigua trencat des de
la segona volta, per la qual cosa
gairebé es desmaia al podi.
Els pilots afronten una calor i
una humitat extrema, que els
pot causar una pèrdua de 3,5 a
4 litres de líquids, ja que han
de treballar en una cockpit
(cabina del cotxe) que arriba a
una temperatura que supera
els 50 graus sense excessius
problemes. I els F-1 ni tenen
aire condicionat ni els pilots
poden anar en màniga curta,
per la qual cosa tant Alonso i
Lewis com la resta de pilots de
la graella treballen en unes
condicions en què la deshidratació
pot aparèixer sense problemes.
Deshidratació
És la major preocupació en
condicions extremes.
Afecta la concentració, el control
de l’equilibri, els reflexos
i, per tant, les prestacions al
volant. Per aquest motiu, la
preparació de Fernando passa
per incrementar, ja abans de
la seva arribada a Kuala
Lumpur, els nivells de líquids
en anticipació al que després
se li exigirà. Això permet al
cos adaptar-se a l’increment
de líquids posterior.
Electròlits
La beguda que prenen els
pilots per a aquesta hidratació
és rica en electròlits, ja que
reemplaça els minerals i sals
perduts per l’esforç en una
situació de calor intensa. Els
mateixos líquids s’usen en tots
els circuits, així que no és
quelcom estrany per al cos
dels pilots. La rehidratació
segueix durant tot el cap de
setmana.
JJeett llaagg
A aquest inconvenient s’afegeix
el molest jet lag o canvi d’hora.
Per a superar-lo, els pilots s’hi
REVISTA SANITÀRIA
EL GRAN PREMI DE MALÀISIA ÉS EL QUE
MÉS EXIGEIX ALS PILOTS DE F-1
Fernando Alonso suarà la remuntada al circuit de Sepang
Activitats
adapten mitjançant una combinació
de recursos psíquics i
psicològics. El cos ha de tenir
una entrada suau al nou horari,
per la qual cosa s’utilitza
una lleugera sessió d’exercici,
una mica de son i un programa
d’alimentació que ajuda a
passar aquest procés ràpidament.
El cos sol necessitar uns
dies en acostumar-se a la calor
i la major part d’aquesta habituació
es dóna entre els primers
tres o quatre dies.
Tennis i ssttrreettcchhiinngg
Per últim, a la seva arribada a
Malàisia, Fernando ja està dedicant
una part del seu temps a
jugar a tennis amb el seu entrenador
a l’aire lliure per treballar
en aclimatació. I, com a
afegit, realitzarà exercici cardiovascular
sota sostre, així
com stretching (estirament
amb gomes) lleuger. Hamilton,
per exemple, ha estat a
Tailàndia tres setmanes, amb
unes condicions similars de
temperatura.
Font: Marca
1·· Busca informació a Internet o a la biblioteca sobre la deshidratació i els efectes que produeix en l’organisme.