Els oficis artesanals a l'entrada del segle XXI

Antoni Ricart i Serena Treball Fi de Carrera d’Humanitats
verns i, sobretot, els pollancres o xops que voregen els rius de la comarca han estat
objecte tradicional d’explotació, sigui per a llenya, sigui per a la construcció.
Subproductes forestals
A part de l’extracció de fusta i de llenya, els forests forneixen tot una colla d’altres
productes, que han estat objecte d’explotació en el curs de la història. El bosc
mediterrani de la Noguera, que té un rendiment molt baix en fusta i és menyspreat en
aquest sentit, ofereix altres productes que el fan un medi extraordinàriament ric i
justifiquen, si es vol, la preservació del bosc típic de la comarca.
El carbó vegetal havia estat la font d’ingressos forestals principal de les àrees on
dominava l’alzina, el roure i frondoses semblants. La producció, tal com s’ha esmentat
anteriorment, caigué amb l’adveniment del petroli i del gas, però ha estat represa en
alguns indrets en funció de la demanda domèstica urbana 4 .
De la mateixa manera que el carbó vegetal, també s’ha reprès la producció de carbonet,
que s’utilitza per fer carn a la brasa. El carbonet, fet amb branquillons del sotabosc,
representava antigament una primera matèria gratuïta per als carboners, que obtenien
així un benefici net de la producció.
L’aglà és el fruit de l’alzina i del roure, que avui tot just serveix per alimentar els
senglars i alguns remugants de pastura. Poques utilitats immediates es poden trobar a
aquest fruit en l’estat actual del bosc; però a les èpoques de restricció i autarquia els
aglans van tenir un paper important per alimentar el bestiar i es van arribar a vendre al
mercat.
El romaní, el timó, l’espígol i moltes altres plantes naturals de la comarca han estat
recol·lectades de sempre, tant per al consum familiar com per a la venda, pel seu interès
medicinal o industrial. A la vall d’Àger hi ha precedents de la transformació de l’espígol
en colònia.
Un altre producte que s’extrau del bosc són els bolets, molt variats a la comarca de la
Noguera (pebràs, palomí, pinatell, rossinyol, etc.) però no representen cap negoci
important comparat amb altres comarques de Catalunya; tot i que la recol·lecció de la
tòfona és una excepció ja que té un valor econòmic molt gran i la comarca de la
Noguera és una productora important d’aquest apreciat bolet. En bones condicions, un
tofonaire pot arribar a collir 170 kg de tòfones en una campanya. Les zones més
productives són als municipis d’Àger i de Vilanova de Meià.
LA INDÚSTRIA
El procés d’industrialització de la comarca
Secularment, l’economia de la Noguera s’havia recolzat gairebé exclusivament en un
sector agrari dominant i en un conjunt de nuclis terciaris que atenien la demanda de la
població rural de les àrees d’influència. Aquest esquema senzill ja no és vàlid avui en
dia. Malgrat les limitacions evidents de la comarca de la Noguera (carreteres de mitja
4 Això ha arribat quan ha deixat de fer carboneres l’única persona, ja d’edat, que encara en feia a la
comarca de la Noguera, a la vall d’Àger, fa uns vint anys.
Els oficis artesanals a l’entrada del segle XXI. La realitat a la comarca de la Noguera - 15 -