Els oficis artesanals a l'entrada del segle XXI

Antoni Ricart i Serena Treball Fi de Carrera d’Humanitats
de Lleida. I aquest interès és, avui en dia, degut a que en queden pocs de ferrers de tall i
ell es jubilarà aviat i com s'ha dit abans, l'ofici de ferrer de tall desapareixerà de les
terres de Ponent.
El material per a treballar
En tota la seva producció d'eines, en Miquel Olibar hi posa
la seva marca com a ferrer de tall: "Olibar Ponts".
Enclusa amb les eines per poder ficar
la seva marca com a ferrer de tall
Les eines són d'acer, que al trempar-lo agafa consistència, i
això és el que talla. Actualment, conta en Miquel Olibar, de
dificultats a l’hora d’usar material no n'hi ha cap, ja que el
que es compra és bo, ja se sap de quina qualitat és, diferent
era vint o trenta anys enrera, quan anaves a comprar a un
magatzem el gènere, l'acer, per poder treballar i fer eines,
no era tot de la mateixa qualitat, podia ser més bo o més
dolent i quan havies fet l'eina i li donaves el "tremp" (és a dir: agafar un tros d'acer i
esmolar-lo, després d'escalfar-lo de trempar-lo a l'oli quan estava calent, perquè l'acer
tingué un color vermell, o a l'aigua i l'acer es tornava molt fort, llavors tallava bé, sinó
és fes el tremp, l'eina no tallaria), havies d’anar en compte que no fos massa fort, ja que
es trencaria, ja sigui al tallar una branca o al segar, i que tampoc fos massa fluix, ja que
es doblegaria com el ferro (el ferro sí que es doblega, l'acer ben treballat, no).
Així doncs, tenint en compte que el material avui per avui és bo, el ferrer de tall
solament ha d'observar el color de l'acer una vegada ficat al foc, ha d'agafar una tonalitat
anomanada "color cirera", una vegada té aquest to, es fica a l'oli i ja queda bé per
treballar-lo. No hi ha cap aparell ni cap màquina que et digui quan està a punt l'acer per
treballar-lo, és senzillament l'experiència del ferrer de tall que indica que ja el pot
treballar.
Abans, com que el material no era del tot bo, tot i tenir experiència per reconèixer el
color que agafa l'acer quan l’escalfes, no sempre sortien les eines bé, algunes vegades
es trencaven i altres es doblegaven, avui per avui, això ja no és així, sempre surten bé.
Eines de treball
El forn o enfornal, per calentar l'acer, és alimentat per carbó mineral o de pedra. A
l'enfornal, en Miquel Olibar sempre hi té més d'un tros d’acer per calentar, i així mentre
en treballa un, l'altre s'està preparant i posant-se a punt per picar-lo a l'enclusa.
L'enfornal sempre està encès mentre es treballa, i així, a part de servir com a estri de
treball, també serveix, sobretot a l'hivern i en els dies de fred, perquè apareguin, de tant
en tant, els amics d'en Miquel Olibar per donar-li conversa i d’aquesta manera fer “petar
la xerrada”.
L'enclusa és un tros d'acer que s'utilitza com a suport de l'escalaborn, que en aquest cas
és de fusta, en els treballs manuals de forja. En Miquel Olibar té l'enclusa ben a prop de
l'enfornall, i d'aquesta manera l'acer no se li arrofreda pel camí.
Els oficis artesanals a l’entrada del segle XXI. La realitat a la comarca de la Noguera - 31 -