Els oficis artesanals a l'entrada del segle XXI

Antoni Ricart i Serena Treball Fi de Carrera d’Humanitats
cendra de llenya i posteriorment es deixa curar en caves subterrànies, on s’emmotlla. La
peça té un pes que va de quilo a quilo i mig.
És un formatge de tipus madurat semicurat, de llet de cabra en forma cilíndrica amb un
contingut de matèria grassa del 61’35 % i és conserva a uns 10ºC embolicat en un drap
humit.
La matança artesana del porc
Relat de l’última matança del poc en la qual vaig participar vaig participar a casa de la
meva cunyada, l’Agnès i del seu home el Pepito de Ca l’Abat, a Albesa, on de fet hi
participa quasi tota la família. En aquest acte tan ancestral i artesà de la matança del
poc, cada participant té la seva tasca ben definida
A la casa del Pepito d'Albesa, de renom Ca l’Abat, encara es mata el porc com
abans, malgrat estigui "prohibit", i tampoc miren el mes per matar-lo, ja que
actualment es pot congelar tot en congeladors.
Quan van matar el porc, ens vam reunir un bon grapat de familiars, una
persona li agafava la cua i els altres les potes, i els matadors, que eren els
Carrutxos d’Albesa, li van clavar un ferro al coll i el varen deixar dessagnar i la
sang, la varen posar en un cubell. Després, un agafava el bufador i el cremava i
l'altre, amb un ganivet, li treia el rastre que li quedava del foc. Quan ja estava
tot cremat, li van fer la clenxa a l'esquena,
el van obrir i li van treure el llom, el fetge,
la cansalada.... L'Agnès es va preparar
per fer la botifarra negra. Mentrestant, la
padrina de la casa, la mare de l'home de
l'Agnès, la Bepa, va treure els budells i els
va netejar. Després li van treure el cap, la
cansalada i tot el que quedava. Ho van
posar tot en cubells i van començar a fer
el mandongo.
Desagnament del porc
Durant tot el dia es feia rodar la màquina. Vam començar a fer les botifarres
negres i blanques mentre la Teresa, l’Úrsula i l'Agnès lligaven les llonganisses i
els xoriços, un altre membre de la família, el Pepito, tallava a bocins el que li
donava l'Agnès, la seva dona, com la panxa, la cansalada, les costelles. Al final
no va quedar ni rastre. Ho vam posar tot al congelador i a gaudir del porc.
Treball a banda és la preparació del pernil. Van agafar les potes de l'animal i
les refregaven amb llima i les reblien de sal dins d'uns caixons o "pernileres" i
els posaven pes per damunt per tal que es mantinguessin ben atapeïdes.
Aproximadament al cap d'un mes les trauran i les untaran de pebre roig. Quan
en fan varies les tapen amb un saquet de gassa i les posen a secaven en un lloc
ben ventilat de casa
A TALL DE CLOENDA:
Els oficis artesanals a l’entrada del segle XXI. La realitat a la comarca de la Noguera - 52 -