Els oficis artesanals a l'entrada del segle XXI

Antoni Ricart i Serena Treball Fi de Carrera d’Humanitats
Eines de treball
La ganiveta o “cutxilla”, com l’anomena el Josep, que l’usa per retallar les soles.
El “sacabocao” que usa per fer forats als cinturons, fer ullets.
Les agulles per cosir a mà; que eren del pèl del coll del porc senglar, o com diu el Josep
de “jabalí”, on es feia el “cabo” tot ficant la pega, que el Josep anomena “pez”, al fil,
que aquest era de cànem, i a l’agulla: llavors es cosia. Això sí, no és pot usar més
d’una vegada. El Josep diu tot orgullós, que de ben segur que no en té cap més sabater
en tota la contrada.
El peu de burro, que antigament era de tres peus, el taló, el “caballero” i la senyora, el
primer peu és per picar el taló, el segon per picar la sola de sabata d’un home i el tercer,
tal com diu la paraula, per les sabates de senyora. Es fica damunt de les cames,
d’aquesta manera no fa soroll al terra, encara que veritablement feia mal a les cuixes.
Posteriorment va sortir el peu de burro d’un peu, que aquest estava posat sobre una base
de fusta i es recolzava al terra, d’aquesta manera alliberava les cames del cop del martell
que es donava damunt la sola per enganxar-la a la sabata.
El peu de rei, per mesurar el peu del client que li encarrega de fer un parell de sabates.
El martell, les estenalles de muntar, el ràpid, etc.
Peu de burro de tres peus
Rodet
Peu de rei, plantilla i pega
Martell, “sacabocao”, ganiveta, pega, agulles, estenalles, plantilla de paper, etc.
Peu de burro de tres peus
Els oficis artesanals a l’entrada del segle XXI. La realitat a la comarca de la Noguera - 47 -