Els oficis artesanals a l'entrada del segle XXI

Antoni Ricart i Serena Treball Fi de Carrera d’Humanitats
romandre completament aliena al procés de naixement de la indústria catalana.
Abans de l’aparició de la indústria moderna, el món rural i els petits nuclis
urbans desenvolupaven un ampli ventall d’activitats menestrals o artesanals
adreçades bàsicament a la demanda d’una rodalia més o menys immediata.
Lògicament això també succeïa a la comarca de la Noguera. Les úniques
activitats industrials de les quals en es té coneixement són les referides a la
transformació dels productes del camp, com ara els molins d’oli o els molins
fariners, i al segle XVIII hi hagué un intent d’introducció dels filats de cotó a la
vall d’Àger; i al segle XIX l’espardenyeria a Balaguer juntament amb la
indústria del cànem van ser les més importants a la comarca de la Noguera, com
a indústries artesanes.
Podem constatar que a la Noguera hi havia un bon ventall d’oficis artesanals els quals
eren una font de riquesa econòmica per a moltes famílies, a més dels petits oficis
familiars que es movien al voltant d’aquests; d’aquesta manera, tenim com exemple
l’ofici de miner, que a més de donar vida a unes quantes famílies també feia treballar el
carreter, el baster, etc. I no parlem dels oficis de necessitats bàsiques com els productors
d’oli, de farina, els flequers, els hortolans, etc., etc. els quals feien moure un bon grapat
d’altres oficis artesanals.
PER QUÈ UNS OFICIS SOBREVIUEN I ALTRES NO
Ara bé, la pregunta principal és: quines condicions han permès la supervivència d’uns
determinats oficis artesanals i la desaparició d’altres?, la resposta és molt complexa i
també molt variada segons l’ofici del qual es tracti.
Per exemple: l’ofici artesà de carboner va desaparèixer de la comarca tan aviat es va
començar a consumir energia provinent del petroli i del gas; la producció de carbó
vegetal ja no era rentable. Un altre cas és l’ofici artesà del carreter, que va
desaparèixer per força major, tal com ho comenta el carreter de Balaguer, en Ton
Camarasa, al qual la Diputació li va prohibir, com a la resta de carreters, que els carros
de rodes de fusta i envoltades de ferro poguessin circular per les carreteres asfaltades.
Igualment veiem que altres oficis artesanals, desapareixen per competència comercial,
ja que la indústria oferta el producte a més baix preu, com passa amb les forques, el
forcaire d’Alentorn, el Casimir Brescó, a l’any 2005, ven una forca de cinc pollegons
directament al comprador, al client que en vol una, per 50 euros, en canvi una forca de
sis pollegons de ferro, en una ferreteria, val solament 48 euros, tot i els intermediaris; si
el Casimir tingués distribuïdors, de ben segur que el preu de la forca de lladoner es
dispararia molt més.
En canvi altres oficis artesans sobreviuen, com és l’ofici artesà de ferrer de tall, ja que
sempre és necessària una eina de tall, qualsevol que faci hort posseeix algunes eines de
tall per fer tasques de neteja, ja que hi ha feines que un tractor no pot realitzar, com
treure herbes i altres feines de l’hort, així ho comenta el Miquel Oliber, ferrer de tall de
Ponts. Altres, encara avui en dia, sobreviuen per necessitat del client, d’aquesta manera
tenim que al Josep Farré, sabater de Balaguer, el visiten persones per a què els faci
sabates adaptades al seu peu o, algunes adaptacions, per prescripció mèdica, a les
sabates, encara que aquestes estiguin comprades o fetes en alguna altra botiga.
Els oficis artesanals a l’entrada del segle XXI. La realitat a la comarca de la Noguera - 54 -