Els oficis artesanals a l'entrada del segle XXI

Antoni Ricart i Serena Treball Fi de Carrera d’Humanitats
I també hi ha oficis artesanals que perduren i tenen èxit, sobre tot aquells relacionats
amb l’alimentació, a la comarca de la Noguera n’hi ha diversos, com són per exemple:
els artesans formatgers de la Clua, els forns o fleques on encara preparen la pasta a
mà i la couen al forn de llenya, com a Camarasa i al Pont d’Alentorn, com també el
mateix ofici artesà de pastisser, com ara Pepe Daza de Balaguer, que els fa tots
artesanalment i que l’1 de desembre del 2004 va rebre la carta de Mestre Artesà de mans
de la Generalitat de Catalunya. I altres que perduren per pur romanticisme, com podrien
ser l’ofici de puntaire, tal com ho comenta la Teresa Piqué, puntaire de Menarguens,
que ho fa per gust.
Però en general, hi ha quatre motius que fan que els oficis artesans desapareguin com a
tal a la comarca de la Noguera:
La industrialització de l’ofici, que ha fet que el producte surti més barat i amb
les mateixes i/o millors característiques que el producte artesà.
La poca rendibilitat econòmica d’un producte artesà, que fa que el jovent no
s’hi vulgui dedicar com a mitjà de vida.
L’aparició del materials plàstics (rodes de cautxú en lloc de rodes de fusta,
galledes de plàstic en lloc de cistells de vímets i canya, soles de goma en lloc de
soles de sabata, carretells de plàstic en lloc de fusta de roure, etc.)
La substitució d’un producte obtingut artesanament per un altre millor i més
còmode d’obtenir o més net, com és la substitució de carbó vegetal per petroli i
gas, o la de tracció animal per tracció mecànica.
Però també hi ha quatre motius, que fan que els oficis artesanals puguin sobreviure, a la
comarca de la Noguera, com són:
L’esperit artístic de disseny que fa l’artesà de totes les seves obres, les seves
peces o els seus productes, que fan que siguin diferents o amb característiques
pròpies; en poques paraules, el caràcter vocacional que té actualment un artesà, a
la vegada que també professional, ja que avui en dia, malgrat que l’artesà cobra
un preu pel seu producte mai és un preu adequat a l’hora treballada, ja que els
productes serien molt cars en comparació als que s’obtenen industrialment.
L’exemple el tenim amb en Josep Farré, que feia, i ara fa si convé, sabates a
mida, on un client pot sortir de la seva botiga amb la sabata dreta diferent de
l‘esquerra per la necessitat dels peus del client; el seu fill també és capaç de ferho
com a sabater que és, encara que es dediqui més a reparar-les i a la venda de
sabates fetes industrialment.
En Josep, ja no es planteja pas de viure del negoci de fer sabates, de fet ja està
jubilat; durant l’entrevista, va entrar una clienta a buscar unes sabates a les quals
havia de ficar una sola nova, la conversa va anar així:
Clienta: Hola Josep, que m’has fet les sabates?
Josep: No, solament les soles, no és el que volies?
Els oficis artesanals a l’entrada del segle XXI. La realitat a la comarca de la Noguera - 55 -