de Catalunya - Atipus

"Molt bó això", féu, en escoltar
com un dels periodistes raonava una
de les seves qüestions. I tot seguit
parlà de l'article 144 de la Constitució,
un dels temes protagonistes del
debat de la moció de confiança.
"Roca, digué Gonzàlez, es negava
quan estàvem elaborant la Constitució
a acceptar l'article 144
per por que el Govern el volgués
aplicar a Catalunya. Quan es
convencé que Catalunya no
s'adequaria als camins indicats
per aquest article, abandonà les
seves reticències. Suposem ara,
però, que al partit de Roca i
Pujol se li acut que l'article 144
pot aplicar-se avui a Andalusia.
Suposem que li expliquen al PSA
i que als seus dirigents els sembla
bé i organitzen la farsa, que
tots vam veure al Parlament, de
fer creure que és el Govern qui
proposa la via 144, per a justificar
el seu SI a la moció de confiança.
Jo el que diria és molt
senzill. Seria: Senyor Roca, moltes
gràcies, però el que vostè no
vulgui per a Catalunya, no ho
regali a Andalusia".
Quan, acabada la roda de premsa
formal, L'HORA s'acostà a Felipe
Reventós/Gonzalez, alternativa al tàndem Pujol/Suarez.
Gonzàlez per a fer-li unes quantes
preguntes més, tornà a parlar del
diputat de Convergència. "Crec
que UCD, ens digué, ha trobat en
Miquel Roca un dels seus parlamentaris
més brillants". I ja
dempeus, quan els seus companys
socialistes el reclamaven per continuar
la reunió que l'havia dut a
Catalunya, manifestà que creia que
els socialistes podien tornar a ser la
primera força política de Catalunya.
"Tot dependrà de que el partit
no miri tan cap a dintre seu i
sàpiga augmentar la seva inserció
social, perquè estic convençut
Que el socialisme democràtic
és un missatge que té una credibilitat
que manca a molts d'altres".
•
Làlbum que recull el concert que Tete Montoliu ens va oferir al Pa-
lau de la Música Catalana
el dia 8 de maig de 197SL
TETE
ONTOLIU
Per vós, si llegiu aquestes ratlles, pot ésser una ocasió de
viure "en diferit" aquell concert històric, si és que no hi
éreu. Si és que sí, que hi éreu, no ca! que en parlem més:
el doble-disc serà una magnífica constatació documental.
En aquell concert, en TETE es va manifestar tal com ell és
ara, d'una manera prou ampla i prou clara com per poderlo
conèixer. Tocant tot sol, primer: actuant en trio,
després. Reconstruïm obres clàssiques del jazz, de manera
fulgurant ("Aerigin", "Swéet Lorraine", "Walkin", "A
child is born", empalmant "Round midnight" amb "Blue
Monk"...) i sempre amb aquella precisió tècnica
meravellosa que no es desdiu de la seva fantasia creadora
sinó que encara l'estimula i là fa més possible. Al mateix
temps, expressant-se de manera original en l'idioma del
blues a través de les seves composicions pròpies ("Blues
del Palau", "Jo vull que m'acancïis"...). I també, i molt
especialment, adaptant al seu idioma jazzístic algunes
melodies tradicionals catalanes ("Cançó del lladre", "La
dama d'Aragó", "Cant dels Ocells", "Rosó"...) que a fora
del nostre país les hi aplaudeixen bojament i les fan bisar,
entusiasmats, els jazz-fans d'arreu del món (amb raó, jo
crec, perquè són precioses).
• És a dir, aquest és en TETE MONTOLIU, aquest fou el seu
concert.al Palau de la Música Catalana i aquesta és la
gravació fonogràfica que n'ha quedat com a testimoni. No
la deixeu passar per/alt.
15