de Catalunya - Atipus

no seran es nans del demà. Cal
saber si la Mediterrània és a
les portes de la mort. Cal saber si
la Mediterrània ja no pot proposar
al món la seva eterna lliçó de
moderació, de seny vital. Per
respondre a totes aquestes preguntes,
és important desmitificar
les idees assimilades i pensar,
clarament les condicions del
diàleg del demà, fomentant la
pau entre els habitants de la
Mediterrània i entre la Mediterrània
i el món.
Les dificultats de diàleg seran
superades si es té en consideració
els punts següents:
1) La necessitat d'eliminar, fora
de tota intervenció exterior
com de tota solució política imposada,
els conflictes que amenacen
actualment Pequilibri mediterrani
i, més enllà encara, els del
món, donant prioritat al conflicte
de Palestina car aquest és
l'objecte i la juguesca que separa
els àrabs i els israelians. Els
intel·lectuals presents consideren
com un deure seu el pàrtici-
Abadia de Saint Maximin, lloc que va
servir de marc a aquest primer encontre
d'intel. lectuals mediterranis.
par, no només per analitzar, sinó
amb el ferm compromís d'ajudar
a dur a terme la realització dels
drets dels treballadors, en el seu
país o en l'emigració, de la justícia,
de la llibertat i del reconeixement
dels drets nacionals inalienables
dels pobles de la Mediterrània.
2) La necessitat, per a les cultures
mediterrànies, de no oblidar
que allò que importa és el fet
d'assegurar als pobles de la Mediterrània
les condicions de desenvolupament
tècnic dominat
per ells mateixos i que correspongui
a les seves pròpies concepcions
de progrés i felicitat.
3) La necessitat de reconèixer
que la Mediterrània, al marge
dels seus valors peculiars, és
també el lloc d'interferència entre
les cultures de caire occidental
i oriental, i que aquesta no és
res si rebutja, mitjançant els
seus valors essencials, el fet de
comunicar les esmentades cultures
entre si.
Els participants a aquesta trobada
decideixen endegar un consell
que representi tots els pobles
mediterranis, que tindrà
per funció organitzar, en períodes
regulars, altres trobades
destinades a mesurar la progressió
de les tasques i dels objectius
esmentats més amunt.
Marsella a 14 de setembre de
1980.
Llibres PERE ANGUERA
La volta en carro als PP-
CC. Ed. La magrana. La
magrana, 19. 308 ps.
FERRATER MORA, J.
Les formes de vida catalana.
Les millors obres de
la literatura catalana,
35. 155 ps.
BENET JORNET, J.:
Quan la ràdio parlava de
Franco. Ed. 62. El galliner,
55. 107 ps.
BOSCH-GIMPERA ,P.:
Memòries. Ed. 62. Biografies
i memòries, 5.
357 ps.
ROSELL, J.M.: Blue Bar.
Formentera 70. Ed. Pòrtic.
Pòrtic, 71. 23. 335
ps.
Crònica d'una aventura insòlita, l'intent de donar la volta en carro als
PPCC, l'estiu de 1978. Un text ric d'anècdotes i petites descripcions que
el converteixen quasi en una novella. El llibre es tanca amb un útil
manual de carreteria de valor etnogràfic.
Un assaig interpretatiu redactat a l'exili el 1944, sobre les formes de
ser i de comportament dels catalans que basa en les característiques de
continuïtat, seny, mesura i ironia. L'assaig, breu i concís, va completat
amb d'altres treballs sobre el tema català redactats entre 1955 i 1979.
Una crònica teatral, brillant, àgil i aconseguida sobre la vida i evolució
del comportament de les classes populars catalanes en un barri barceloní
al llarg de la dictadura franquista. Gairebé un reportatge, on es
reflecteixen diferents estaments professionals i formes de comprendre la
vida. L'obra està ideada en col·laboració amb Terenci Moix.
Un llibre de gran interès per a la petita i la gran història de la cultura i la
política, especialment durant la darrera guerra a Catalunya, escrit en un
to molt àgil i atractiu. Els records d'un dels millors pre-historiadors
catalans que arribà a conseller de justícia. Especialment destacables són
les seves aportacions a la història de l'església durant la guerra.
Barreja de crònica i reportatge i novella sobre el món dels hippies dels
anys 70 a les illes Balears, en una visió conservadora però alhora idealista
del fenomen. El llibre, coetani en l'escriptura als fets que descriu, es nota
envellit i fora d'òrbita.
37