vostè té crèdit cada dia a 2.600.000 establiments Una targeta extraordinària per als nostres clients No es tracta només que vostè tingui avantatges si vol anar a l'estranger. El que importa és que la targeta també (. li sigui útil aquí quan faci les compres habituals en un supermercat, una sabateria o qualsevol establiment comercial, quan hagi <strong>de</strong> pagar el compte d'un restaurant, comprar una joguina o fer un regal Ja pot fer les coses <strong>de</strong> cada dia sense haver <strong>de</strong> dur diners! A cada pas veurà un establiment que té a la porta la reproducció <strong>de</strong> la nostra targeta. Hi serà ben rebut, perquè vostè s'hi presentarà com una persona <strong>de</strong> crèdit JL· CAIXA DT5TALVI5 DE CATALUNYA CAIXA DETOT5 li ofereix gratuïtament la Targeta Master Charge
Cartes a L'HOEA BARNILS, LLUCH... Amics: Si m'he <strong>de</strong>cidit a fer aquestes ratlles és perquè la simpatia que em mereix l'allblanquer Ramon Barnils no és inferior a la que sento pèl sucursaler Ernest Lluch. La transició espanyola a la " <strong>de</strong>mocràcia no és cosa <strong>de</strong> l'aprovació d'un imprès anomenat Constitució. Reque- -eix, com a mínim, tota una generació car a Espanya no hi ha la més petita tradició <strong>de</strong>mocràtica i avui tots som "fills <strong>de</strong> Franco". Tu també Ramon. Tu Ramon, saps que l'Ernest no contestarà tots els teus articles, per això et pots permetre <strong>de</strong> <strong>de</strong>dicar-hi més* espai i la conya que hi poses és un impediment més per què el Nestu et contesti. Tanmateix, si amb ironia dius que la carta <strong>de</strong> l'Ernest és perfecta, impecable <strong>de</strong> lògica parlamentària, cal entendre que és perquè ha assumit la lògica parlamentària, i que aquesta no pot mai coincidir amb la d'Herri Batasuna, donat que aquesta lògica només l'aplicà durant la campanya electoral. No entro si aquest "canvi" <strong>de</strong> lògica té el suport immaculat <strong>de</strong>ls electors. El fet és que una absència en el moment <strong>de</strong> votar és una forma <strong>de</strong> votar i si aquesta és la lògica d'H.B. cal <strong>de</strong>manar comptes a H.B. El problema és que tant H.B. com el PNB pretenen que Euskadi "is different", la qual cosa els permet d'inhibir-se d'allò que és política d'Estat i si una llei d'Estat recau amb més força sobre les espatlles <strong>de</strong>ls <strong>de</strong>mòcrates d'H.B., <strong>de</strong>u ésser un error <strong>de</strong> la casualitat. Oi? Ja sé que els allblanquers no accepten la lògica parlamentària, perquè tots els fills <strong>de</strong> Franco hem estat ensenyats que és la pitjor <strong>de</strong> les lògiques i costa d'entendre que hi hagi qui prefereixi em- brutar-se les mans amb aquest producte d'importació. Els teus articles, Ramon, m'agra<strong>de</strong>n molt i els llegeixo tots. Però la funció d'un parlamentari no és la <strong>de</strong> fer cartes perquè tu t'hi abonis, sinó fer lleis d'Estat, la qual cosa, hem <strong>de</strong> convenirque és ensopidíssima. De tota manera, el Nestu no escriu tan malament com tot això; ara només falta que uns quants escriptors facin allò d'imaginació al po<strong>de</strong>r, molt bonic <strong>de</strong> dir i que ningú no sap com ferho. Malgrat tot, "I am for it". Albert <strong>de</strong> la Hoz Bofarull Barcelona L'HORA DIÀRIA? Diari L'Hora <strong>de</strong> <strong>Catalunya</strong>: Quant <strong>de</strong> temps caldrà esperar encara per veure convertida la nostra revista en diari? En què penseu? Penso que lectors en seríem prous si manteniu la línia <strong>de</strong> catalanitat i esquerranisme actual. Més encara, entre els diaris <strong>de</strong> la tarda penso que es troba l'espai <strong>de</strong> "L'Hora". Heu <strong>de</strong> fer el paper <strong>de</strong>l nonnat "El Temps". Jordi Schmith i Font Barcelona PORCADES? Senyor Director: Em refereixo a la carta <strong>de</strong>l senyor Antoni Monner, <strong>de</strong> Gan<strong>de</strong>sa, apareguda al recent núm. 73 <strong>de</strong> l'any II. Amb un estil redaccional que voreja l'exabrupte, aquest senyor, esgrimint el fet importantíssim —per a ell— que és subscriptor <strong>de</strong> la vostra revista, classificada <strong>de</strong> porcà<strong>de</strong>s llegi<strong>de</strong>s moltes <strong>de</strong> les coses que formen part <strong>de</strong>l cos <strong>de</strong> la publicació. Però <strong>de</strong>sprés, vol en<strong>de</strong>vinar el vostre tarannà en el reflex <strong>de</strong> les cartes <strong>de</strong>! Director, i sembla que vulgui dir que contra vós no hi ha res, però sí que sembla que els vostres col·laboradors són uns <strong>de</strong>sfermats i en <strong>de</strong>finitiva, si en escriure diuen porcà<strong>de</strong>s, <strong>de</strong>u ser perquè són uns porcs. Voldria que aquest Sr. Monner ens aclarís quelcom més do la seva impol·luta manera <strong>de</strong> fer i <strong>de</strong> veure les coses. Els títols que ostenta: subscriptor d'.això i d'allò, etc, fan que, almenys en el meu cas, ens <strong>de</strong>ixi bocabadats. Per tant necessitaríem una lliçó magistral dictada pel senyor Monner a fi <strong>de</strong> coneix xer com s'ha <strong>de</strong> procedir perquè —magister dixit— la nostra <strong>Catalunya</strong> no se'ns vagi a la m... <strong>de</strong> la qual el Sr. Monner nota "la ferum". De cop i volta, ací a <strong>Catalunya</strong> (ho dic <strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls meus 60 anys, ja sabeu, <strong>de</strong> la lleva republicana <strong>de</strong>l "biberón") ens surten una sèrie <strong>de</strong> violents puristes polítics que, encavallats en'una posició <strong>de</strong>finitòria, lluiten per una estructura pseudohistòrica oblidant els fonaments actuals <strong>de</strong> la societat, carn i sang, vida i il·lusions humanes, angoxies i esperances. Que són, en <strong>de</strong>finitiva, i ho crec <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l meu catalanisme <strong>de</strong> sempre, més importants que la intel.lectualitat i els <strong>de</strong>liquis racials. Joseph Quadrada Soler Barcelona DE BLANES, UN ÀNGEL MORT I NO VENJAT Com una presa fàcil i anyell innocent sota la fibla vas caure d'un covard assassí Jo et recordo i estimo, petit Fermí, memòria i angoixa ets en tot moment. De la teva mort s'es<strong>de</strong>vingué amb tot l'astrugància i sort, volgut Fermí que mai sospità aquell mal cor puix <strong>de</strong>ls àngels és llur <strong>de</strong>stí. Malastrugada mort i dissortada fi provocada fou pel bestial i primitiu verí però el cel per sempre has guanyat puix mai el fet d'ésser albat serà l'esca d'un etern morir. En vida content et recordo, pur i feliç no menys t'imagino joiós al Paradís. Malgrat això, ta vida un covard truncà i si més no, un bé ben teu assolà. On és el fastigós i covard assassí? Mancança hi ha d'un jutge com cal si per a tots hi ha d'haver un penal peti qui peti, ho pagarà l'assasí, car un codi i un càstig és establert pel ric, po<strong>de</strong>rós i amic, tant s'hi val Ja gau<strong>de</strong>ixes d'un bell <strong>de</strong>stí prou <strong>de</strong>leixo l'ésser com tu feliç T'envejo car. Fermí, ja has acabat <strong>de</strong> patir i sofrir i puix que no venjat, a la recerca resto, on és l'assasí? Elies, el <strong>de</strong> la cel.la 42 Girona Aquesta secció és <strong>de</strong>stinada a les Cartes a L'HORA, i només com a excepció, i dona<strong>de</strong>s les especials circumstàncies, s'hi ha publicat el poema anterior. Agrairem que els nostres amics lectors s'atinguin a aquesta norma i no ens enviïn llurs poesies.
Change language