de Catalunya - Atipus

Turquia
Bàstió occidental a
la zona del conflicte
MATEO MADRIDEJOS
El cop d'Estat del general Evren no garanteix la
resolució dels problemes, però constitueix un alleujament
per als aliats de POTAN i permet mantenir el
dispostiu estratègic en les fronteres de TURSS i Iran.
En una reunió celebrada a Guadalupe,
el gener de 1979, els presidents
dels Estats Units i França, el
canceller de la República federal
alemanya i el primer ministra britànic
arribaren a l'acord d'establir un
programa de salvació per a Turquia,
posteriorment assumit per l'Organització
per a la Cooperació i Desenvolupament
Econòmic (OCDE).
El canceller Schmidt, per la seva
banda, acceptà la responsabilitat de
dirigir un consorci dels governs occidentals
per ajudar l'aliat turc,
"l'home malalt d'Europa" que és a
Àsia, dintre "l'arc de la crisi", en
una regió tan turbulenta com estratègicament
vital.
Els esforços mancomuntas en pro
de la salvació resultaren estèrils,
ofegats per una situació calamitosa i
explosiva, amb un sistema parlamentari
bloquejat pel desastre econòmic,
la violència política i el rebuig
suïcida, per part dels dirigents
dels partits, del compromís consubstancial
a un règim de llibertats.
Les dades de la crisi resulten
esfereïdores. D'ençà desembre de
1978, quan més de 100 persones
van perdre la vida eh una petita
ciutat meridional, com a conseqüència
dels disturbis que seguiren
als enfrontaments entre musulmans
sunnites (majoritaris) i xifres (minoritaris),
les principals zones del país
han estat sotmeses a la llei marcial,
incloses les grans urbs: Estambul,
Ankara i Izmir. Unes 2.500 persones
han mort en aquest any a jconseqüència
d'atemptats terroristes, i
uns 200 assassinats es produïren en
Tot el país és en mans de l'Exèrcit
els deu primers dies de setembre.
L'atur assoleix el 20 per cent de la
població activa no agrària (més de
dos milions de persones) i la taxa
d'inflació va superar el 100 per cent
el 1979. Més d'un milió de turcs
treballen a Alemanya occidental.
En aquestes circumstàncies, els
caps militars, que havien llançat
repetides advertències als polítics,
durant els últims mesos, no han
ensopegat amb serioses dificultats
per a un cop d'Estat incruent amb el
qual es proposen, com és habitual
en aquests casos, restaurar el principi
d'autoritat i impedir que el país
es precipiti a l'abisme. El cap de
l'Estat Major, general Kenan Evren,
que presideix el Consell de
Seguretat Nacional, prometé resta-
El país està sotmès a la llei marcial, els tancs
en són la prova.
blir la democràcia tan aviat com fos
possible, i convocar una Assemblea
constituent que serà encarregada de
redactar una nova Constitució, probablement
presidencialista, afí que
el cap de l'Estat sigui elegit per
sufragi universal. El que no han dit
els militars fins ara és el termini que
fixen per al retorn al poder dels
civils.
Una situació al·lucinant
La intervenció dels militars turcs
es justifica públicament per la situació
interna del país, però adquireix
la plena significació davant els
condicionants externs, ja que Turquia
és membre de l'OTAN i té
fronteres amb l'URSS i amb Iran.
21