Butlletí CC - Carmelites Descalços de Catalunya i Balears

víncia que estaven en procés
de construcció, entre els
quals el de San Hermenegildo
de Madrid.
El seu primer biògraf, i el
que aporta més dades, l’historiador
de l’orde fra Joan de
Sant Josep, ens diu que de
retorn de Castella, i degut a
la cruesa de l’hivern, va emmalaltir
greument i es va
aturar al convent carmelità
de Nules, on va morir i va
ser enterrat el 12 de febrer
de 1690. Tenia 64 anys.
El seu estil
Els treballs de fra Josep
estan emmarcats per la normativa
general que havia
dictat l’orde. Seguint aquest
criteri, la seva obra respira
senzillesa, no exempta, però,
d’una certa monumentalitat.
Aquest segell d’austeritat
cal situar-lo en un temps
en el qual l’obra religiosa, i
Catàleg d’obres
Convent de Sant Josep i Santa Anna d’Énguera
(València) (1655)
Convent de Sant Josep de Gràcia, Barcelona
(1658) – Queda l’església
Convent de Sant Rafael de la Selva del Camp
(1658)
Convent de Sant Jeroni de Vic (1662) - Desaparegut
Convent de Mare de Déu del Miracle, Tortosa
(1664) - Desaparegut
Convent de la Sagrada Família, Nules (Castelló)
(1675) - Queda l’església
Convent de Santa Teresa, Balaguer (1682) –
Desaparegut
Convent de San Hermenegildo, Madrid (1689) –
Reconstruït
Convent carmelites descalces de Reus – desaparegut
(atribuït)
Església del convent carmelites descalces de
Caudiel (Castelló) (atribuït)
Antic convent carmelites descalces de Mataró –
desaparegut (atribuït)
Església parroquial de Sant Feliu, Torelló (1674)
Església parroquial de Santa Maria de l’Alba,
la pública en general,
està marcada
pels excessos
del barroc. La manera
de fer del
tracista es manté
tant en les esglésies
del Carmel
com en els encàrrecs
de temples
per part dels bisbats
i en l’obra
civil que se li encomana.
Dues característiquesdestaquen
en el conjunt
del seus treballs,
les façanes i les
cúpules. En les
primeres adopta l’estil conegut
com a carmelità: tres
cossos verticals (o un de sol,
si l’obra es més senzilla) que
donen entrada a les naus,
amb un frontó triangular sobre
el cos central en el qual
s’obre un òcul circular o un
Façana de l’església dels Josepets de Gràcia,
exemple típic de l’anomenat estil carmelità.
rosetó, segons els casos.
L’altre element freqüent
és la cúpula que utilitza sistemàticament
en les esglésies
i capelles, amb diferents
variants de sustentació i
adaptació.
Tàrrega (1672)
Capella de la Immaculada de la catedral de Tarragona
Capella de sant Oleguer de la catedral de Barcelona
Capella de sant Teodor convent descalços Tarragona
(desapareguda)
Capella del Santíssim de la parròquia de Sant
Pere de Reus
Remodelació Palau del Virrei, Barcelona
Palau Episcopal de Vic
Ajuntament de Vic
Remodelació del castell de Cubelles
Casa Llupià a Segur (Anoia)
Remodelació del castell de Botarell
Projecte per a l’Hospital de Reus
Campanar de Vilanova i la Geltrú
Projecte retaule altar major parròquia Santa
Eulàlia d’Esparreguera (desaparegut)
Projecte per a la Seu nova de Vic
Projecte per a la façana de la catedral de Girona
Intervenció a la façana de la parròquia Santa
Maria de Mataró
I una llarga llista d’obres menors, algunes ben
documentades, altres no tant.
Butlletí CC