Butlletí CC - Carmelites Descalços de Catalunya i Balears

La història és important per fer camí, per mirar endavant cal de
tant en tant observar el passat, és per això que intentaré amb
alguns articles fer un resum dels inicis de l’esplai Cra-Crac.
1.- Gestació de l’esplai
Una nit de juliol de l'any 1981 a la terrassa de
can Fortuny d'Arenys de Munt, tot mirant les
estrelles, en Joan Grífol em comenta que a la
comunitat cristiana dels pares carmelites voldrien
tenir un esplai per als infants. Com que jo
venia de l’aspirantat de Sant Josep, tenia l’experiència
d'esplai que a ells els mancava, la
conversa em fa pensar durant un temps Després
de meditar-ho molt, veig que la idea es
pot tirar endavant i que és viable.
De fet la proposta va ser iniciada des del consell
pastoral, essent aleshores prior el pare Lluís
Romagosa. Després d'algunes trobades informals
amb alguns dels membres del consell, i
veient que la cosa va de veritat, vull dir que el
consell realment ho vol, acabo de decidir-me.
Sol, però, no m’hi veig en cor, es per això que
parlo amb el meu amic Manel De Haro per
contrastar opinions i demanar-li que ens hi posem
junts. Llavors (agost del 1981) decidim
llençar-nos a aquesta aventura.
El mes de setembre del 1981, concretament el
dia 12, en Lluís Romagosa, prior de la comunitat,
en Joan Grífol i en Joan Masdeu, tots ells
membres del consell, i en Manel i jo ens reunim
a casa d'en Manel, la seva intenció es fernos
la proposta en nom del consell i amb caràcter,
ara ja, oficial.
Des d'aquell moment hi va haver diverses reunions
per intercanviar-nos impressions.
Les trobades varen ser veritablement complicades,
algunes molt feixugues i quasi totes fins
a altes hores de la nit. L’experiència d’esplai
per part de la comunitat era pràcticament
nul·la, en aquells moments hi havia un símil
amb cinc “monitors” i quatre nens.
El consell pastoral tenia clar que volia engegar
Toni Antoja
un esplai, però no tenia gaire idea del que això
suposava. De fet, des del consell el que es pretenia
era només la continuació de la catequesi;
els nens i nenes desprès de la primera comunió
no tenien continuïtat dins la comunitat.
Va caldre treballar molt per donar a entendre a
una bona part d’ells, que l’esplai no havia de
ser guarderia. Va ser complicat fer veure que
no anàvem a crear un grup més a la comunitat,
nomes per quedar bé. L’esplai no havia de ser
per omplir un forat a la comunitat si no, sobretot,
un servei per els nens i nenes.
Finalment, juntament amb la gent del consell,
vàrem arribar a la conclusió que l’esplai havia
de ser un complement i una continuïtat de la
catequesi, però no pas com a un grup
“d’esbarjo” per cobrir la mancança d’espais
per a unes edats determinades. A partir de llavors,
doncs, el consell pastoral el que bàsicament
buscarà serà completar i continuar la catequesi
per mitjà de l’esplai.
Per agilitzar tota la “moguda” des d’aquest
moment en Joan Masdeu, juntament amb nosaltres
dos ens posarem al front de l’aventura.
Fins al proper article
Butlletí CC