Butlletí CC - Carmelites Descalços de Catalunya i Balears

EL CARMEL TERESIÀ A CATALUNYA I BALEARS
GOVERN PROVINCIAL
Provincial: Agustí Borrell
Consellers: Àngel Briñas (primer conseller i vicari provincial), Jesús Sans (segon conseller),
Joan Badia (tercer conseller)i Wilson Srampickal (quart conseller)
ELS CONVENTS
Després del Capítol Provincial, les cinc comunitats de la província carmelitana de Catalunya i
Balears han quedat formades de la manera següent:
Barcelona:
Joan (prior), Tomàs, Bonaventura, Josep Ignasi, Marià, Lluís, Gabriel, Darwin, Jossy i David.
Badalona:
Àngel (prior), Wilson, Agustí, Camil, Eugeni, Joaquim Castell, Joaquim Prats i Jordi.
Lleida:
Josep Castellà (prior), Jesús, Josep Jaumot, Varghese, Nelson i Josep M. Juncosa.
Palma de Mallorca:
Miquel (prior), Juli i Pere Màrtir.
Tarragona:
Pere (prior), Enric-Lluís Alsina, Enric Camps i Enric Alberich.
Trenta anys són molts anys si es tracta de
mantenir sempre a un mateix nivell, sense
defallir, sense perdre de vista l’horitzó, una
idea o un projecte.
Aquest estiu en farà trenta que es va començar
a donar forma a un projecte que feia
temps rondava pel cap de la gent de la nostra
comunitat d’aleshores.
Els fets ens els explica en Toni Antoja en un
article d’aquest mateix butlletí, el primer d’una
sèrie en la qual resumirà una mica la història
de l’esplai.
Es poden contar per centenars les persones
que durant aquests trenta anys han passat
pel nostre esplai: nens i nenes, monitors,
responsables…
La roda del temps que ha fet girar la vida de
tots ells ja ens ha donat que molts d’aquells
infants i monitors, ara convertits en pares i
mares de família, hagin portat els seus propis
fills a l’esplai on un dia ells mateixos es
van formar com a persones, com a ciutadans,
com a cristians.
Enric Masdeu
Ells, els pares d’avui, igual que fa trenta
anys ho van entendre els impulsors de
l’esplai, han comprès que hi ha un valors als
quals ningú pot renunciar i que l’esplai és
l’escola d’aquests valors.
Educar en el lleure, aquesta és la guia que
marca el camí de l’esplai. Dóna goig veure
l’alegria amb què ho fan els nostres monitors.
Es pot constatar només veient com es
relacionen, com treballen, com conviuen i
les seves ganes de donar tot allò que porten
a dins als més petits.
Ells aporten a la comunitat molt d’allò que
és necessari per sentir que el futur, sens
dubte, ha d’ésser millor.
Butlletí CC