Butlletí CC - Carmelites Descalços de Catalunya i Balears

a fons
El carmel descalç català ha gaudit de personalitat jurídica pròpia durant un bon
nombre d’anys des que, l’any 1588, es constituís per primera vegada la província de
Sant Josep, que aleshores abastava tot el territori de la Corona d’Aragó. Descomptant
un llarg parèntesi de gairebé 80 anys motivat per les lleis de desamortització del segle
XIX, han estat més de 340 anys de plena autonomia dins l’estructura funcional de l’orde.
Els primers seguidors de santa Teresa s’havien establert a Catalunya l’any 1586 de
la mà del pare Joan de Jesús Roca. La nova comunitat va fundar el primer convent català
a les Rambles de Barcelona i, ben aviat, l’expansió va ser ràpida i nombrosa per tot el
territori.
El decret de supressió de convents (1834) i la posterior llei de Desamortització de
Mendizábal (1836), van esborrar del mapa d’Espanya els ordes religiosos masculins, entre
els quals els nostres frares carmelites teresians, els descalços, i truncà aquesta presència
ininterrompuda de dos segles i mig a casa nostra. Es van haver d’abandonar 112
convents, amb més de dos mil religiosos, repartits en les vuit províncies de la congregació
espanyola. La majoria de frares passaren a exercir de sacerdots en diferents parròquies
i en esglésies de l’orde, a l’espera de temps millors, i alguns marxaren a terres
americanes, a Itàlia i a França.
Butlletí CC