Butlletí CC - Carmelites Descalços de Catalunya i Balears

Cela en el seu primer viatge a peu per l’Alcàrria
El gat dels frares
Aquest me’l va explicar no fa gaire un conegut
de Mallorca. No domino les variants lingüístiques
de ses Illes però malgrat tot intentaré explicar
-lo tal i com ell ho va fer.
Un bisbe decidí fer una visita pastoral, una per
una, a cadascuna de ses parròquies de sa diòcesi.
Un dia li tocà de fer-la a una església d’un
poble molt petit. Visità es temple, molt senzill, i
passà a sa rectoria per dinar amb es rector. Sa
rectoria era encara més humil i senzilla que es
temple i per no tenir, no tenia ni llum elèctric.
Malgrat tot es senyor bisbe s’entossudí en visitar
tots es racons i se n’adonà de que només hi
havia una cambra i un llit. Suspicaç es prelat
interrogà es capellà:
- Escolta al·lot. On dorms tu?
- Aquí es llit.
- I ta majordona?
- També.
- Tots dos en es mateix llit?.
- No malpensi, senyor bisbe que quan ens
on hi ha l’ermita de San Salvador de las Heruelas,
en el terme municipal de Pastrana i
actualment en molt mal estat, la gent li diu
“el santo”, no se sabe si por la santidad del
lugar o en alusión a Juan de Buenavida, un
ermitaño que hizo vida cincuenta y seis años
en este sitio y que parece ser vivió y murió
en condición de santidad”. I, citant el llibre
de Mariano Pérez Cuenca “Historia de Pastrana”,
afegeix: “se desmontó el santuario en
1814, y entonces se trasladó el cuerpo incorrupto
del tal Buenavida, que reposaba en el
mismo sepulcro de piedra en el que que dormía,
a Pastrana.”
Ja ho veieu, poca cosa i molt confusa.
Curiós personatge aquest fra Joan, i no només
pel nom i pel lloc on està enterrat. També
perquè alguns diuen que és un sant, altres
que el volen beatificar o que ja ho està…
Vés a saber!
n’anam a dormir posem un tauló de dalt baix
des llit que el parteix per la meitat i ella
dorm a una banda d’es tauló i jo a s’altra.
- I quan ve la temptació?
- Llavors, llevam es tauló.
* * * *
Això no és un acudit però ho sembla. El vaig llegir
en un llibre d’anècdotes de la Guàrdia Civil
que es va publicar no fa gaires anys.
Explica l’autor que en les primeres eleccions
democràtiques celebrades al nostre país, una
dona d’un poblet no podia votar pel fet de no
constar al cens municipal. Decidida a votar es
dirigí al “cuartelillo” a reclamar el seu dret com
a ciutadana. Després d’esbrinar el cas, l’agent
que l’atenia digué a la dona:
- Miri, senyora, vostè no pot votar perquè no
és al cens.
- Com que no sóc al cens si porto més de
trenta anys de majordona al poble!
- Llavors... és que el rector no l’ha empadronat
mai?
- Empadronat? Sí. Un parell o tres de vegades.
Però ja fa molts anys d’això i ara ja és
molt vellet.
Butlletí CC