REVISTA DE SANT JULIÀ DEL LLOR I BONMATÍ - Ajuntament de ...

l’Ajuntament d’Amer
s’assabentà que Manuel
Bonmatí estava realitzant
obres al carrer
de les fàbriques de la
colònia sense haver-li
demanat autorització,
i li ordenà la suspensió
dels treballs fins que
no obtingués el permís.
Manuel Bonmatí
reaccionà presentant
una demanda al jutjat
de primera instància
en contra de la citada
ordre.
Els arguments de les
dues parts eren molt
semblants als ja vistos
per la qüestió dels
burots: el consistori
d’Amer pensava que
era competència dels
ajuntaments la concessió
de llicències per la
construcció d’edificis,
i Manuel Bonmatí opinava
que no ho era i
que consideraven d’ús
públic un camí annex
als barris de la colònia.
La discussió arribà a
provocar un conflicte
de competències entre el jutjat de primera instància
de Girona i el governador civil. Al final, després de
diversos plets i de diferents recursos i resolucions, el
1911 el Tribunal Suprem es pronuncià a favor de Manuel
Bonmatí.
28
L’intent de segregar-se d’Amer
per agregar-se a Bescanó
El 21 de març del 1907, Manuel Bonmatí presentà una
sol·licitud a l’Ajuntament d’Amer perquè se li lliurés
una certificació de tots els veïns que residien en el
terme municipal d’Amer i una altra dels del veïnat de
Sant Julià. D’aquesta manera, i amb els fronts de l’oficina
dels burots i les obres a la colònia encara oberts,
Manuel Bonmatí realitzà el seu moviment més ago-
Història
sarat: sol·licitar la segregació
de Sant Julià
d’Amer per agregar-se
al terme municipal de
Bescanó, que veia amb
bons ulls l’annexió d’un
veïnat que aportaria
un important augment
dels seus ingressos
municipals.
Com era d’esperar,
l’Ajuntament d’Amer
s’oposà a la sol·licitud.
La qüestió de la segregació
es discutí en quatre
sessions de la Diputació
celebrades entre
els anys 1908 i 1910.
El 1909 es celebrà a
la Diputació un plebiscit
on els habitants de
Sant Julià votaren majoritàriament
a favor
de la segregació, tot i
que la seva voluntat no
fou tinguda en compte
per una Diputació amb
majoria de representants
republicans i de
la Lliga, que hi votaren
en contra. No obstant
això, els partidaris de
la segregació no es
rendiren: aconseguiren portar els problemes d’un petit
poble selvatà al Congrés, que aprovà un projecte de
llei favorable a la segregació; però els contraris tampoc
estigueren amb els braços plegats i aconseguiren que
el Senat la tombés.
L’article en contra de la segregació publicat a “Patria,
Órgano de la Juventud Conservadora de Gerona”, el 12 de
maig del 1912, provocà una cadena de contestes a la resta de
la premsa gironina.
En el llibre d’actes de l’Ajuntament d’Amer, però sobretot
en el de la Diputació, es poden resseguir els
arguments, rèpliques i contrarèpliques entre els partidaris
de la segregació, que eren els diputats del partit
carlí i del conservador, i els contraris, representats
pels republicans, els liberals, els regionalistes.
Els contraris argumentaven que la segregació perjudicaria
els interessos d’Amer perquè haurien de pagar
els mateixos impostos amb menys població, que es
quedarien amb 2.005 habitants i que amb menys de
2.000 deixarien de ser poble, que la sol·licitud obeïa a