REVISTA DE SANT JULIÀ DEL LLOR I BONMATÍ - Ajuntament de ...

l’hora de berenar, mentre l’esquirol menjava
tranquil·lament, el gruall va agafar d’una grapada
el collaret i va fugir a corre-cuita. L’esquirol
va començar a perseguir-lo desesperat,
però el gruall, que tenia unes cames gruixudes
i llarguíssimes, anava molt de pressa, i quan
l’esquirol va adonar-se que no el podria atrapar
es va aturar sanglotant i va tornar al seu
cau. En assabentar-se del robatori, els altres
animals es van oferir a l’esquirol per ajudar-lo
a recuperar el collaret, però de seguida van
veure que no seria gens fàcil. L’esquirol, però,
no es desanimava i va estar pensant tota la nit
en la manera de prendre el collaret al gruall.
Finalment, els ulls se li van il·luminar: havia tingut
una idea que portaria a la pràctica tan aviat
com sortís el sol.
50
Relats
L’endemà, doncs, a trenc d’alba, enfilat a l’esquena
del seu gran amic el mussol, va travessar
volant muntanyes, planes i mars fins que va
arribar al desert on el gruall havia construït la
seva monstruosa casa, feta de roques i sorra, i
envoltada d’un tancat de romegueres seques.
Estava mort de por, però se la va empassar i
va trucar a la porta d’aquella mansió gegantina.
Una portassa es va obrir lentament i un gruall
panxut i rabassut li va preguntar de mala gana
què volia. L’esquirol li va demanar, amb la veu
tremolosa, que li tornés el collaret. Però el
gruall no s’estava de romanços i no li va voler
tornar de cap de les maneres, i, aixecant uns
braços peluts i uns punys enormes, va cridar:
«Vés-te’n de seguida si no vols morir esclafat.»
Mentre parlava, ensenyava una bocassa
oberta de galta a galta i unes dents ennegrides