REVISTA DE SANT JULIÀ DEL LLOR I BONMATÍ - Ajuntament de ...

36
Dos germans
enamorats del ball
En Pol i en Lluc són dos germans, de 15 i 11 anys,
respectivament, nascuts i residents a Bonmatí. Des de
petits han compartit l’afició de nedar, d’escoltar música,
del futbol..., com molts nois de la seva edat. Però el
que més sorprèn és la seva afició als balls de saló des
de fa uns sis anys i que en el darrer any els ha portat a
competir arreu de Catalunya. Acompanyats dels seus
pares, que comparteixen i els animen en aquesta activitat,
han trepitjat unes quantes pistes de ball promocionant
aquest esport. Ens expliquen la seva experiència
i les seves vivències en el món, un xic minoritari, dels
balls de saló.
–Com i quan vau començar a interessar-vos pels
balls de saló?
−Pol: Primer vaig començar jo, quan tenia 5-6 anys,
però ho vaig deixar pel futbol i perquè canviaven l’escola
de ball La Gatzara de població. Al cap de cinc anys
vaig dir-li a la meva mare que volia tornar a ballar i hi
vaig tornar.
– Lluc: Jo vaig començar al cap d’un any d’haver començat
el meu germà, jo tenia 6 anys i el meu germà 10.
–Sempre heu anat a la mateixa escola de ball?
−P.: Sí, sempre hem anat a l’escola de ball La Gatzara;
inicialment va començar a Anglès, després la van traslladar
a Santa Coloma de Farners i actualment, des de
fa un any, és a Riudellots de la Selva.
–Teniu alguna preferència o especialitat?
−Ll.: A mi se’m donen més bé els estàndards (vals, tango,
twister, slow fox...).
−P.: En canvi, a mi se’m donen millor els llatins (samba,
txa-txa-txa...).
–Quina diferència hi ha entre una modalitat i
l’altra?
−P.: Els estàndards són balls més tècnics que remarquen
l’elegància. Els vestuaris són molt elaborats: llacet
de corbata, armilla...
–Ll.: Sembles un cambrer...
–P.: Els llatins són menys tècnics però més moguts. Els
vestits són més curts i informals.
–Heu tingut sempre les mateixes parelles de ball?
−P.: No, al principi érem un grup de 6 o 7 i ballàvem els
Entrevista