REVISTA DE SANT JULIÀ DEL LLOR I BONMATÍ - Ajuntament de ...

interessos personals de Manuel Bonmatí i que la voluntat
del veïnat no era lliure ni espontània. Per contra,
els partidaris adduïen que la proposta era resultat
d’un estudi i que el fet de formar part de Bescanó els
reportaria més beneficis perquè estarien més a prop
de la capital provincial.
Tanmateix, la no-segregació no resultà gratuïta a un
Ajuntament d’Amer que havia de negociar amb Manuel
Bonmatí la part corresponent al repartiment de
consums que la colònia havia de pagar.
Conclusió final
Manuel Bonmatí i l’Ajuntament d’Amer no protagonitzaren
l’únic cas d’enfrontament entre propietari d’una
colònia i un ajuntament a causa d’una colònia industrial.
La conflictivitat entre propietaris de colònies i
els ajuntaments fou un fet habitual, i la seva naturalesa
variava segons el context sociopolític, la condició jurídica
de les colònies, la ideologia dels propietaris i
la composició dels governs municipals. En aquest cas
s’imposa la comparació amb les colònies que obtingueren
l’estatut de colònia.
El 1868 l’Estat espanyol aprovà una llei de colònies
amb l’objectiu d’afavorir la seva implantació a base
d’exempcions i privilegis fiscals. La llei no fou tan beneficiosa
com es pensà en un primer moment, ja que,
per un costat, va suposar que s’arribés a confondre la
figura dels propietaris de les colònies amb la de l’estat
de dret i, per un altre costat, es comptabilitzava als
municipis l’augment demogràfic i la riquesa derivats
de l’establiment de la colònia, però el propietari i els
habitants de la colònia no havien de pagar les contribucions,
cosa que creava un lògic desequilibri en les ja
de per si migrades finances municipals. Per solucionar
aquest desajustament i, després de molts conflictes i
plets, els propietaris i els ajuntaments negociaven cada
any la quantitat que la colònia havia de pagar.
Com s’acaba de llegir, aquests problemes també els
trobem en el cas de Manuel Bonmatí i l’Ajuntament
d’Amer, amb la diferència que la colònia Bonmatí no
obtingué l’estatut de colònia industrial. L’exemple de
Bonmatí serveix per matisar la citada afirmació i, mentre
no es disposi de més casos que acabin de confirmar
el de Bonmatí, ens ha semblat que valia la pena
remarcar-lo.
Gerard Buxeda i Majoral
Llibres
Història
L’aigua del Ter a la Selva.
Iniciatives, usos i conflictes,
1837-1930
Gerard Buxeda Majoral
Centre d’Estudis Selvatans.
Col·lecció Estudis i Textos 14
Any de publicació: 2011
Gerard Buxeda i Majoral, resident a Santa Coloma
de Farners i llicenciat en història per la Universitat
de Girona (2004), va guanyar la IV Beca de Recerca
de la Selva 2010 amb el treball L’aigua del Ter a
la Selva. Iniciatives, usos i conflictes, que es va presentar
el 25 de febrer passat a la sala de columnes
de la presa de Susqueda.
El llibre consta, a part de la introducció i les conclusions,
de tres parts: “Iniciatives i conflictes entorn
dels usos de l’aigua de la conca del riu Ter”,
“Altres aspectes vinculats amb l’aigua” i “Exemples
de conflictivitat hidràulica”. En aquesta darrera
part, dedica un apartat a “La família Bonmatí i la
colònia industrial de Bonmatí”.
Gerard Buxeda ha realitzat la tesina sobre la colònia
industrial de Bonmatí, sota el títol El procés de
gestació d’una colònia industrial. L’experiència de Manuel
Bonmatí, 1884-1912. També ha publicat articles
en revistes especialitzades i ha participat com
a comunicant en jornades i congressos relacionats
amb les colònies tèxtils i els usos de l’aigua.
29