REVISTA DE SANT JULIÀ DEL LLOR I BONMATÍ - Ajuntament de ...

Tanc on s’aboca l’hipoclorit i que connecta
amb els tres dipòsits de Bonmatí.
Aquests dipòsits estan alçats per tal que l’aigua baixi
per gravetat fins a les cases. A Sant Julià arriba fins
al carrer Vell i a Bonmatí es distribueix aigua fins a
Vilanna (zona de can Rajolet) a través d’unes canonades
que passen penjant sota el pont.
A la zona dels dipòsits hi ha un comptador que va
indicant tota l’aigua que surt dels pous i que l’ACA
(Agència Catalana de l’Aigua) cobra a l’Ajuntament.
Això vol dir que no hem de fer un mal ús de l’aigua
de les fonts i dels llocs públics perquè el cost ens
repercutirà a tots.
I ja tenim l’aigua a casa! Amb el simple gest d’obrir
l’aixeta, surt tota la que volem i en treure el tap de
la pica la llancem aigüera avall.
Ara l’aigua haurà de recórrer el seu camí per la
xarxa de clavegueram fins a la depuradora, que al
Reportatge
nostre municipi, després d’un període de proves, va
entrar en servei el 21 de juny passat. Anteriorment
van haver-se d’enllaçar les diferents xarxes de canonades
d’aigües grises (provinents de les cases) i
pluvials.
Veiem-ne, breument, el seu sistema de funcionament:
El primer que es fa és separar-ne la brutícia que es
veu de seguida. Amb reixes o coladors enormes es
treuen ampolles, troncs..., i posteriorment se separen
els sòlids més menuts amb un colador més petit.
S’agita l’aigua perquè els greixos quedin a la superfície
i les sorres (partícules molt petites que encara
queden dins l’aigua) s’enfonsin. Tot seguit s’afegeixen
a l’aigua uns bacteris que es “mengen” la brutícia
i que “s’engreixen” fins a formar pilotes o flòculs
que cauen al fons. Per a l’aigua més difícil s’afegeixen
substàncies químiques que fan reaccionar tota la
brutícia i l’obliguen a agrupar-se en pilotes o flòculs
que cauen al fons. La lenta caiguda d’aquests flòculs
es produeix en un dipòsit i això forma uns fangs a
sota, mentre que l’aigua neta queda al damunt i ja
és apta per tornar a la natura, en el nostre cas el
riu Ter.
Finalment els fangs es recullen, s’assequen, es concentren
i són transportats a les seves destinacions
finals.
Malauradament no totes les molècules “tòxiques”
són eliminades a l’estació depuradora: l’orina conté
restes de medicaments, drogues..., els pagesos utilitzen
pesticides..., les pastes de dents tenen bactericides,
etcètera. Totes van directament al riu, i allà
poden perjudicar els organismes que hi viuen. Actualment
hi ha diversos científics que n’estan estudiant
els efectes a mitjà i a llarg termini.
Marta Cos Sagué
Aquesta secció de Medi Ambient està oberta
a qualsevol opinió, article, etcètera, de persones
de dintre i de fora del nostre municipi. Podeu
fer arribar els vostres treballs, preguntes, llistat
de temes que us agradaria que tractéssim en
els propers números..., relacionats amb aquest
tema, a la redacció de la revista: revista.lamic@gmail.com.
43