Descarrega en PDF - Valors.org

la sinceritat
Ramon Vilana és
llicenciat en Psicologia
per la Universitat de
Barcelona, psicòleg
clínic, màster en teràpia
familiar per l'Hospital
de Sant Pau i
psicoterapeuta
acreditat per la F.E.A.P.
Ha treballat de psicòleg
a centres de primària i
de secundària, ha estat
professor universitari i
des de l'any 1980
treballa en la seva
consulta privada fent
psicoteràpies, teràpia
familiar i teràpia de
parella.
"Si bé el parlar
dels nostres
problemes amb
algú, pot
resultar
beneficiós,
necessitem
sempre un
temps personal
per pensar"
14valors
L'acceptació de la veritat
Ramon Vilana
E
l diccionari de Pompeu Fabra ens diu que: "Sinceritat és la qualitat de ser
sincer. Sincer és exempt d’hipocresia o simulació, allò que és sentit o pensat
realment, no fals, no simulat". Etimològicament, la paraula sincer ve del llatí
sine cera i es referia a les dones romanes que eren belles de veritat i no necessitaven
ceres, ni maquillatges a la cara. Seguint l’etimologia se suposa que quan una
persona no és sincera, vol dir que s’ha de posar cremes o diferents ungüents per
dissimular les seves arrugues i per encobrir aspectes personals que no vol que els
altres vegin, es a dir, no està disposat a mostrar-se tal com és realment.
En la nostra societat actual hi ha un interès força generalitzat i considero que a vegades,
desmesurat, en fer ús de la paraula sinceritat, com una de les característiques bàsiques
de les relacions socials, si bé és cert que per a molts tipus de relacions, resulta
ser un requisit indispensable. No hi ha cap polític que no ens recordi, durant el discurs,
que les seves paraules i promeses són sinceres. Apareix en els eslogans publicitaris, assegurant-nos
la qualitat del producte i al millor preu. Quan parlem de les relacions pares
i fills, professors i alumnes, entre amics o entre la parella... La sinceritat la posem
davant de tot, i no cal dir, dins del món dels adolescents, que és una de les qualitats de
les quals més es presumeix i més orgullosos se’n senten. Llàstima que sigui emprada
freqüentment de forma tan poc sincera.
Però la sinceritat no és un valor absolut, que amb tothom i en tots els contextos ha de
funcionar de la mateixa manera. El grau de sinceritat a utilitzar, variarà segons el tipus de
relació que tenim establerta i segons la que volem aconseguir. La relació serà més o menys
significativa i sòlida, en funció de com cadascú es vulgui mostrar tal com és, amb les seves
qualitats i amb les seves mancances, amb els seus èxits i amb els seus fracassos, amb
els seus valors i amb les seves pors. Quan hi ha una relació d’acceptació, de confiança i
d’estimació mútua, no hi ha necessitat d’amagar, de simular, de voler donar una imatge
diferent de la que un és, perquè justament només és possible d’arribar a aquest nivell de
relació, quan cadascú ha actuat de forma lleial i amb la cara descoberta, “sense cera”.
Però les relacions que establim amb els altres, moltes vegades resulten ser extremadament
superficials i hi han persones, que fan autèntics esforços per mostrar a l’exterior
una façana decorada amb unes característiques, que no tenen rés a veure amb les
pròpies, però creuen que poden ser més atractives. Són autèntics experts en enlluernar
amistats o parella amb les seves proeses i èxits, i en aconseguir molts admiradors, però
en el moment que volen establir una relacio significativa, els serà molt difícil de mantenir
aquesta disfressa, a no ser que a l’altre, també li aporti algun benefici.
A l’altre extrem, hi trobariem aquells, que se senten tan empobrits i mancats personalment,
que no s’atreveixen a donar la cara per poder-se relacionar amb els altres, per la
por a ser rebutjats. Quants dels nostres joves precisen d’una certa dosi d’alcohol els
caps de setmana, per sentir-se més desinhibits, convençuts que aquesta és la única
forma de resultar atractius. No s’adonen que el dia següent seguiran sentint-se igual
d’empobrits i insegurs, i molt més depenents d’aquest tipus de maquillatge.
Dins d’aquest nostre món divers, tot i que la mentida, l’engany i la falsetat ocupen
cotes molt importants, mai ningú vol ser considerat hipòcrita i tothom vol presumir de
sincer. Tots sabem que en nom de la llibertat s’han comés molts disbarats i podem afirmar
també que en nom de la sinceritat s’hi amaguen moltes mentides. Permeteu-me únicament
esmentar algunes frases que les sentim sovint i que són expresades amb la millor de les
intencions, però al fons hi podem trobar la utilització de les potingues més variades.
(segueix a la pàgina 16)