Descarrega en PDF - Valors.org

SABIES QUE...
la ceràmica s'encerava?
L
a paraula sinceritat té un origen etimològic científic
i molts d'altres més anecdòtics vinculats a
la paraula "cera". Un d'ells està relacionat amb
la història de l'art.
Quan la civilització hel·lènica gaudia de màxim esplendor,
els grecs van comercialitzar per bona part de la
Mediterrània una ceràmica de gran qualitat estètica
més que utilitària. Els mestres ceramistes, entusiasmats
per la bona acollida que tenien aquestes peces, generalment
negres amb dibuixos decoratius, van experimentar
amb nous models, de vegades, sacrificant la
durabilitat de la peça.
Així, quan les gerres, els plats, els vasos i la resta
d'utensilis de ceràmica fabricats patien esquerdes, els
artesans poc escrupolosos i de poca ètica tapaven les
imperfeccions amb un tipus de cera transparent. Els
compradors i comerciants, coneixedors d'aquesta petita
"estafa", exigien als ceramistes sinceritat, paraula
Durant el procés de fundició les escultures
patien esquerdes i els comerciants les
arreglaven amb cera
que segons l'origen llegendari de la paraula provindria
de "sin-cera".
Una altra versió de la mateixa història explica que a
l'antiga Roma va imposar-se la moda d'adonar les cases
amb estàtues de bronze. Però davant l'escassetat
de metall, els escultors van optar per barrejar metalls
i enganyar els compradors. Durant el procés de fundició,
per manca de puresa, les escultures patien
esquerdes i els comerciants les arreglaven amb cera,
que a més feien la peça més fina i brillant. Aleshores,
les més valuoses passaven a ser les escultures "sense
cera" (sin-cera).
Tant si es creu una història com una altra, a partir
d'aquí, la metàfora s'aplicaria a les persones, i una
persona sincera seria aquella que es mostra franca,
lleial, verdadera i transparenta. RED.
23valors