Descarrega en PDF - Valors.org

la sinceritat
16valors
(ve de la pàgina 14)
“El papa i la mama volem que ens ho diguis
tot. No hi pot haver secrets entre nosaltres”.
Per pròpia experiència sabem que estem demanant
un impossible al nostre fill. És imprescindible
que dins de la família s’afavoreixin i es creïn
nivells importants de relació, de comunicació i
de confiança, que permetin una bona con-vivència.
No oblidem però, que la confiança mai es
pot imposar; ens l’hem de guanyar. Per una altra
banda, tothom tenim dret a mantenir en la nostra
intimitat allò que és nostre i que no volem manifestar
als altres.
He observat moltes vegades, especialment en
adolescents, un malestar important entre aquesta
ordre donada pels pares i el dret a guardar en el
seu interior tot allò que no estan disposats a dir o
que no tenen la confiança suficient per comunicar
-los. Considero que seria molt millor donar el missatge:
Els pares estem sempre interessats en saber
tot allò que et passi, per si et podem ajudar, i estem
oberts a escoltar tot el que tu ens vulguis dir.
“Jo no tinc secrets. Ho explico tot. Si aquesta
frase es refereix a la persona o persones més significatives
del seu entorn, (amics , parella, pares),
pot resultar molt positiu, i al mateix temps, de gran
ajut tant a nivell personal, com relacional. Però
sovint hi ha persones que tenen necessitat d’abocar
a qui tenen davant tot allò que els incomoda,
els intranquilitza, els fa patir o simplement els
preocupa. Descarreguen les seves misèries en una
altra persona, que amb tota la bona voluntat els
escolta i que es queda com a depositària d’una informació
que no sap quin ús n’ha de fer.
"No tothom està disposat a acceptar
una opinió personal sense haver-la
demanat, sobretot, si no és favorable"
Mentre que la persona, que ho explica tot, s’ha
sentit momentàniament alliberada, encara que
sense haver pogut eleborar absolutament res del
que li passa, l’altre es veu envaït amb la preocupació
i malestar que li han traspassat.
Si bé el parlar dels nostres problemes amb algú,
pot resultar molt beneficiós, necessitem sempre
un temps personal per pensar i saber com actuar
davant dels conflictes externs i davant de les
nostres pròpies contradiccions.
“Sempre dic el què penso”. Sembla fantàstica
aquesta postura, quan és la resposta d’algú a
qui se li demana la seva opinió sobre alguna cosa,
i aquesta persona es compromet i es responsabilitza
del seu raonament.
Dir el que un pensa, sobre persones o sobre les
seves formes d’actuar en privat, sense miraments
i emparant-se en la sinceritat, pot ocasionar molts
conflictes relacionals i fortes ferides personals.
No tothom està disposat a acceptar una opinió
personal sense haver-la demanat, sobretot, si no
és favorable. Cada persona té diferents nivells de
sensibilitat i de seguretat personal, que poden fer
difícil d’encaixar una crítica. El respecte i la
consideració cap als altres hauria d’estar per sobre
de la nostra espontaneitat. Seria molt més intelligent,
pensar primer el que diem, abans de dir el
que pensem. D’aquesta forma s’evitarien diferents
conflictes amb el nostre entorn.
La gran majoria de persones de ben segur, estem
en contra de la mentida i de la falsetat, i apostem
a favor de la transparència, com una qualitat
necessària en moltes de les nostres relacions,
però així com no ens sentim còmodes mostrant-nos
despullats davant de qualsevol, podem
entendre també que tothom hem après a utilitzar
diverses i variades estratègies per maquillar algunes
de les nostres interioritats, en segons quines
situacions.